El canvi climàtic AMENAÇA la generació d'electricitat!!!

A mesura que avanci el segle, els rius del planeta portaràn menor quantitat d'una aigua (que a sobre, serà més calenta), i pel que sembla, aquests fenòmens no li vindràn bé a la futura generació d'electricitat...

Un estudi amb més de 25.000 centrals tèrmiques i hidroelèctriques mostra que la seva dependència de l'aigua per moure les seves turbines les fa molt vulnerables a l'escalfament global. Per quan acabi la centúria més de tres quartes parts de les centrals estudiades patiran minves en la seva capacitat de produir watts-hora que podrien superar el 30%.

Encara que l'aportació de les energies eòlica i fotovoltaica no deixa de créixer, el 98% de l'electricitat generada al planeta el 2012 (últimes dades disponibles) la van produir centrals hidroelèctriques (17%) o termoelèctriques (81%). En total, una producció elèctrica de 21.532 megawatts-hora (MWh).

Les primeres aprofiten els salts d'aigua per moure una turbina com en el passat movien molins.
En les segones, per diferent que sigui el combustible que facin servir, totes tenen alguna cosa en comú: necessiten aigua que escalfar amb la qual moure la turbina. D'aquí que la gran majoria de les centrals, i no només les hidràuliques, estiguin a la ribera d'un riu o al mar.

Tots els escenaris dibuixats pels informes de l'ONU sobre el canvi climàtic sostenen que aquesta aigua es tornarà cada vegada més escassa, irregular i calenta. Sobre aquesta base, un grup d'investigadors ha estudiat com afectarà l'escalfament global a la producció d'energia elèctrica que depèn de l'aigua.

L'estudi inclou unes 25.000 centrals hidroelèctriques i termoelèctriques

 "Aquestes tecnologies de generació elèctrica depenen fortament de la disponibilitat d'aigua i la temperatura de l'aigua per a refrigeració també té un paper clau en la producció d'energia termoelèctrica",recorda la investigadora de l'Institut Internacional per a l'Anàlisi de Sistemes Aplicats (IIASA) i coautora del estudi, Michelle Van Vliet. "

Sobre els mapes mundials amb les centrals elèctriques, els investigadors van córrer un model climàtic amb els diferents escenaris previstos per al 2030, 2050 i 2080. En particular van tenir en compte l'afectació dels recursos hídrics i la variació de la temperatura de l'aigua.

Les centrals ubicades a les latituds més altes, com les de Canadà i el nord dels EUA i les de l'Europa del nord veuran augmentar el cabal dels rius dels quals depenen. Al centre d'Àfrica i el sud d'Àsia, tampoc es reduirà l'aportació d'aigua. Per contra, a la resta d'EUA, Europa central, la conca mediterrània i grans zones del sud d'Amèrica Llatina, Àfrica i el superpoblat sud-est asiàtic, l'aportació net d'aigua als cabals serà menor i la seva aportació al llarg del any més irregular.

El mapa mostra les zones amb augment (blau) o reducció (vermell) de la llera dels rius.
El mapa mostra les zones amb augment (blau) o reducció (vermell) de la llera dels rius.


En termes absoluts, hi haurà més aigua disponible en els sistemes hídrics del 25% de la superfície terrestre del planeta i menys en a penes un 8% de l'àrea global. Sembla un bon balanç, però el problema és que el 74% de les centrals hidroelèctriques es troben en les zones on l'aigua que necessiten serà més escassa. Amb les termoelèctriques la cosa empitjora, l'estudi, publicat a Nature Climate Change, estima que el 86% de les centrals analitzades veurà reduïda la seva disponibilitat d'aigua i, per tant, la seva capacitat de generació.

Tenint en compte la variació per zones geogràfiques i estacional, l'estudi sosté que en tots els escenaris dibuixats pels experts climàtics, les centrals hidroelèctriques perdran de mitjana fins a un 24% de la seva capacitat de generació elèctrica. Pel que fa a les termoelèctriques, tres quartes parts d'elles patiran una minva de més del 30% en la seva capacitat per al 2050.

