Nous ponts d'aigua

En el centre de recerca Wetsus situat als Països Baixos els investigadors de la TU Graz han aconseguit produir un pont d’aigua flotant mitjançant càrregues elèctriques.

Aquest fenomen es va descobrir al segle XIX, però no va ser fins al 2007 que es va tornar a treballar en ell. Si l'aigua extremadament pura, és a dir, l'aigua que ha estat destil·lada moltes vegades, es col·loca en dos gots i aquests estan subjectes a un alt voltatge, el fluid es mou pel costat de cada vas i forma un pont d'aigua surant entre els dos gots. L'aigua d'aquest pont flueix en totes dues direccions i es troba en un estat completament nou amb les seves pròpies propietats especials de la densitat i estructura.

Un grup de recerca de la TU Graz i el centre d'investigació Wetsus als Països Baixos ha demostrat que aquest pont d'aigua flotant produït aigua amb càrrega elèctrica és possible i que s'emmagatzema la càrrega almenys per un curt temps.

Càrrega elèctrica protònica

Aquest nou tipus d'aigua té càrrega positiva o negativa depenent de si té més o menys protons. L'estudi mostra que en l'aigua anòdica ( aigua amb una càrrega positiva ) es formen els protons en el context de l'electròlisi que es produeixin. Aquests nuclis d'hidrogen flueixen a través del pont d'aigua a l'aigua catòdica de l'altre vas de precipitats (aigua amb càrrega negativa) i es neutralitzen allà per ions d’hidroxil. Atès a que els protons es mouen a una velocitat finita, sempre hi ha un excés de protons en un recipient d'aigua i una falta de protons en l'altre.

Si el pont d'aigua de cop i volta s'apaga, les càrregues de protons es mantenen, com es pot mesurar per mitjà de l'espectroscòpia d'impedància. Les primeres investigacions han demostrat que la càrrega de fluid es manté estable durant una setmana.

La conclusió és que tals ponts d'aigua poden utilitzar-se com a reactors electroquímics o bioquímics i obre una varietat de possibles aplicacions industrials. Les substàncies poden ser posdess en contacte amb altres materials al pont d'aigua amb el propòsit de reaccions químiques, l'aigua pot arribar a ser una "bateria d'aigua" com un emmagatzematge de càrrega elèctrica, i àcids i àlcalis pot ser produït sense cap tipus de ions oposats (sense àcid i aigua alcalina). Això obre el camí a la reducció dels residus procedents de processos químics, i noves possibilitats per a aplicacions mèdiques.

Futures noves plaques solars?

Les plaques solars fetes de polímer poden ser més barates i fiables gràcies a un gran avanç realitzat per científics de la Universitat de Linköping i l'Acadèmia Xinesa de Ciències (CAS). Aquest treball es tracta d'evitar costosos i la inestabilitat dels ful·lerens (Els ful·lerens són la tercera forma més estable del carboni, després del diamant i del grafit.)

Les plaques solars de polímer en els últims anys han sorgit com una alternativa de baix cost per a les plaques solars de silici. Per tal d'obtenir una alta eficiència, es requereixen generalment ful·lerens en les cèl·lules solars de polímer per separar els portadors de càrrega. No obstant això, els ful·lerens són inestables sota la il·luminació, i formen grans cristalls a altes temperatures.

Ara, un equip de químics dirigit pel professor Jianhui Hou al CAS ha establert un nou rècord mundial de plaques solars de polímers lliures de ful·lerens mitjançant el desenvolupament d'una combinació única d'un polímer anomenat PBDB-T i una petita molècula anomenada ITIC. Amb aquesta combinació, l'energia del sol es converteix amb una eficiència del 11%, un valor que afecta la majoria de les cèl·lules solars amb ful·lerens.

Feng Gao, juntament amb els seus companys Olle Inganäs i Deping Qian a la Universitat de Linköping, han caracteritzat l'espectroscòpia de pèrdua de fotovoltaje (Voc), una figura clau per a les cèl·lules solars, i els enfocaments proposats per millorar encara més el rendiment del dispositiu.

Els dos grups de recerca estan ara presentant els seus resultats a la revista Advanced Materials.

