martes, 17 de abril de 2018

«Tomó una piedra, miró al cielo y vio dónde estaba el Sol»:

Segons nombrosos mites, els mariners es deia que creien que la Terra era plana, tot i que nombrosos estudis s'han adonat que no era totalment cert, sinó que molts aventurers com ara els vikings, eren conscients de la esferitat del planeta, aixòva explicar Jeffrey Burton Russell basant-se en el seu estudi.
Aquest coneixement provenia dels grecs, que acceptaven la rodondesa de la Terra com a fet establert per la cosmologia.

Segons Jay Gould, si els marins no havien arribat abans a Amèrica és per el fet de que s'utilitzava la línea de la costa per orientar-se en lloc d'altresestris o mètodes més precisos, i sense un fort corrent i unidireccional, Colón no haguès estat capaç d'arribar al seu destí.

Llavors, com és possible que els vikings arribessin a llocs com Islandia, Groenlandia, i hipoteticament a Amèrica? La resposta és gràcies al ús de les anomenades "pedres de sol", considerades durant molt de temps mitologia fins que al 1967 l'arqueòleg Thorkild Ramskou va suggerir que aquestes pedres podrien estar formades per cristall de turmalina,calcita o cordierita.
Es creu això perquè aquestes pedres produeixen una divisió en la llum, fent que l'efecte que produeixen aquestes pedres al rebre la llum del sol podrien aconseguir orientar a qualsevol nau.

El descobriment d'aquest tipus de cristalls en algunes naus enfonsats, afirmaria aquesta teoria.



Adriana Cervera Carreño.

lunes, 16 de abril de 2018

Un gos robot??

Un equip d'investigadors de la universitat de Cornell a Nova York ha desemvolupat un model d'aprenentatge que es basa en el comportament dels gossos.

Imatge relacionada
Per això van haber de relacionar-se amb l'entorn però des d'un altre punt de perspectiva, des de la dels gossos. Per això aquests estudiants van estar estudiant els gossos, posant sensors sobre d'ell, i una càmara que grabés tot el que feia el gos.

Els investigadors segons aquestes conclusions van aprendre a actuar, i prendre desicions com un gos.

Amb això es preten crear un gos robot millor i més eficient, igual que un de normal.

Resultat d'imatges de perro robot

martes, 10 de abril de 2018

LA CLASE DE ROBÒTICA MÉS GRAN (RÉCORD GUINESS)

L'altre dia 5 d'abril del 2018 es va restablir un récord Guinnes, que consistia en fer la classe de robòtica amb més alumnes possibles.
Los niños durante la clase de robótica de Robomath Challenge.
L'anterior récord va ser fet per estudiants colombians amb 880 alumnes, cosa que els mexicans van superar amb 971 alumnes.
Els alumnes es van sentar en més de 300 escriptoris , el que havien de fer és montar un robot i fer-lo funcionar, programant-lo.
Per  fer-ho van haver de fer moltes coses desde facils com posar una pila, fins a aconseguir programar-lo.

El canvi climàtic i la generació d'electricitat

El canvi climàtic amenaça la generació d'electricitat
La disminució de l'aigua disponible i la seva major temperatura reduirà la capacitat de les centrals tèrmiques i hidroelèctriques fins a en un 30%
La presa de las Tres Gargantas, en China.
A mesura que avanci el segle, els rius del planeta portaran menor quantitat d'aigua que serà cada vegada més calenta. Tots dos fenòmens no li vénen bé a la generació d'electricitat. Un estudi amb més de 25.000 centrals tèrmiques i hidroelèctriques mostra que la seva dependència de l'aigua per moure les seves turbines les fa vulnerables a l'escalfament global. Per quan acabi la centúria més de tres quartes parts de les centrals estudiades sofriran minvaments en la seva capacitat de produir watts-hora que podrien superar el 30%. 
Encara que l'aportació de les energies eòlica i fotovoltaica no deixa de créixer, el 98% de l'electricitat generada al planeta en 2012 (últimes dades disponibles) la van produir centrals hidroelèctriques (17%) o termoelèctriques (81%). En total, una producció elèctrica de 21.532 megavats-hora (MWh), segons les autoritats energètiques d'EUA. Les primeres aprofiten els salts d'aigua per moure una turbina com en el passat movien molins. En les segones, per diferent que sigui el combustible que utilitzin, totes tenen alguna cosa en comú: necessiten aigua que escalfar per moure la turbina. Per aquest motiu la gran majoria de les centrals, i no solament les hidràuliques, estiguin al costat d'un riu o el mar.
Tots els escenaris dibuixats pels informes de l'ONU sobre el canvi climàtic diuen que aquesta aigua es va a tornar cada vegada més escassa, irregular i calenta. Sobre aquesta base, un grup d'investigadors ha estudiat com afectarà l'escalfament global a la producció d'energia elèctrica que depèn de l'aigua. Per a això, van comptar amb les dades d'ubicació, capacitat, potència o tecnologia utilitzat de 24.515 centrals hidroelèctriques i altres 1.427 termoelèctriques, que tenen el 78% i el 28% respectivament de la capacitat instal·lada al món.