No obstant això, amb una mica de voluntat i un molta tecnologia, els autors creuen que es poden "suavitzar" les amenaces a la producció d'electricitat. Entre les mesures que suggereixen estàn la millora de l'eficiència de les centrals ja en funcionament, la substitució del carbó per gas a les centrals tèrmiques convencionals o l'ús d'aigua de mar o aire per a la refrigeració.

Han creat un robot ingerible.

Científics de l'Institut de Tecnologia han creat un robot ingerible.

El científics de l’Institut de Massachusetts han aconseguit fer un robot doblegable de la mida d’una ungla congelat per introduir-lo dintre del cos.

El seu objectiu és, una vegada dintre de l’estómac, descongelar-se i aconseguir extreure mitjançant imants petits objectes, aplicar medicaments en punts específics o inclòs sanar ferides internes. 

Podran els robots substituir els metges?

Aquest mes de maig uns científics dels Estats Units han realitzat un robot que sutura ferides a animals sense un metge què ho manegui i en un futur podria suturar-nos a nosaltres les ferides.

En un principi els metges no s'apartarien del pacient: suposant que han de supervisar, i ells realitzarien la resta de la cirurgia. I el dispositiu tampoc està llest per a les sales d'operacions.

Però el resultat en proves petites amb porcs, el braç robòtic va realitzar una sutura de teixit intestinal millor que alguns cirurgians que van competir amb el dispositiu, van reportar investigadors en la revista Science Translational Medicine.

"El propòsit no era reemplaçar a cirurgians", va dir el doctor Peter C. W. Kim, de l'hospital Children's National Health System a Washington, un cirurgià pediatre que va encapçalar el projecte. "Si es té una eina intel·ligent que treballa amb un cirurgià, pot millorar el resultat? Això és el que hem fet".

Actualment molts hospitals ofereixen cirurgies assistides per robot en les quals els cirurgians utilitzen la maquinària com a eina que ells controlen manualment. Però la cirurgia assistida per robot ha estat polèmic, ja que alguns estudis han mostrat que pot generar majors costos sense millors resultats.

Llavors, per què l'esforç per robots autònoms de nova generació? Els que ho proposen pensen que existeixen casos en els quals la precisió d'una màquina pot superar a la d'una mà humana.

Però no esperin veure als metges deixar les operacions completes en mans d'un robot, va advertir.

Humanoide que explora les profunditats dels oceans nedant con una sirena

OceanOne és el nom del robot humanoide dissenyat i construït per Oussama Khatib i su equip d'investigadors de la Universitat de Stanford (EUA). És tracta del primer robot dedicat a explorar les profunditats marines que reprodueix parcialment la forma humana, incloent la incorporació de dos braços artificials.

A diferència dels humans, l'humanoide OceanOne no fa servir a els braços per impulsar-se per l'aigua; els utilitza com a eines amb les que agafar i manipular objectes sota l'aigua. OceanOne, en canvi, renúncia a l'ús de les extremitats inferiors, els quals es substitueixen per un sistema de propulsió amb hèlixs i estafar similar als utilitzats a els minisubmarins d'exploració oceanogràfica. La Combinació li atorga 1 inconfusible aspecte de sirena.

És veritat que l'anatomia humana no pot competir amb la dels animals marins.

La seva capacitat i la seva eficiència a l'hora de moure i desplaçar-se sota l'aigua és molt inferior a la que exhibeix qualsevol tipu de peix o ratlla, per esmentar uns quants exemples. No obstant això, la forma humanoide del robot OceanOne te com a propòsit connectar al robot al seu pilot de manera "natural".

"OceanOne és un avatar", explica Oussama Khatib, "la finalitat és que una persona bussegi a través d'ell de forma virtual, allunyat de qualsevol possible risc. Que la màquina tingui característiques humanes contribueix a traslladar al pilot una sensació més profunda d'estar allà ".

Per connectar amb el pilot, OceanOne recorre a la tecnologia hàptica que torna a pilot determinades sensacions relacionades amb el maneig del robot i pròpies de bussejar, a partir de les dades obtingudes pèls sensors instal·lats a l'OceanOne.

