Hidrotor, una nova forma de veure l'energia hidràulica

A la llista tan petita d'energies  se'ls uneix l'energia hidràulica , òbviament serà per a alguns privilegiats ja que no tothom pot tenir o viure prop d'una llera d'un riu com ara teulades o terrasses per implantar les plaques solars , tot i així, pinta molt bé.

Enginyers d'Astúries han desenvolupat Hidrotor , 1 micro turbina hidràulica que amb l'ajuda de petits salts d'aigua permet la generació d'electricitat.

És el primer micro hidràulic exclusiu a Espanya com he esmentat anteriorment i es basa en aprofitar el relleu i la caiguda de l'aigua amb un cargol sense fi o també conegut com cargol d'Arquímedes , dit cargol amb el seu moviment en caure l'aigua és capaç de generar l'electricitat neta i fins i tot emmagatzemar-la en bateries.

El seu treball no té descans ja que és capaç de produir els 7 dies de la setmana durant les 24 hores de cada dia (fins els festius jejeje) ja que no depèn de cap factor extern.

A més es pot instal·lar en el mateix llit del riu, en una derivada o un annex del mateix i és completament apte per a adaptar-se al cabal.

¿La seva potència? entre els 5kW i els 200kW depenent de les característiques de l'entorn l'amortització varia entre 3 i 9 anys.

No em vull estendre molt amb això ja que al vídeo que et deixo a continuació està molt ben explicat tot el procés així com els seus avantatges.

barcelona donara energia solar a 2000 families en pobresa energica

Barcelona donar energia solar a 2.000 noves famílies

L'Ajuntament de Barcelona va anunciar ahir un programa d'impuls de l'energia solar a Barcelona pel qual destinaran 12,4 milions d'euros en els propers dos anys. El Consistori pretén, amb aquest pressupost, instal·lar plaques solars en 48 edificis municipals.

A més, es realitzaran concessions de sostres públics a privats que inverteixin en generació d'energia. D'aquesta manera, el Consistori pretén produir un volum d'energia equivalent al consum de 2.000 famílies.

L'Ajuntament pretén ara que el autoconsum, la autoproducció i la generació energètica renovable i intenta fer més energia renovable

En l'actualitat, a la capital catalana es generen 12,4 megabits (MV) de potència procedents d'energies renovables, i només 1,8 procedeixen d'instal·lacions elèctriques municipals.

Digital Article d'opinió

Diseñen sensor per la detecció temprana de hidrocarburs en rius

Aquesta notícia explica com uns Universitaris estàn desenvolupant un sensor de detecció temprana de hidrocarburs en rius, on utilitzaran la LED ultravioleta com font de llum per traçar sustàncies contaminants per el mètode fluorescent. Jo crec que aquest invent que estàn fen està bastant bé ja que pot servir per moltes coses. També crec que és una bona idea i amés crec que m'hai s'ha m'agués acorregut. Segurament en un futur serà un bon dispositiu.

Error en el circuist hidràulics

La majoria dels errors que es produeixen en circuits hidràulics estan ocasionats per la contaminació de l'oli. Per això és fonamental comptar amb carcasses hidràuliques i elements filtrants que mantinguin l'oli a classe. En aquest context, les característiques principals dels elements filtrants de pressió (cartutxos hidràulics) que al costat de filtres d'aspiració submergits, filtres de retorn, carcasses hidràuliques, unitats mòbils de filtrat i accessoris que componen la gamma completa de Step Industrial Filters per a la filtració hidràulica en baixa, mitja i alta pressió, es descriuen a continuació. Step Industrial Filters (representada per Filtres Cartés), garanteix l'estabilitat de la geometria del plec i gràcies a la separació permet aconseguir una major eficiència durant tota la vida útil de l'element. Mitjançant el "Assaig relació beta o MULTIPASS Testing" la marca obté dades comparades i precisos entre diferents graus de filtració i elements filtrants. En concret, els elements filtrants hidràulics de Step Industrial Filters tenen un índex beta superior a 200 i una eficiència percentual major del 99.5%.

Olimpiada Matematica, Digital

Una estudiante del IES Abdera opta a participar en la final de la Olimpiada Matemática

Es una noticia del 2016, pero m'ha semblat bastant interesant.

