Avui, en algun laboratori del món, podria saltar l'espurna que farà a les màquines més intel·ligents que els humans.
Al meu costat hi Pepper, un simpàtic robot que amb prou feines arriba al metre vint d'alçada. Podria semblar un nen, però no ho és. Ja hi milers de Peppers idèntics a ell pel món. Porta al pit, em diuen, un motor emocional. Vol dir que és una de les plataformes més avançades per detectar emocions i respondre-hi.
Què fa? si li acaricies el cap: mostra grat, si li tapes els ulls, es queixa. Li tapo els ulls. Pepper, el petit robot, vibra una mica: què fosc està tot, expressa amb una agradable veu que tampoc és de nen, però gairebé, continua la meva trobada amb experts en robòtica de la Universitat d'Elx, els amos d'aquest Pepper.
Usen estratègies humanes: La màquina, per primera vegada, aprèn per si mateixa i no sabem com ha passat. "Té molts sensors, i els algoritmes li permeten aprendre per repetició. Utilitza estratègies semblants a les humanes encara que, de veritat, no ho sabem. No sabem com ho aconsegueix ".
Singularitat tencnológica, és un terme com el pa, de primera necessitat en totes les pelis de ciència ficció, vol dir: l'adveniment hipotètic d'intel·ligència artificial general. Implica que un cervell artificial, el de Pepper, el de ICUB, el del supercomputador d'IBM Watson, qualsevol d'ells, un dia podria ser capaç de automejorarse, redissenyar-se a si mateix, sense mà humana.
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.