L'energia eòlica, com molts saben, és una de les energies més "netes" disponibles en l'actualitat, i l'Argentina té nombroses regions considerades dins de les millors del món. No obstant això, presenta alguns inconvenients.
El primer és que el vent és discontinu. Si imaginem un poble alimentat exclusivament per energia eòlica en un lloc caribeny, només tindríem electricitat entre el migdia i el capvespre quan bufen els vents alisis.
Per tenir electricitat a la nit s'hauria d'emmagatzemar l'energia d'alguna forma. A les instal·lacions casolanes, s'utilitzen típicament bancs de bateries de camions o automòbils encara que a gran escala aquest sistema és impracticable i contaminant.
Un altre inconvenient menys conegut dels molins eòlics és que l'electricitat produïda sol ser de mala qualitat en termes de freqüència. L'electricitat que consumim provinent de la xarxa és de tipus altern, és a dir que canvia el seu polaritat de positiva a negativa diverses vegades per segon. A Argentina ho fa 50 vegades, per això la nostra electricitat es defineix com 220V 50Hz. Totes les generadores d'electricitat del país que es troben a la xarxa interconnectada deuen no només produir electricitat a aquesta freqüència de 50Hz sinó fer-ho en sincronisme.
Atès el flux relativament constant dels rius, és fàcil aconseguir-ho a través de l'energia hidroelèctrica, en canvi els vents són molt menys constants: els navegants parlem per exemple de vents de 30 nusos amb ratxa de 35. Les pales de les turbines eòliques es s'adapten el millor possible per mantenir la velocitat constant però igualment es necessiten convertidors de freqüència perquè l'electricitat sigui apta per a ser incorporada a la xarxa.
El concepte plantejat per l'Enginyer Covas consisteix a resoldre les dues desavantatges utilitzant l'energia eòlica per fer pujar aigua a una represa i després generar electricitat com una central hidroelèctrica tradicional. Està clar que transformar l'energia de mecànica (vent) a elèctrica, a mecànica novament (bombament), i finalment a elèctrica implica una bona quantitat de pèrdues calculades en 30% segons l'inventor.
No obstant això, el sistema resol els dos problemes plantejats. Respecte de la discontinuïtat del vent, l'energia produïda és emmagatzemada mecànicament al riu com a energia potencial sense importar el moment del dia que bufi i respecte de la freqüència, no es requereixen convertidors perquè les bombes funcionen correctament sense importar que la freqüència sigui exactament de 50Hz o que tingui una corba sinusoïdal perfecta.
El major avantatge del sistema és que s'aprofita al màxim el recurs eòlic. El concepte no és generar en hores punta i bombar en hores vall, sinó aprofitar al màxim el recurs del vent, bombant i turbinando en tot moment en proporcions variables.
Per què no hi ha sistemes com aquest funcionant avui? D'una banda, l'energia eòlica recentment està prenent protagonisme. Addicionalment, aquest tipus d'instal·lació requereix de condicions geogràfiques i climàtiques molt específiques: una zona d'alts vents perquè els aerogeneradors siguin aprofitats al màxim en les rodalies de dues centrals hidroelèctriques consecutives en un curs d'aigua, que puguin ser adaptades per afegir centrals de bombament.
En l'Argentina hi ha llocs amb condicions òptimes per a aquest tipus de desenvolupament. Especialment, les conques dels rius Santa Creu, amb els seus llacs Viedma i Argentí, el Limay i el Neuquén, atès que es troben en zones ventoses i segons em va explicar l'enginyer Covas, les centrals ubicades a la conca del Limay estan funcionant exigides causa de l'increment de la demanda ia la falta d'aigua en els últims anys.
Analitzant el concepte únicament des de l'òptica de la sostenibilitat sembla difícil trobar-li defectes: s'aprofita al màxim una energia tan neta com l'eòlica i la hi emmagatzema de manera no contaminant, especialment a l'utilitzar centrals hidroelèctriques existents, sense tenir la necessitat de produir un nou impacte sobre els ecosistemes locals.
Des del punt de vista econòmic, com molts altres projectes d'energies renovables, s'han de realitzar grans inversions i el cost per megawatt sol ser major al de l'electricitat provinent de la crema de combustibles fòssils. No obstant això, si les centrals hidroelèctriques convencionals estan construïdes, o amb la inversió ja compromesa, el cost addicional per MW de bombament instal·lat, serà de l'ordre del 25% al 30% comparat amb el cost hidroelèctric convencional i farà que els aprofitaments combinats siguin competitius .
Amb aquest mètode, s'aprofitaria un 70 per cent de l'energia eòlica total, per les pèrdues en les conversions, i no serien necessaris convertidors de freqüència, però caldria instal·lar tota la infraestructura de bombament. Addicionalment, permetria utilitzar aerogeneradors d'eix vertical que Covas està actualment dissenyant i provant al túnel de vent que posseeix la Universitat Nacional del Nord-est a la ciutat de Resistència, província del Chaco.
Aquesta variant d'aerogeneradors és més econòmica i requereix un manteniment més simple que la versió clàssica d'eixos horitzontals en els quals la gòndola (on es troba tota la maquinària) està a 60 o 100 metres d'altura.