Una estudiant de l'institut d'ensenyament secundari Abdera d'Adra, Denisa Mihaela, ha estat classificada per competir amb altres alumnes andalusos en la prova d'accés a la fase final de l'Olimpíada Matemàtica Espanyola. 

Va competir amb 120 alumnes de la província i només tres van ser estat els elegits. La delegació d'Almeria competirà amb els tres primers de la resta de províncies andaluses. Dels 24 classificats, 12 representaran Andalusia en la final.
Va consistir en la resolució de sis problemes, va comptar amb un major volum de participació que en anys anteriors. 

Els estudiants es van enfrontar a exercicis de Geometria, Àlgebra i Aritmètica. L'objectiu de l'Olimpíada és promoure l'estudi de les Matemàtiques entre els joves que cursen primer i segon de Batxillerat.

Arbres amb electricitat

NewWind és un arbre artificial que es camufla entre els plantes dels parcs i, en silenci, generen l'electricitat que necessitem a les nostres ciutats.

Aquest ingenenioso arbre artificial té desenes de petits aerogeneradors en el lloc que ocuparien les fulles en un de veritat.

Individualment produeixen uns pocs watts d'electricitat però, en conjunt, sumen diversos quilowatts de potència elèctrica, fins a 3 kW depenent de la seva configuració. Així, un únic arbre NewWind pot produir electricitat suficient per il·luminar desenes de fanals, per proporcionar més del 80% de la potència elèctrica mitjana d'una llar francès o subministrar en un any l'electricitat que necessita un carro elèctric per recórrer 15 mil quilòmetres.

El NewWind és capaç d'aprofitar la més mínima brisa de vent, independentment de la direcció de la qual procedeixi. Aquest aspecte és important ja que el seu destí és l'entorn urbà. A les ciutats i zones construïdes els edificis disminueixen la velocitat del vent i canvien la seva direcció en una mateixa zona, a diferència del que passa en camp obert, en zones elevades i especialment a l'oceà

Aquests fulls mòbils comencen a produir electricitat amb vents inferiors als 2 metres per segon, i produeixen 100 Wh d'electricitat quan la velocitat del vent supera els 15 metres per segon.

 Jérôme Michaud-Larivière, CEO d'NewWind explica que la idea és fondre aquests aerogeneradors amb l'entorn de les ciutats, de manera que no es noti la seva presència mentre produeixen electricitat.

Molt aviat, podríem veure alguns d'aquests arbres en els nostres parcs.

Aquesta idea em sembla molt bona ja que l'ideal d'aquests arbres és molt estètic. 

El que m'agrada més de tot és que aquest arbre aprofita l'energia del vent per tant no necessita cap font d'alimentació. Podríem aconseguir llum gratis en els nostrs parcs,carrers etc. 

La invenció de l'impermeable

L'impermeable, abans que es fes de pur plàstic, la va inventar l'escocès Charles Macintosh. Aquest químic nascut a Glasgow (Escòcia) 29 desembre de 1766, es va treure de la màniga una solució química que barrejava el cautxú indi amb un hidrocarbur lleuger que, ficat entre dues teles, funcionava com roba impermeable.

El cognom de Charles Macintosh ha passat a la història de la roba, la química i l'idioma. Els britànics anomenen amb el seu cognom als impermeables engomats, però l'ús ha anat afegint i traient lletres al cognom del químic escocès, que va patentar el seu invent en 1823.

Charles Macintosh, com tants altres, va arribar al seu invent per pura observació. Mentre feia una ullada als subproductes del carbó, va descobrir una capa llimac que va posar entre dues draps. D'aquesta manera va néixer la primera tela impermeable. Però fins que no es va unir al també químic George Hancock no va aconseguir la solució impermeable ideal, molt apreciada en un territori com el britànic, on el paraigua era un complement gairebé imprescindible (però de classe mitjana alta).

Charles Macintosh és considerat un dels millors químics de Regne Unit. Poc després d'inventar el seu impermeable (amb k), va ser elegit membre de la Royal Society. Posteriorment va inventar un revolucionari blanquejant en pols i fins i tot va crear un colorant per a roba: el vermell turc.

Robots Japonesos

Nova Generació dels robots al japó:

Avui, en algun laboratori del món, podria saltar l'espurna que farà a les màquines més intel·ligents que els humans.