Primera planta flotant d'energia solar

Holanda construeix la primera planta flotant d'energia solar
El parc, situat a 15 quilòmetres de la costa en el Mar del Nord, pot generar fins a un 15% més d'electricitat que els situats en terra


Imagen de la compañía Oceans of Energy de una planta de energía que aprovecha las mareas.
La primera planta flotant d'energia solar, instal·lada en el Mar del Nord, acaba de ser presentada a Holanda per sis empreses amb el suport del Govern. Situada a 15 quilòmetres de Scheveningen, el districte costaner de l'Haia , Oceans of Energy, la signatura on va sorgir la idea, i la Universitat de Utrecht, que investiga aquest tipus de producció elèctrica, calculen que pot generar fins a un 15% més que l'obtinguda en terra amb panells similars. La plataforma tardarà tres anys de treballs per estar llista. 


Allard van Hoeken, director executiu de Oceans of Energy i triat enginyer de l'any a Holanda en 2015, ha assenyalat la necessitat de buscar alternatives energètiques quan la terra no hi hagi més. Però també que el mar no és com l'aigua quieta d'un embassament, on ja hi ha instal·lacions d'aquest tipus. A Xina, per exemple, una divisió de la Corporació de les Tres Goles, especialitzada en projectes hidroelèctrics, ha construït una a la província de Anhui "安徽" (aquest del país) en el llac format en una antiga mina de carbó inundada. Van Hoeken va dir: “En aigües obertes, no obstant això, no s'havia intentat abans pels efectes del vent i l'onatge. Però amb els coneixements dels nostres socis i l'experiència holandesa en plataformes marines, tirarem endavant”.

Els panells fotovoltaics utilitzats seran com els de terra, i es provarà la seva resistència a l'aigua salada i les inclemències del temps. Si tot va bé, els experts del consorci sostenen que aquest tipus de plataformes pot aprofitar-se de les aigües tranquil·les creades entre els parcs de molins d'energia eòlica ja existents, connectats a la xarxa general.Per la seva banda, la Universitat de Utrecht, que supervisarà els treballs juntament amb Oceans of Energy, calcula que l'energia solar així produïda “podria cobrir fins al 75% de la necessitada al país”. Fa tres anys, Van Hoeken ja va rebre el premi d'enginyeria com a responsable d'una plataforma flotant que generava energia a partir de les marees del Mar de Wadden (Mar de Frisia). Situat entre les illes Frisones i el Mar del Nord, d'un costat, i les costes d'Holanda, Alemanya i Dinamarca, de l'altre, és un lloc poc profund i amb bancs de sorra. El complex es va connectar a la xarxa elèctrica de la illa holandesa de Texel. El ministeri holandès de Medi ambient i Infraestructures va anunciar en 2017 l'ús de les aigües superficials sota el seu control per a plans que incloguin energies renovables, entre elles, plantes solars flotants. D'altra banda, els problemes derivats de l'extracció de gas natural a la província de Groningen (norteste del país), han obligat a replantejar-se les fonts d'energia que ho nodreixen. Allí es troba el major jaciment europeu, però la seva obtenció intensiva provoca terratrèmols que podrien aconseguir fins als 4,5 graus en l'escala de Richter. El gas cobreix prop del 40% de les necessitats energètiques nacionals, i el Govern ha promès reduir la seva explotació a 12.000 milions de metre cúbics anuals, és a dir, la meitat de la xifra actual, per evitar mals majors.

lunes, 9 de abril de 2018

SoFi, el peix que vigila l'oceà

Primer peix robòtic, fet de silicona, que pot nedar independentment amb peixos reals.


Un equip del Laboratori de Ciències de la Computació i Intel·ligència Artificial (CSAIL) de l'Massachusetts Institute of Technology (MIT) ha desenvolupat un peix artificial amb l'objectiu de la documentació de la vida marina, que es mou ondulant la seva cua i controlant la seva profunditat. Pot nedar en línia recta, voltejar, anar cap amunt o avall...

En les proves en l'escull Rainbow a Fiji, Sofi va nedar a més de 15 metres de profunditat durant 40 minuts, amb fortes corrents i fent fotos d'alta resolució, així com vídeos del fons marí.