Per Exemple, els mans del robot en disposen sensors de força en cada articulacions principal, de manera que, quan 1 mà del robot toca o recull 1 objecte, la resistència captada per aquests sensors és trasllada al control remot del pilot. Així és com la persona que el fa anar vaig sentir si el robot està tocant una superfície dura o tova o si està agafant alguna cosa lleugera o pesat. "En el futur els dits estaran Coberts amb sensors tàctils", explica Oussama.

Fa uns dies el robot OceanOne va completar su immersió inaugural visitant els restes del Navili La Lune. El Vaixell insígnia del rei Lluís XIV jeu a 100 metres d'Profunditat sota les aigües de la Mediterrània des que és va enfonsar el 1664-30 quilómetres de la costa francesa. Des de Llavors, cap humà ha tocat els Seves restes.

Robots de Lego que desperten vocacions científiques.

Tenerife acull a 1.200 joves de més de 40 països en una peculiar competició "la final internacional de la First Lego League". Aquest esdeveniment compta amb 114 equips (19 espanyols), té com a propòsit el despertar les vocacions científiques i tecnològiques entre joves de 10 a 16 anys. I tota l'acció que se li suposa a un torneig amb robots competint contra rellotge.

Els joves participants han passat mesos preparant les proves i superant fases fins reunir-se en la gran final del torneig. El més vistós són els robots de Lego mostrant totes les capacitats que els han proporcionat els participants: han de dissenyar-los i programar-los per finalitzar les missions establertes en dos minuts i mig. Però a més, els equips han de desenvolupar un projecte científic que investigui i identifiqui respostes per a la gestió de residus a través de solucions innovadores.

Després de superar les proves regionals i nacionals, els equips barallaran pels premis al Recinte Firal de Santa Creu de Tenerife, on els equips hauran de demostrar la seva habilitat a l'hora de programar els seus robots i on exposaran els seus projectes científics davant els jutges, investigadors i experts d'universitats de tot el món.

L'auricular que tradueix a temps real

Waverly Labs creuen haver aconseguit un auricular que tradueix conversacions de manera instantània. S’anomena Pilot i el podem portar a l’orella.

El preu està al voltant dels 129 o 179 dòlars durant la campanya de comercialització, però el preu de venta al públic és de 300 dòlars.

Per a què el Pilot funcioni es necessita que els dos interlcutors d’una conversació el portin, per aquest motiu es venen en parelles. Perquè funcioni hem de parlar el nostre idioma i les frases seran traduïdes per l’auricular i l’altra persona les escoltarà en el seu idioma. 

Per exemple si et trobes a un turista i demana alguna direcció pots deixar-li un dels auriculars i facilitar les relacions entre diferents nacionalitats.

Waverly Labs encara no ha explicat com funciona aquest traductor instantani, però no és el primer, ja que a principis de l’any van inventar un nou traductor anomenat Star Trek i Skype que tradueix a temps real les trucades.

Això significa que la traducció intastània no es nova. Però mai s’havia vist d’una manera tan senzilla com un auricular tot i que té uns certes desavantatges com que les dos han de portar-lo i no serveix per entendre discursos.

Turbina que genera electricitat en l'aigua

El dissenyador alemany Andreas Zeiselmair, en col·laboració amb la Universitat de Munic, ha desenvolupat Rotor, una turbina low cost que té la capacitat de generar electricitat amb només submergir-se en l'aigua. 

Aquest dispositiu hidroelèctric va ser concebut per garantir l'accés a l'electricitat a bona part de la població mundial que no disposa d'aquesta font d'energia.

Rotor és un generador hidroelèctric que es compon d'una estructura de turbina similar a la d'un ventilador i que té la capacitat d'aprofitar l'energia cinètica de l'aigua per obtenir electricitat. Perquè pugui surar en l'aigua s'uneix un pneumàtic a l'estructura i després es fixa en algun punt del curs del riu utilitzant cordes de subjecció.