Al meu costat hi Pepper, un simpàtic robot que amb prou feines arriba al metre vint d'alçada. Podria semblar un nen, però no ho és. Ja hi milers de Peppers idèntics a ell pel món. Porta al pit, em diuen, un motor emocional. Vol dir que és una de les plataformes més avançades per detectar emocions i respondre-hi.



Què fa? si li acaricies el cap: mostra grat, si li tapes els ulls, es queixa. Li tapo els ulls. Pepper, el petit robot, vibra una mica: què fosc està tot, expressa amb una agradable veu que tampoc és de nen, però gairebé, continua la meva trobada amb experts en robòtica de la Universitat d'Elx, els amos d'aquest Pepper.

Usen estratègies humanes: La màquina, per primera vegada, aprèn per si mateixa i no sabem com ha passat. "Té molts sensors, i els algoritmes li permeten aprendre per repetició. Utilitza estratègies semblants a les humanes encara que, de veritat, no ho sabem. No sabem com ho aconsegueix ".

Singularitat tencnológica, és un terme com el pa, de primera necessitat en totes les pelis de ciència ficció, vol dir: l'adveniment hipotètic d'intel·ligència artificial general. Implica que un cervell artificial, el de Pepper, el de ICUB, el del supercomputador d'IBM Watson, qualsevol d'ells, un dia podria ser capaç de automejorarse, redissenyar-se a si mateix, sense mà humana.

Metrobot

Madrid ha inventat el Metrobot, un robot que condueix el metro. La troballa es va produir diumenge passat, quan un conductor de la Línia 1, diguem-ne Perkins, que estava finalitzant la seva parada a l'estació d'Alvarado, va percebre que no podia tancar les portes del comboi per reprendre la marxa. Va sortir del seu compartiment i aviat va localitzar el problema en el quart vagó: alguna petita fallada mecànica impedia tancar una de les seves portes. Perkins es va ficar al vagó, va resoldre el problema i va veure amb alleujament que les portes es tancaven quan, de sobte, va notar que el metro arrencava.

Metrobot no ho sabia, però acabava d'inaugurar una nova era en el transport del subsòl. Una era en la qual Perkins no serà necessari. O ho serà com a molt per estrènyer un parell de femelles embussades.

Serà el robot l'evolució del ninot inflable de sex shop?

Al Regne Unit fa dos anys que es celebra el Congrés Internacional d'Amor i Sexe amb Robots (el 2017 caurà el 19 i 20 de desembre, a Londres,), en el qual es tracten tota una panòplia de temes que van des de la roboética fins la telemasturbación amb consoladors (teledildònica), passant per altres disciplines com les emocions robòtiques, les aproximacions de gènere o filosòfiques o el maquinari sexual intel·ligent. L'expert en intel·ligència artificial (i escaquista) David Levy, autor del llibre Amor i sexe amb robots (Paidós), vaticina que els matrimonis amb robots seran realitat abans de 2050. Hi ha qui veu els robots com una alternativa ètica a la prostitució, una forma d'eliminar l'explotació sexual, encara que no està clar que per l'adveniment dels robots deixin d'existir treballadores sexuals de carn i ossos. Hi ha també, és clar, qui s'oposa a tot aquest moviment, sobretot davant la possibilitat de crear robots infantils a mesura del que serien una mena de robopederastas (el que altres veuen com una solució al problema).



Anant al general, més enllà del pur fornici digital, el dels robots i la revolució tecnològica és un esperat somni que, molts assenyalen, pot convertir-se en malson. Si la promesa utòpica de la tecnologia era alliberar-nos del treball i posar a treballar a les màquines, resulta que la pròpia lògica del capitalisme farà que treballin els robots i que els humans es quedin sense feina, però no gratant-se la panxa, prenent nèctar i ambrosia , sinó a l'atur: es calcula que bona part dels llocs de treball, sobretot els menys qualificats, els més repetitius, els menys creatius, desapareixeran. És que la humanitat no ha sabut organitzar-se bé.

