viernes, 31 de marzo de 2017

El boligrafs inteligent (historia de la tecnologia)

El primer ministre xinès, deu considerar que ha començat l’any 2017 amb bon peu, ja que ha rebut fa uns dies la notícia que un equip d’enginyers xinesos ha aconseguit desenvolupar la tecnologia necessària per fabricar puntes de bolígraf. Un èxit que permetrà, en pocs anys, que el gegant asiàtic posi fi a la llarga dependència de les importacions per produir bolígrafs de qualitat.
Un retard provocat per la falta de domini dels enginyers xinesos en la complexa tecnologia que es necessita per fabricar les boletes que porten les puntes de bolígrafs, encarregades de dosificar l’arribada de la tinta en el moment d’escriure.
Aquest va ser el cas del mateix que el desembre del 2015 es va lamentar en un seminari econòmic del fracàs del seu ­país a l’hora de produir bolígrafs de bona qualitat.
Aquesta situació, però, va pel camí de canviar després que l’empresa TISCO a anunciar fa dues setmanes que, després de cinc anys d’investigació, ha trobat la fórmula per fabricar les puntes de bolígraf, amb les seves corresponents boletes, de tan bona qualitat com les que han estat important durant anys.
“Són resistents al desgast, permeten una escriptura excel·lent i poden substituir les importades”
L’empresa TISCO ha aconseguit aquest èxit després d’afegir-se al pla d’investigació que el Govern xinès va llançar el 2011
La xina diu que es molt important perquè les empreses anualment es gasten molts milions amb bolígrafs
Sembla molt simple però es molt important i molt innovador i que aquí uns anys el gegant asiàtic serà el més potent de tot el món

jueves, 30 de marzo de 2017

Preu i queixa de la llum

Tothom es queixa del preu de la llum 

però ningú sap del cert quant gasta


Afirmacions certes:
Van néixer just després de la mort de Franco.

Van fer-se forts amb les bateries de condensadors però, de mica en mica, es van anar diversificant.

Preguntes resoltes, que donen a que pensar...
Ben bé, quines empreses poden utilitzar els seus productes?

Per què creu que aquí no han arrelat aquests sistemes?


Quant facturen?

Per mes informació, podeu consultar aquesta pagina web:

http://emprenem.ara.cat/talent/Jacint-Lopez-ValeroTothom-queixa-del_0_1757824322.html?_ga=1.51067566.60551344.1490900748



Noticia sobre la electricitat

           Espanya torna a mirar a les ronovables

Jo crec que espanya ha fet bé en torna a posar energia renovable, com en el parc eòlic en la Serra del Tallat. Avans, fa una dècada espanya era el líder mundial en energia renovable però va pasar per una mala racha. Entre el 2013 i 2015 a Europa va augmentar un 20% la potència eòlica, un 36% en Ásia  i un 24% en Nort Amèrica, on en aquell període aquí va augmentar un 0,07%, que és lo equivalent en posar dos aerogeneradors en dos anys, o sigui res. Jo crec que Espanya tindria que tornar a posar més energies ronovables ja que així no contamina el medi ambient, o no agota recursos i a part és més barata. En canvi en la potència fotovoltaica en Europa augmenta un 15%, un 58% en Ásia i un 52% en Nort Amèrica, o sigui que Europa és la que menys. En conclusio crec que tindrien que posa més poténcies renovables i deixarse de gastar els diners en energia d'altres paisos o nuclear.

Història de la tecno (Joel Orozco)


HISTÒRIA DE LA TECNOLOGIA.









Un equip d'investigadors d'IBM Research ha publicat un treball a la revista Nature sobre la lectura i enregistrament d'informació en àtoms individuals, una cosa que podria considerar-se en certa manera equivalent a l'emmagatzematge de dades en un disc dur però en una escala atòmica molt més petita que la que s'utilitza avui dia.