TecnoTurbines

Fins ara, tota l'energia que es produïa l'excés de pressió en les xarxes de distribució d'aigua es perdia perquè les vàlvules reguladores la dissipaven. Amb l'objectiu de fer això i desenvolupar la tecnologia necessària per a això, va néixer fa tres anys Tecnoturbines, un 'startup' formada per quatre enginyers d'Alacant que fabriquen i comercialitzen una tecnologia basada en un sistema de microturbines que aprofiten la infraestructura hidràulica per generar energia elèctrica a partir de la mecànica.

L'objectiu d'aquesta empresa amb seu a Barcelona és que les companyies que manegen els majors volums d'aigua a Espanya, com les comunitats regants, estalviïn "molts diners" en instal·lar la seva tecnologia. Així ho explica el director i cofundador de Tecnoturbines, Jaume Lledó, que afirma que el seu sistema aconsegueix uns rendiments globals del 75%. Aquesta eina utilitza el mateix mecanisme que el sistema KERS popularitzat per la Fórmula 1, la frenada regenerativa.

"Li traiem l'excés de pressió a l'aigua amb una turbina que en girar proporciona energia mecànica que nosaltres convertim en elèctrica",

Així, independentment de la velocitat a la qual giri el generador, el sistema electrònic converteix l'energia hidràulica en elèctrica fàcilment. Aquesta electricitat s'injecta posteriorment a la xarxa elèctrica nacional per a la seva venda directa o per a l'autoconsum, amb potències que oscil·len entre els 4W i els 500 kW. Aquest primer producte el van començar a comercialitzar després d'una primera investigació de mercat en la qual van preguntar les seves necessitats als potencials clients.

D'aquesta primera interacció sorgeix tant el producte estrella de turbines hidràuliques connectades a la xarxa elèctrica com les turbines per a càrrega de bateries. Aquestes suposen una solució als problemes de subministrament energètic en ubicacions sense accés a l'electricitat amb disponibilitat de recursos hidràulics. Aquestes turbines estan especialment dissenyades per cobrir "des de les necessitats energètiques més bàsiques de tot just uns watts fins a les més complexes de desenes de kilowatts", explica la companyia. Per això, Lledó afirma que el més important en els seus començaments va ser "escoltar al client, veure què necessita i, en base a això, desenvolupar el producte".

Alba López

carrega els cotxes elèctrics en 10 minuts

- La venda de vehicles elèctrics s'ha disparat en el que va d'any, i les administracions volen contribuir a sostenir aquesta tendència. Així, per vèncer " l'ansietat de rang " , és a dir , la por del conductor d'un cotxe elèctric a quedar tirat al mig del no-res amb la bateria descarregada, la Comunitat de Madrid i l'Ajuntament de la capital estan desplegant una xarxa de punts de càrrega ràpida perquè sempre hi hagi un a menys de 10 minuts de circulació a velocitat normal. L'Ajuntament planeja a més convertir-se en gestor de càrrega, a través de l'Empresa Municipal de Transport, per proveir d' electricitat barata.   

- En 2012 había 147 puntos de recarga en aparcamientos públicos y 24 en la calle. En 2016, hay los mismos. En 2012, la factura anual de los 24 puntos en la vía pública ascendió a 728 euros de recibo de la luz (3.532 KwH). En 2016, el consumo se ha triplicado (10.433 KwH), pero sigue en mínimos: sólo se usan seis veces al día.

PAPELERAS SOLARS EN BRUSELAS

A la ciutat de Bruselas, van recorrer a la tecnología per aliviar un problema, la deficient neteja dels seus espais públics, es van instalar unes papeleras inteligents per combatir la sucietat en el centre.

La capital belga va estrenar aquestes papeleres inteligents, estan alimentades amb energia solar i que permeten una gestio automatica dels residus. D'aquesta manera es preten evitar las males imatges del districte i de les seves autoritats. Es a dir evitar imatges com brossa caient-se al terra, que fa que la ciutat doni un aire com de desorganització. L'unica cosa dolenta es que la gent per la nit no respeta gens i no tiran les coses on toca, si respetessin nomes per la nit, tot estaria en ordre.

A mes, la falta de sol a Bruselas no es un obstacle per aquest projecte ja que las papeleras estan equipades amb petits panells solars. Es van donar uns quants assaigs amb un isstema similar que eran aparcaments per veure si funcionava, i ja porta funcionant dos anys.