Què passarà? Els experts en robòtica i els empresaris tecnològics diuen, com els correspon, que no ens preocupem: ja hi ha hagut altres revolucions tecnològiques i al final la humanitat ha acabat per adaptar-(per cert, molts van pagar el preu quedant-se pel camí). Argumenten que, encara que desapareguin treballs, apareixeran altres de nous, que encara no podem ni imaginar, precisament relacionats amb l'accelerada tecnològic, cosa que tampoc està clar és que les noves ocupacions vagin a ser tan nombrosos com els destruïts. L'altre dia, en una gran superfície comercial, vaig veure com unes empleades es dedicaven a ensenyar als clients com pagar ells mateixos, mitjançant una màquina, el que volien comprar, substituint així a la caixa i al caixer. Em va resultar molt curiós: aquelles emprades estaven ajudant a normalitzar una tecnologia que probablement els deixi sense feina.

Una mostra proposa una entrada en Argentina un viatge per l'història de la tecnologia

L'exhibició "Missió futur" proposa a Buenos Aires un viatge en el temps sobre la tecnologia i la innovació, des de la dècada de 1930, quan començaven a funcionar les primeres cableoperadoras a la ciutat, fins a l'actualitat, passant per imatges d'equips de la NASA.

Visitar l'edifici de la Fundació Telefónica, que organitza l'exposició al costat de Singularity University, és recórrer la història de les telecomunicacions, el desenvolupament de la indústria digital i, ara, una mostra que és conscient del present però desconeix fins on arribarà la innovació tecnològica .

La tecnologia jubilarà primer als menys qualificats

Des de fa uns dies, una flota de robots reparteix menjar pels carrers de Sant Francesc. El servei funciona amb una app de menjar a domicili: es demana des del mòbil al restaurant preferit, el robot recull la comanda i el porta fins a casa. Aquest repartiment automatitzat pot fastiguejar a molts estudiants que obtenien uns ingressos extra repartint menjar. Però és també un exemple dels reptes que planteja la nova onada de innovacions tecnològiques . Encara no està clar qui guanyarà o perdrà amb tants canvis. És possible que, fins i tot, guanyin tots

Estació de soldadura casolana amb control de temperatura digital

És tracta d'una estació de soldadura casolana amb control de temperatura totalment digital. La caixa és impresa i té una petita pantalla per visualitzar la temperatura fixada i l'actual. Tot el conjunt és controlat amb una placa Arduino. A pesar del seu petit tamany les seves intensitats de corrent oscilan entre 10 i 500 ampers. Arriba als 3410 °C i es capaç de fundir el tungsté.

INVENTS FUTURS QUE FORMARAN PART DE LA HISTÒRIA

La tecnologia cada dia avança més i per això en un futur tot serà diferent a com avui potser ho coneixem. Aquests són uns invents que sense dubte revolucionaran la història en àmbits ben diversos i dintre de no gaire temps.

-Cotxes que es condueixen sols: Aquesta nova tecnologia estarà aplicada en poc temps ja que existeixen fins i tot actualment prototips bastant bons. Podran anar per la carretera i, mitjançant sensors ambientals, també avisaran si el paviment està mullat, si hi ha boira o si el cotxe de darrere es mou de manera estranya.

-Imatges que surten de la pantalla: Serà una cosa similar als famosos hologrames coneguts per les pel·lícules de ciència ficció. La imatge podrà ser projectada des d'una pantalla horitzontal o vertical i veure's fora d'aquesta. 

-Un món sense cables i endolls: També podria començar a utilitzar-se en uns anys ja que hi ha un gran grup d'investigadors treballant-hi. La idea és que les parets de la casa continguin partícules de carboni i un sistema conductor que permetria fer d'antena i traspassar l'energia per l'aire per mantenir carregats tots els aparells.

-Imatges moleculars: Aquest últim invent serà també molt útil. El principal objectiu és utilitzar tècniques d'imatge magnètica, nuclear i òptica per analitzar les interaccions de les molècules dels processos biològics. A diferència dels raigs X i l'ultrasò, les imatges moleculars ajudaran a descobrir les veritables causes de la malaltia.

Tots aquests invents i tècniques podrien estar disponibles i aplicats en molt poc temps. Potser alguns d'aquests semblen impensables en l'actualitat però, per sort, aviat passaran a formar part de la història de la tecnologia.