Per a les proves van utilitzar un microscopi d'efecte túnel, un dels inventors treballa per als laboratoris d'IBM i va guanyar el premi Nobel de física el 1986. Es tracta d'un dispositiu capaç de prendre imatges d'estructures entre 0,1 i 0,01 nanòmetres (milionèsimes de mil·límetre), una escala a la qual els àtoms individuals són perfectament visibles. L'efecte túnel empra corrent elèctric per mesurar les propietats dels àtoms que passen al costat d'una punta conductora, i al revés, també pot utilitzar-se per manipular els àtoms o, com ara, per gravar informació en àtoms individuals de certs materials. 

Aquest és un gran pas, a l'història de la tecnologia, podriem parlar d'un avançament, bastant important.

ATT: Joel Orozco
Font d'informació:

http://tecnologia.elpais.com/tecnologia/2017/03/23/actualidad/1490274725_990893.html
(El país)


Premses hidràuliques

Fa anys les premses mecàniques eren les més usades. Aquestes consistien en la utilització d'un cigonyal que rotava. Fa aproximadament 30 anys són les premses hidràuliques les preferides a nivell mundial, tot això a causa de la seva rapidesa i fiabilitat. El principi de la premsa hidràulica és la d'un got comunicant. Aquests vasos comunicants són impulsats per diferents pistons, que mitjançant petites forces, permet assolir forces majors. Els pistons són anomenats pistons d'aigua, ja que són del tipus hidràulic.


Les diferents premses hidràuliques son:
  •       Premses per aglomerar: poden aglomerar.
  •             Premsa per deformació de materials
  •             Premsa per treballar productes en làmines o laminats
  •            Premsa per treballar els plàstics
  •           Premsa per controls o verificacions
  •           etc.

Els orígens del sistema binari:


L'aparició de la tecnologia digital, amb els seus símbols definits, va anul·lar aquesta afirmació. Moltes vegades no ens aturem a pensar en el gran salt que va constituir per a la ciència el desenvolupament d'aquests dos sistemes en l'electrònica.

Tots els sistemes electrònics mouen dues classes d'informació. Magnituds i valors variables i definits.


Encara que ja en textos antics de l'Índia i la Xina s'esmentaven els primers sistemes binaris del la història, no va ser sinó fins al segle XVII quan el filòsof alemany i matemàtic Gottfried Leibniz (1646-1716) sistematitza i explica el mètode utilitzat pels antics matemàtics de la Xina, pel qual va deduir que era possible assignar valors diferents per mitjà de dos símbols que representen estats determinats, 0 i 1, fórmula que fins al dia d'avui, és àmpliament usada en els processaments lògics dels nostres equips electrònics més sofisticats .


Aquest va ser un petit pas per la ciència però que va desencadenar una sèrie de descobriments que han arribat fins a avui en dia.

El sistema binari forma part de la nostra vida en molt àmbits. Cada dia s’envia informació i cada dia s’utilitzen ordinador i mòbils que es mouen per aquest sistema. Gràcies a descobriments tant simples com aquest, la ciència avança cada dia més.


Energia hidraulica

Energia hidràulica es basa a aprofitar la caiguda de l'aigua d'una alçada. Energia potencial, durant la tardor, es converteix en cinètica. L'aigua passa a través de les turbines a gran velocitat, provocant un moviment de rotació, que en última instància, es transforma en energia elèctrica per generadors. És un recurs natural disponible a les zones que tenen prou aigua i utilitza un cop retornat aigües avall. Seu desenvolupament, construcció de pantans, embassaments, canals de desviament i la instal·lació de grans turbines i equips per generar energia elèctrica. Això implica la inversió de grans sumes de diners, així que no és competitiva en àrees on el carbó o el petroli són barats. No obstant això, el pes de consideracions ambientals i el baix manteniment requereix una vegada estan en funcionament centrar l'atenció en aquesta font d'energia.