-          Hem Demostrat que és possible aconseguir una alta eficiència sense utilitzar ful·lerens, i que les plaques solars credaes també són altament estables a la calor. Atès a que les cèl·lules solars estan treballant sota la radiació solar constant, la bona estabilitat tèrmica és molt important.

-           

-          La Combinació d'alta eficiència i bona estabilitat tèrmica suggereixen que les cèl·lules solars de polímers, que poden fabricar-se fàcilment utilitzant la tecnologia d'impressió rotllo a rotllo de baix cost, estan ara un pas més a prop de la comercialització.

    Gao Feng, físic en el Departament de Física, Química i Biologia, Universitat de Linköping.

Formatge? Electricitat?

Una central elèctricafranccesa ha descobert com crear electricitat a partir del formatge, sí has llegit bé amb formatge. 

Si vols visitar aquesta central t'hauries de traslladar a França a una localitat anomenada Albertville. A aquesta ciutat hi ha una part d'electricitat consumida pels habitats que és produïda gràcies al formatge.  

I com n'és d'esperar, el formatge ja que és un dels aliment més consumits pels francesos, 16,4 kg per persona a l'any.

A l'octubre de l'any passat va inagurar una planta de biogas que utilitza el fomatge de la zona, Beaufort per generar energia elèctrica. Per aconseguir-la recullen el suero lacti que desprèn al procés de fabricació i li dóna un nou ús.

Quan s'ha emmagatzemat hi introdueixen un bacteri per produir gas metà que pot alimenta a un motor i arribar a generar 2,8 milions de kWh anuals. Aquesta quantitat cobreix les necessitats elèctriques per a 1.500 persones. I en Albertville viuen unes 19.000, així doncs es necessitaria aproximadament una mica més de 12 vegades aquesta quantitat d'electricitat generada.

"El suero és el seu combustible" segons François Decker, directiu de Valbio, companyia que va dissenyar la central. 

Aquesta no és la primera vegada que els francesos ajuden a generar electricitat a partir del formatge però aquesta central és una de les més grans actualment. 

A part d'aquesta central podem trobar més distribuïdes a França i a Canadà, tot i que són més petites que aquesta. Si tot segueix al mateix ritme, també es té previst inagurar centrals semblants a Australia, Itàlia, Bràsil i Uruguai.

A més a més, hi ha ltres països europeus com a Anglaterra que realitza experiments propis amb làctics. És l'empresa Wyke Farms que genera l'electricidad a partir de les restes del formatge, compost de vaca i restes dels camps de cultiu. A Estats Units també hi ha fàbriques de iogurs que utilitzen el suero del iogur greg per generar la seva propia electricitat.

NÚRIA MEI BARBERO DURÁN

Dues alumnes bolivianes de sisè grau, Esmeralda Quispe i Eirika Mamani, de 12 i 11 anys respectivament, han resultat guanyadores de les Olimpíades Científiques en Robòtica per la creació d'un braç hidràulic, informa Telesur. 

NENES CAMPEROLES BOLIVIANES CREEN UN BRAÇ HIDRÀULIC AMB MATERIAL RECICLABLE

Dues nenes camperoles bolivianes han aconseguit el primer lloc en les Olimpíades Científiques en l'especialitat de Robòtica per la seva innovació en crear un braç hidràulic de material reciclable.

El seu projecte, que va néixer després de l'observació d'una retroexcavadora, va ser posat en pràctica en tres setmanes, funciona amb aigua i consisteix en 19 peces de material reciclable, entre fusta, claus, llaunes, xeringues i tubs de sèrum. L'aparell pot simular moviments com ara esquerra, dreta, amunt, avall, obrir i tancar.

Les nenes són estudiants de la Unitat Educativa Franz Tamayo de la població de Ancoraimes, província Omasuyos, a tres hores de la ciutat de la Pau.

SIGNAT: Pol Jarque 

De la calor a l'electricitat

Tots ens hem imaginat algun cop a la nostra vida aquella imatge de les fabuloses botes capaces de carregar qualsevol tipus de super-aparell electrònic que necessesités moltíssima energia.

Tots hem visualitzat un home corrents mentre un cable prim i allargat l'envolta i carrega aquell mòbil super-intel·ligent capaç de fer qualsevol cosa. Doncs ara, és possible.

