«Tomó una piedra, miró al cielo y vio dónde estaba el Sol»:

Segons nombrosos mites, els mariners es deia que creien que la Terra era plana, tot i que nombrosos estudis s'han adonat que no era totalment cert, sinó que molts aventurers com ara els vikings, eren conscients de la esferitat del planeta, aixòva explicar Jeffrey Burton Russell basant-se en el seu estudi.
Aquest coneixement provenia dels grecs, que acceptaven la rodondesa de la Terra com a fet establert per la cosmologia.

Segons Jay Gould, si els marins no havien arribat abans a Amèrica és per el fet de que s'utilitzava la línea de la costa per orientar-se en lloc d'altresestris o mètodes més precisos, i sense un fort corrent i unidireccional, Colón no haguès estat capaç d'arribar al seu destí.

Llavors, com és possible que els vikings arribessin a llocs com Islandia, Groenlandia, i hipoteticament a Amèrica? La resposta és gràcies al ús de les anomenades "pedres de sol", considerades durant molt de temps mitologia fins que al 1967 l'arqueòleg Thorkild Ramskou va suggerir que aquestes pedres podrien estar formades per cristall de turmalina,calcita o cordierita.
Es creu això perquè aquestes pedres produeixen una divisió en la llum, fent que l'efecte que produeixen aquestes pedres al rebre la llum del sol podrien aconseguir orientar a qualsevol nau.

El descobriment d'aquest tipus de cristalls en algunes naus enfonsats, afirmaria aquesta teoria.

Adriana Cervera Carreño.