La força de l'aigua ha estat utilitzada durant molt de temps per moldre blat, però va ser amb la Revolució Industrial, i especialment a partir del segle XIX, quan va començar a tenir gran importància amb l'aparició de les rodes hidràuliques per a la producció d'energia elèctrica. A poc a poc la demanda d'electricitat va ser en augment. El baix cabal de l'estiu i tardor, unit als gels de l'hivern feien necessària la construcció de grans preses de contenció, de manera que les rodes hidràuliques van ser substituïdes per màquines de vapor amb quan es va poder disposar de carbó.
La primera central hidroelèctrica moderna es va construir en 1880 a Northumberland, Gran Bretanya. El renaixement de l'energia hidràulica es va produir pel desenvolupament del generador elèctric, seguit del perfeccionament de la turbina hidràulica ia causa de l'augment de la demanda d'electricitat a principis del segle XX. El 1920 les centrals hidroelèctriques generaven ja una part important de la producció total d'electricitat.





història

Els antics romans i grecs aprofitaven ia l'energia de l'aigua; utilitzaven rodes hidràuliques per a moldre blat. No obstant això, la possibilitat d'emprar esclaus i animals de càrrega va retardar la seva aplicació generalitzada fins al segle XII. Durant l'edat mitjana, les grans rodes hidràuliques de fusta desenvolupaven una potència màxima de cinquanta cavalls. L'energia hidroelèctrica deu el seu major desenvolupament a l'enginyer civil britànic John Smeaton, que va construir per primera vegada grans rodes hidràuliques de ferro colat











Desenvolupament de l'energia hidroelèctrica

La primera central hidroelèctrica es va construir en 1880 a Northumberland, Gran Bretanya. El renaixement de l'energia hidràulica es va produir pel desenvolupament del generador elèctric, seguit del perfeccionament de la turbina hidràulica ia causa de l'augment de la demanda d'electricitat a principis del segle XX. El 1920 les centrals hidroelèctriques generaven ja una part important de la producció total d'electricitat.

La tecnologia de les principals instal·lacions s'ha mantingut igual durant el segle XX. Les centrals depenen d'un gran embassament d'aigua contingut per una presa. El cabal d'aigua es controla i es pot mantenir gairebé constant. L'aigua es transporta per uns conductes o canonades forçades, controlats amb vàlvules i turbines per adequar el flux d'aigua pel que fa a la demanda d'electricitat. L'aigua que entra a la turbina surt pels canals de descàrrega. Els generadors estan situats just a sobre de les turbines i connectats amb arbres verticals. El disseny de les turbines depèn del cabal d'aigua; les turbines Francis s'utilitzen per cabals grans i salts mitjans i baixos, i les turninas Pelton per grans salts i petits cabals.
A més de les centrals situades en preses de contenció, que depenen de l'embassament de grans quantitats d'aigua, hi ha algunes centrals que es basen en la caiguda natural de l'aigua, quan el cabal és uniforme. Aquestes instal·lacions es diuen d'aigua fluent. Una d'elles és la de les Cascades del Niàgara, situada a la frontera entre els Estats Units i Canadà.
A principis de la dècada dels noranta, les primeres potències productores d'hidroelectricitat eren Canadà i els Estats Units. Canadà obté un 60% de la seva electricitat de centrals hidràuliques. A tot el món, la hidroelectricitat representa aproximadament la quarta part de la producció total d'electricitat, i la seva importància segueix en augment. Els països en què constitueix font d'electricitat més important són Noruega (99%), Zaire (97%) i el Brasil (96%). La central d'Itaipú, al riu Paraná, està situada entre el Brasil i Paraguai; es va inaugurar el 1982 i té la major capacitat generadora del món. Com a referència, la presa Grand Coulee, als Estats Units, genera uns 6.500 Mw i és una de les més grans.

En alguns països s'han instal·lat centrals petites, amb capacitat per generar entre un quilowatt i un megawatt. En moltes regions de la Xina, per exemple, aquestes petites preses són la principal font d'electricitat. Altres nacions en vies de desenvolupament estan utilitzant aquest sistema amb bons resultats.