La «guerra» de los televisores se centra en la calidad de imagen

El món de l'electrònica de consum està esvalotat. Una altra vegada. I en aquesta ocasió no es tracta de telèfons mòbils, sinó de televisors. La batalla per la conquesta del nostre saló s'intensifica, les sigles es multipliquen, les tecnologies es barregen, es superposen, i el ciutadà del carrer es veu embolicat en un vel de confusió que no li permet distingir el que més li convé. OLED, Quantum Dot, LED, SUHD, 4K HDR, QLED, Nanocells ... La llista és llarga i farragosa, però darrere de cadascuna d'aquestes combinacions de lletres s'amaguen, en realitat, milers d'hores de treball d'autèntics exèrcits d'enginyers l'únic propòsit és aconseguir que el que veiem a la pantalla d'un televisor s'assembli , de veritat, al món real.

La tecnologia OLED, però, no necessita retroiluminación. És a dir, que no hi ha bombetes per cap costat. En els televisors OLED, cadascun dels píxels que veiem en pantalla s'il·lumina de forma autònoma i independent en rebre un petit corrent elèctric. I la major avantatge d'aquest tipus de panells consisteix precisament en això. Cada píxel s'il·lumina «pel seu compte» i exactament amb el color que ha de fer, sense afectar en res als píxels que té al seu voltant. Gràcies a aquesta precisió, les pantalles OLED són capaços, per exemple, de mostrar el color negre en el seu estat pur, o de revelar detalls en les escenes més fosques que no són visibles en altres pantalles. A les pantalles LED, per contra, cadascuna de les bombetes de la capa d'il · luminació s'encarrega d'il·luminar a molts píxels alhora. I a l'hora de mostrar els negres, una mica d'aquesta llum afectarà, inevitablement, als píxels contigus, donant com a resultat uns tons foscos més empastats, menys nets, amb menys contraaste i un menor nivell de detalls. No oblidem que, en una pantalla LED, les bombetes del darrere mai s'apaguen. En els televisors LED, la foscor total no existeix.

LED ha aconseguit arribar a la qualitat d'imatge, color i contrast d'una pantalla OLED.

Circuits elèctrics capaços de autorreparar-s

Quan un diminut circuit dins d'un xip té un trencament que impedeix el pas de l'electricitat, el xip sencer, o fins i tot el dispositiu sencer, deixa de funcionar.

Però si els circuits poguessin autoreparar, i tan ràpid que l'usuari mai sabés que hi va haver un problema, el dispositiu veuria augmentada la seva longevitat de manera espectacular. Aquest concepte, que fins no fa gaire temps era exclusiu de la ciència-ficció, ara compta amb un disseny que acaba de ser provat amb èxit.

Un equip d'enginyers de la Universitat d'Illinois ha desenvolupat un sistema d'autoreparació que restaura la conductivitat elèctrica d'un circuit que ha patit un trencament. A més, el sistema ho fa en un termini molt breu, de l'ordre de milionèsimes de segon.

El treball l'ha realitzat l'equip de l'enginyer aeroespacial Scott White, l'enginyera i experta en ciència dels materials Nancy Sottos i el químic Jeffrey Moore.

En comptes d'haver d'incloure circuits de reserva en el xip, o un sistema de detecció i diagnòstic de fallades, el nou material per a circuits està dissenyat per a resoldre per si mateix el problema d'un trencament en un circuit.

En els xips convencionals, un trencament en qualsevol punt d'un circuit pot arribar a deixar inactiu al xip complet.

En general, no resulta pràctic reparar de manera manual un circuit d'un xip. De vegades, el punt del desperfecte ni tan sols accessible, com succeeix en un circuit multicapa. Normalment, es reemplaça al xip complet. El mateix succeeix amb una pila elèctrica. No resulta pràctic desmuntar i intentar trobar la font de la decisió.

A diferència d'altres dispositius electrònics, la majoria dels aparells electrònics domèstics no estan dissenyats per durar molt de temps, el que obliga el consumidor a reemplaçar sovint, augmentant així amb més rapidesa el volum de les escombraries electròniques, i agreujant les dificultats per processar-la . Sí estan dissenyats per suportar avaries als dispositius d'altres classes, com els que van a bord de vehicles espacials o formen part d'equipament militar amb alt valor estratègic. Aquests aparells han de funcionar en perfectes condicions fins al final del seu període de servei, i la manera d'aconseguir-ho és recórrer a la redundància. Amb els suficients circuits de recanvi, si un té un trencament, un altre o altres assumeixen la seva feina. Això, per descomptat, encareix de manera notable el dispositiu.