Instalar cada papelera solar costa 5000 euros, les autoritats creuen que per lo que val, mereix la pena tindre aquest tipus de papeleres ja que la ciutat esta més neta. Fins i tot els caps d'estat es van veure 10 cops per parlar sobre l'assumpta.

Es pot convertir l'energia solar en combustible líquid!!?!?!?!?

Emmagatzemar la inesgotable energia del Sol, sotmesa als vaivens dels núvols i del dia i la nit, està més a prop. Investigadors de la Universitat de Harvard (EUA) han concebut un sofisticat sistema que utilitza un bacteri modificat genèticament per convertir l'energia solar en un combustible líquid. L'enfocament, si confirma la seva rendibilitat, ajudaria a afrontar el desafiament energètic i a lluitar contra el canvi climàtic.

Els investigadors, encapçalats pel químic nord-americà Daniel Nocera, han utilitzat l'energia del Sol per obtenir hidrogen de l'aigua (formada per dos àtoms d'hidrogen i un d'oxigen). Amb aquest hidrogen, el bacteri modificat, de l'espècie "Ralstonia eutropha", és capaç de convertir CO2, el principal gas responsable de l'escalfament global, en un alcohol combustible, l'isopropanol. I en ser líquid, podria ser transportat mitjançant les infraestructures actuals.

"Les cèl·lules fotovoltaiques tenen un considerable potencial per satisfer les futures necessitats d'energia renovable, però es necessiten mètodes eficients i escalables per emmagatzemar l'electricitat intermitent que produeixen i poder implantar l'energia solar a gran escala", expliquen els autors avui a la revista científica PNAS. El seu sistema podria ser aquest anhelat magatzem d'energia solar

Altres equips científics han arribat a mètodes similars, però han necessitat accelerar les reaccions químiques amb metalls preciosos, com el platí i l'indi, disparant els costos. L'equip de Nocera fa servir com a catalitzadors metalls abundants a la Terra, com el cobalt, aconseguint un rendiment que triplica el dels millors combustibles bioelectroquímicos existents, aconseguits per sistemes semblants.

"Encara no utilitzarem aquest sistema en els nostres cotxes. De moment, és només un descobriment científic. Ara hem de millorar les ineficiències perquè sigui comercial, tot i que ja som tan eficients, o més, que la fotosíntesi natural", assenyala Nocera.

Cap empresa s'ha interessat encara pel nou sistema. L'any passat, la multinacional nord-americana Lockheed Martin, un gegant de la indústria aeroespacial i militar, va comprar un dels anteriors productes del laboratori de Nocera: una mena de full artificial que utilitza l'energia solar per separar l'hidrogen i l'oxigen de l'aigua. L'hidrogen també es pot emprar com a combustible, tot i que hi ha poques infraestructures per facilitar el seu ús.

Centrals mini hidràuliques.

A més del màxim de potència que ofereixen, una altra de les seves característiques diferenciadores és que aprofiten els salts o desnivells d'un curs d'aigua per produir energia, mentre que els seus 'germanes grans' es valen de grans quantitats d'aigua i una gran infraestructura (pantans, preses, canals de derivació i la instal·lació de grans màquines).

Les energies renovables són l'alternativa ecològica a l'ús de combustibles fòssils com el carbó o el petroli, ja que no s'esgoten, no redueixen els nostres recursos i no contaminen. Les centrals mini hidràuliques es distingeixen de les hidràuliques en què utilitzen la força dels cabals dels rius per produir energia.

Avantatges:

• Recurs inesgotable.
• No emet gasos "hivernacle", ni provoca pluja àcida, ni produeix emissions tòxiques.
• Costos d'explotació baixos.
• No es necessiten sistemes de refrigeració o calderes, que consumeixen energia.
• La regulació del cabal controla el risc d'inundacions.

Inconvenients:

• La seva construcció requereix inversions importants.
• Les preses es converteixen en obstacles insalvables per a espècies com els salmons, que han de remuntar els rius per fresar.
• L'aigua embassada no té les condicions de salinitat, gasos dissolts, temperatura, nutrients, i altres propietats de l'aigua que flueix pel riu.