Aquest luxos apararell compte amb un dispositiu simple i lleuger, amb una sola càmera, un motor i la mateixa bateria de liti que s'usa en els telèfons intel·ligents.

Perquè nedi, el motor bombeja aigua en una de les càmeres de la cua actuant com a pistons d'una màquina. Quan la càmera s'expandeix, es doblega i flexibilitza en l'altra direcció. Aquestes accions que s'alternen creen un moviment de costat a costat que imita el dels peixos reals.


Per canviar els patrons de flux, un sistema hidràulic facilita diferents maniobres de la cua que produeixen diferents velocitats de natació.

"Pel que coneixem, aquest és el primer peix robot que pot nedar sense cables en tres dimensions per prolongats períodes de temps", va explicar Robert Katzschmann, autor principal de l'article publicat a Science Robotics.



jueves, 5 de abril de 2018

La major infraestructura hidràulica de Galicia



Avui ha estat inagurada la mayor infraestructura hidràulica (depuradora) a Galicia, Vigo.  La depuradora a estat feta per donar servei a uns 800.000 habitants i amb una durabilitat d'uns 50 anys.
Aquesta obra va ser iniciada al 2012 i ya ha estat finalitzada amb un cost total d'uns 208 milions d'euros.
Resultat d'imatges de depuradora vigo

El seu funcionament actualment es de prova, i al maig començara la seva posada en marcha. La depuradora esta dotada amb la biofiltració més gran d'España, cosa que redueix les impureses organiques, això a fet que que la central tinguès com a problema les males olors, cosa que Junta de Vigo esta tractant de solucionar.
L'objectiu principal d'aquesta central hidràulica va ser la millorar la qualitat de l'aigua, per afavorir el bany i la cria de mol·luscs, i la recuperació del paratge natural Junquera de Lagares.

lunes, 2 de abril de 2018

Generar electricitat movent un dit

Una pestanya d'or i polímer adherida al cos pot fer capaç de generar electricitat gràcies a l'energia mecànica que obtenim només doblegant un dit o fent algun altre moviment simple.

Aquesta idea va néixer a la Universitat de Buffalo i l'Institut de semiconductors (IoP) de l'Acadèmia Xinesa de Ciències (CAS), com a un projecte d'investigació col·laboratiu. 

"A ningú li agrada estar lligat a una prrsa de corrent o portar a sobre un carregador portàtil. El cos humà és una font abundant d'energia. I vam pensar: Per què no aprofitar-ho per produir la nostra pròpia energia?", diu l'autor principal Qiaoqiang Gan professor associat d'enginyeria elèctrica a la Facultat d'Enginyeria i Ciències Aplicades de la UB.

Els investigadors han proposat nombrosos nanogeneradors que utilitzen l'efecte triboelèctric. La càrrega triboelèctrica passa quan certs materials es carreguen elèctricament després d'entrar en contacte amb un material diferent. La majoria són complicats de fabricar o no són rendibles.

La clau per al dispositiu és que una capa d'or s'estira, cosa que fa que s'arrugui en deixar-la anar i crear el que sembla una cresta en miniatura. Quan es torna a aplicar aquesta força, per exemple, en doblegar els dits, el moviment produeix fricció entre les capes d'or i el PDMS. «Això fa que els electrons flueixin cap endavant i cap enrere entre les capes d'or. Com més fricció, més gran és la quantitat d'energia produïda», diu un altre autor principal, Yun Xu, professor del IoP al CAS.


domingo, 1 de abril de 2018

SoftBank crearà la planta fotovoltaica més gran del món a Aràbia

L'empresa japonesa invertirà més de 200 mil mdd per crear el projecte d'energia solar a Aràbia Saudita amb la capacitat de fins a 200 GV en 2030.


La decisió anunciada el passat dimarts 27 suposa el compromís del príncep hereu saudita, Mohammed bin Sultan, per transformar l'economia del país. La inversió final total per 200 gigawatts de generació, incloent-hi els panells solars, emmagatzematge de bateries i instal·lacions industrials a l'Aràbia Saudita, arribarà a prop de 200,000 milions de dòlars, va dir el president executiu de SoftBank, Masayoshi Son.

En invertir en energia solar, Aràbia Saudita, el major exportador mundial de petroli, podrà reduir la quantitat de cru per generar electricitat i incrementar les seves exportacions.

El pla de reformes de l'Aràbia Saudita Vision 2030 busca reduir la dependència econòmica del país sobre el petroli ja que és un dels països que rep més llum solar del món. I coincideix amb l'estratègia de Vision Fund, d'innovació en el llarg termini.