La línea eléctrica más alta del mundo

Sent Tibet el 'sostre del món', qualsevol infraestructura que es construeixi en el seu altiplà aconsegueix fàcilment el reconeixement de ser la més alta del planeta: ha passat amb vies de tren o autopistes, i ara amb una nova línia elèctrica d'alta tensió.

La nova connexió tindrà més de 2.700 quilòmetres de llarg, passant per tres ciutats i deu comtats del centre i sud-est del Tibet. L'altitud mitjana del recorregut és d'uns 4.000 metres sobre el nivell del mar, encara que la torre més alta se situarà en els 5.300 metres.

La complicada orografia del terreny provoca que només hi hagi tres línies per moure l'electricitat en un territori en el qual, si bé viu poca població en comparació amb altres zones de la Xina, té una superfície de 1,23 milions de quilòmetres quadrats. L'única gran xarxa elèctrica és la que cobreix la capital, Lhasa, i els seus voltants, mentre dos més petites donen servei a l'est i l'oest. No obstant això, un 20% dels comtats al Tibet segueixen sense estar connectats a la xarxa elèctrica principal.

La nova connexió unirà la xarxa central amb l'oriental amb l'objectiu de reforçar aquesta última. A més, una de les seves variants permetrà garantir el subministrament elèctric del tren que enllaçarà Lhasa amb Nyingchi, actualment en construcció. L'empresa assegura que la construcció és de les més complicades que s'han fet perquè part de la connexió discorrerà per una zona de gran activitat sísmica, on el clima canvia amb freqüència i en la qual només és possible treballar sis mesos a l'any.

Hidraulica: Noticies del Institut d'Hidraulica de Cantabria - El Gran Tanc.

L'Institut d'Hidràulica ha captat 80 milions per a investigació en els seus deu anys de vida:



-Amb 142 investigadors en plantilla i un miler de projectes realitzats en 95 països, és avui en dia un centre de referència mundial en el seu camp i compleix una dècada com a punta de llança de la investigació càntabra.

Quan el Govern de Qatar va decidir adaptar als nous temps els seus mil quilòmetres de costa un litoral castigat pel creixement desmesurat que va començar després de trobar una de les reserves de gas més gran del planeta no va reparar en despeses i va convocar un concurs internacional, 33 institucions i empreses de diferents països van enviar les seves propostes, entre les quals es trobava la de l'Institut d'Hidràulica Ambiental.
El seu pla de costes va passar el primer tall i una delegació del IH va viatjar a l'emirat del golf Pèrsic per defensar el projecte davant d'un comitè d'experts arribats d'arreu del món.

I després d'una dura pugna amb vuit delegacions internacionals, Qatar va triar als càntabres perquè dissenyessin un pla integral que permeti canviar la cara del litoral de Qatar abans de l'any 2020.

El projecte Ànim va tenir la seva pedra de toc al Gran Tanc, on aquest projecte internacional va tractar de respondre, per què hi ha tanta corrent de ressaca en algunes platges i per què l'onatge és tan particular en els arenals encaixats entre sortints rocosos, totes les teories s'havien posat a prova en petits laboratoris d'enginyeria hidràulica, però l'escala era tan reduïda que els resultats no es podien traslladar amb garanties a la realitat, però la platja artificial de 320 metres quadrats que es va construir al Gran Tanc va permetre provar les teories a l'escala necessària per garantir la qualitat dels resultats.



EL GRAN TANC:

Van centrar la seva intervenció al Gran Tanc d'Enginyeria Marítima de Cantàbria, que acaba de fer cinc anys, temps en què ha captat externament més de nou milions d'euros en projectes, s'ha realitzat al Gran Tanc una exhibició experimental del projecte Mermaid, en el qual s'ha mostrat com es generen ones artificialment.

El Ministeri d'Economia, Indústria i Competitivitat ha estat representat per Juan María Vázquez Rojas, secretari general de Ciència i Innovació, que ha recordat que Cantàbria compta amb dues ICTS (infraestructura científica i tècnica singular) de les 29 existents a l'Estat: el Node Altamira de Supercomputació i el Gran Tanc.