Esther Gascón.

Energia per un tub

Abel Martínez i Francisco Martínez van fundar Flat Tower Idees, a partir del desenvolupament d'una microturbina hidràulica capaç de generar electricitat gràcies a l'aigua o un altre líquid mentre aquests flueixen per les canonades. "Podem arribar a produir fins a 1,2 quilowatts a l'hora en cabals de 10 litres per segon, aprofitant els fluxos que van per les canonades, fins i tot quan aquests tenen poca força, com succeeix en zones rurals aïllades. Amb qualsevol líquid podem produir energia a molt baix preu, reduint els costos de producció de la indústria, ja que aquesta aprofita l'energia que s'autogenera en els seus processos de producció ", diu Martínez.

Inventor i propietari de més de 25 patents, Martínez destaca entre les seves creacions un marbre elaborat amb les petxines de musclos procedents de la indústria conservera, carrosseries de vehicles fets amb la closca de la taronges i polímers biodegradables, material compost opac a la microones i camps electromagnètics, material aïllant termo-acústic a partir de residus de la fabricació del calçat, o un vehicle mogut per energia electro-eòlica.

                   

electricitat amb paper

Quan deien que els tablet i els dispositius mòbils acabaran amb el paper, mai vam pensar que podrien fer-ho literalment. Sony presenta aquests dies al Japó un curiós prototip desenvolupat pel seu laboratori de materials avançats. Es tracta d'una bateria capaç d'alimentar-se de paper.

Amb una potència capaç d'alimentar un reproductor MP3 bàsic o un petit ventilador, aquesta bateria es basa en una solució d'aigua i enzims capaç de descompondre la cel·lulosa del paper i convertir-la en glucosa que, combinada amb oxigen és capaç de produir electricitat.

Els investigadors que han desenvolupat el prototip s'han inspirat en els tèrmits i les formigues blanques, que són capaços d'alimentar-se de la cel·lulosa de la fusta mitjançant un procediment similar a nivell orgànic.

El sistema té diversos avantatges, la primera és que permet reciclar tot tipus de paper. La segona és que en el seu procés no utilitza ni genera cap tipus de substància contaminant com les de les bateries convencionals pel que és completament innòcua per al medi ambient. A la banda negativa, encara hauran de passar molts anys abans que l'invent tingui aplicacions comercials

HYPERION: el barri autosuficient

Ara mateix, el 8 de maig de 2016 a les 20:10, hi ha més de 7.429 milions de persones vives al Planeta Terra. Perquè ens fem una idea, la ciutat més poblada, Tokio, té "només" uns 38 milions d'habitants, quasi la totalitat de la població espanyola actual. Aquest valor no para d'augmentar i fa que cada cop sigui més difícil encabir una gran quantitat de persones en una mateixa ciutat. És per això que els gratacels, símbol de la construcció vertical, cada cop són més alts i més quantiosos.

És per això que a Jaypee Green Sports City (a la regió de Delhi, India (la segona ciutat més poblada del món)) s'està desenvolupant un projecte anomenat Hyperion (en honor a l'arbre viu més alt del món, 115,1m d'altura) que consisteix en un barri vertical, que a més és autosuficient, ja que s'alimenta amb energia solar, i amb energia eòlica (tot i que en menor mesura).



La construcció constarà de sis gratacels de 180m d'altura (36 pisos) connectats entre si a la part més alta i cada tercera part d'altura total.
Estarà construit en fusta, per tal que la seva construcció sigui més ràpida i sostenible del que seria en cas de ser construit en ferro i formigó. A més. com es pot veure a les fotografies, consta de moltes zones verdes cultivables on es poden aconseguir més de 20kg/m^2 de fruites i verdures.

Aquesta construcció és molt beneficiosa a l'hora de protegir el medi ambient i intentar aturar el canvi climàtic, ja que està pensada perquè tota la electricitat provingui de fonts d'energia renovables. Tot i això, i degut a la singular arquitectura de l'edifici, és molt probable que el seu cost sigui excessivament alt.
Això encara és un projecte, però es té la intenció de construir a la realitat.