Investigadors de Galícia han dissenyat un material a base d'una serie d'elements químics per al tub d'escap del cotxe que fa que sigui capaç de fer una càrrega forta d'energia elèctrica.

Tot això és gràcies als materials termoelèctrics, que generen electricitat a partir de canvis de temperatura, de tal manera que converteixen la calor residual en energia. 

Tots tenen una conductivitat elèctrica alta, però, per contra, ofereixen resistència a la tèrmica.

Però aquests materials tenen dos problemes que limiten el seu potencial: o són molt escassos, i per tant cars, o contenen substàncies tòxiques. Aquest contratemps podria ser superat ara gràcies a una investigació liderada pel Centre de Recerca en Química Biològica i Materials Moleculars (CIQUS) de la Universitat de Santiago, en col·laboració amb el MIT i la Universitat de Madison, que acaba de ser publicada a Advanced Materials.

Els científics han determinat el mecanisme fisicoquímic que permet a aquests sistemes disposar de la sorprenent propietat de transmetre malament la calor. 

Ho han observat en el tel·lurur de bismut (Bi2Te3), el semiconductor més utilitzat en la indústria termoelèctrica i el que millors qualitats presenta, però més important encara és el fet que aquest mateix procés es pot aplicar també a altres nous materials, més barats i abundants. 

És el cas del nitrur de Crom, CrN que ha sintetitzat l'equip gallec i que es va fer créixer a escala nanomètrica a la Universitat de Madison. La seva conductivitat elèctrica es va caracteritzar després a la Universitat de Santiago i la tèrmica al MIT.

El nitrur de crom sintetitzat i desenvolupat per l'equip de Santiago, de la mateixa manera que altres materials termoelèctrics que ja estan al mercat, com el tel·lurur, podria utilitzar-se per al desenvolupament de cèl·lules fotovoltaiques híbrides, que permeten generar simultàniament energia tèrmica o elèctrica, per aprofitar la calor rebutjat de les centrals nuclears o per refredar els productes obtinguts en alts forns, entre altres aplicacions.

És sens dubte un prodigi de la tecnologia elèctrica moderna i que podria ser el principi de molts més invents que servirien per millorar el nostre dia a dia.

Pol Nieto

DISPOSITIU QUE GENERA ELECTRICITAT A PARTIR DE L'ORINA

Uns investigadors de la universitat de Bath, juntament amb especialistes de la
universitat Queen Mary i el Centre de Bioenergia de Bristol; han desenvolupat una cèl·lula de combustible en miniatura que genera electricitat a partir de l'orina.
És una forma renovable i econòmica de produir energia, i també cal mencionar que d'aquesta forma no s'emet la mateixa quantitat de carboni.
És una cèl·lula microbiana de combustible que utilitza els processos biològics natural de bacteris que generen electricitat a partir de matèria orgànica, com en aquest cas, l'orina.

Aquestes cèl·lules són eficients, i quasi no produeixen residus a diferència d'altres mètodes de generació elèctrica. Que a més contaminen molt i són poc eficients.

COM S'ACONSEGUEIX L'ELECTRICITAT?

Quan s'elimina l'oxigen de l'ambient, els bacteris descomponen l'orina, produint així, electrons. Els quals com en una pila convencional, es pot obtenir electricitat, mitjançant un elèctrode negatiu (ànode) i un de positiu (càtode). 

S'accelera la reacció a través d'un catalitzador compost per glucosa i ovoalbúmina. Tot això amb un augment de la longitud dels elèctrodes, produeix 2 batis de potència per metre cubic. L'energia suficient per alimentar un telefono mòbil. 

Robot automata en el aeropuerto de Tokio, Narita

Un robot da la bienvenida a los viajeros que aterrizan en el aeropuerto internacional de Narita, en Tokio, desde el pasado 25 de marzo. NAO es un robot políglota, con forma humanoide y 58 centímetros de alto, que aconseja a los turistas sobre cómo efectuar el cambio de divisas. La iniciativa proviene del banco nipón Mitsubishi-UFJ, que ya había hecho uso de NAO en sus sucursales y ahora lo ha trasladado hasta el aeródromo. Los pasajeros han respondido "sorprendidos" a la presencia del robot, que habla en japonés, inglés y chino.

https://www.youtube.com/watch?v=iYD315QSfEk