martes, 25 de abril de 2017
La tecnologia jubilarà primer als menys qualificats
Des de fa uns dies, una flota de robots reparteix menjar pels carrers de Sant Francesc. El servei funciona amb una app de menjar a domicili: es demana des del mòbil al restaurant preferit, el robot recull la comanda i el porta fins a casa. Aquest repartiment automatitzat pot fastiguejar a molts estudiants que obtenien uns ingressos extra repartint menjar. Però és també un exemple dels reptes que planteja la nova onada de innovacions tecnològiques . Encara no està clar qui guanyarà o perdrà amb tants canvis. És possible que, fins i tot, guanyin tots
sábado, 22 de abril de 2017
Estació de soldadura casolana amb control de temperatura digital
És tracta d'una estació de soldadura casolana amb control de temperatura totalment digital. La caixa és impresa i té una petita pantalla per visualitzar la temperatura fixada i l'actual. Tot el conjunt és controlat amb una placa Arduino. A pesar del seu petit tamany les seves intensitats de corrent oscilan entre 10 i 500 ampers. Arriba als 3410 °C i es capaç de fundir el tungsté.
viernes, 21 de abril de 2017
INVENTS FUTURS QUE FORMARAN PART DE LA HISTÒRIA
La tecnologia cada dia avança més i per això en un futur tot serà diferent a com avui potser ho coneixem. Aquests són uns invents que sense dubte revolucionaran la història en àmbits ben diversos i dintre de no gaire temps.
-Cotxes que es condueixen sols: Aquesta nova tecnologia estarà aplicada en poc temps ja que existeixen fins i tot actualment prototips bastant bons. Podran anar per la carretera i, mitjançant sensors ambientals, també avisaran si el paviment està mullat, si hi ha boira o si el cotxe de darrere es mou de manera estranya.
-Imatges que surten de la pantalla: Serà una cosa similar als famosos hologrames coneguts per les pel·lícules de ciència ficció. La imatge podrà ser projectada des d'una pantalla horitzontal o vertical i veure's fora d'aquesta.
-Un món sense cables i endolls: També podria començar a utilitzar-se en uns anys ja que hi ha un gran grup d'investigadors treballant-hi. La idea és que les parets de la casa continguin partícules de carboni i un sistema conductor que permetria fer d'antena i traspassar l'energia per l'aire per mantenir carregats tots els aparells.
-Imatges moleculars: Aquest últim invent serà també molt útil. El principal objectiu és utilitzar tècniques d'imatge magnètica, nuclear i òptica per analitzar les interaccions de les molècules dels processos biològics. A diferència dels raigs X i l'ultrasò, les imatges moleculars ajudaran a descobrir les veritables causes de la malaltia.
Tots aquests invents i tècniques podrien estar disponibles i aplicats en molt poc temps. Potser alguns d'aquests semblen impensables en l'actualitat però, per sort, aviat passaran a formar part de la història de la tecnologia.
La «guerra» de los televisores se centra en la calidad de imagen
El món de l'electrònica de consum està esvalotat. Una altra vegada. I en aquesta ocasió no es tracta de telèfons mòbils, sinó de televisors. La batalla per la conquesta del nostre saló s'intensifica, les sigles es multipliquen, les tecnologies es barregen, es superposen, i el ciutadà del carrer es veu embolicat en un vel de confusió que no li permet distingir el que més li convé. OLED, Quantum Dot, LED, SUHD, 4K HDR, QLED, Nanocells ... La llista és llarga i farragosa, però darrere de cadascuna d'aquestes combinacions de lletres s'amaguen, en realitat, milers d'hores de treball d'autèntics exèrcits d'enginyers l'únic propòsit és aconseguir que el que veiem a la pantalla d'un televisor s'assembli , de veritat, al món real.
La tecnologia OLED, però, no necessita retroiluminación. És a dir, que no hi ha bombetes per cap costat. En els televisors OLED, cadascun dels píxels que veiem en pantalla s'il·lumina de forma autònoma i independent en rebre un petit corrent elèctric. I la major avantatge d'aquest tipus de panells consisteix precisament en això. Cada píxel s'il·lumina «pel seu compte» i exactament amb el color que ha de fer, sense afectar en res als píxels que té al seu voltant. Gràcies a aquesta precisió, les pantalles OLED són capaços, per exemple, de mostrar el color negre en el seu estat pur, o de revelar detalls en les escenes més fosques que no són visibles en altres pantalles. A les pantalles LED, per contra, cadascuna de les bombetes de la capa d'il · luminació s'encarrega d'il·luminar a molts píxels alhora. I a l'hora de mostrar els negres, una mica d'aquesta llum afectarà, inevitablement, als píxels contigus, donant com a resultat uns tons foscos més empastats, menys nets, amb menys contraaste i un menor nivell de detalls. No oblidem que, en una pantalla LED, les bombetes del darrere mai s'apaguen. En els televisors LED, la foscor total no existeix.
LED ha aconseguit arribar a la qualitat d'imatge, color i contrast d'una pantalla OLED.
Circuits elèctrics capaços de autorreparar-s
Quan un diminut circuit dins d'un xip té un trencament que impedeix el pas de l'electricitat, el xip sencer, o fins i tot el dispositiu sencer, deixa de funcionar.
Però si els circuits poguessin autoreparar, i tan ràpid que l'usuari mai sabés que hi va haver un problema, el dispositiu veuria augmentada la seva longevitat de manera espectacular. Aquest concepte, que fins no fa gaire temps era exclusiu de la ciència-ficció, ara compta amb un disseny que acaba de ser provat amb èxit.
Un equip d'enginyers de la Universitat d'Illinois ha desenvolupat un sistema d'autoreparació que restaura la conductivitat elèctrica d'un circuit que ha patit un trencament. A més, el sistema ho fa en un termini molt breu, de l'ordre de milionèsimes de segon.
El treball l'ha realitzat l'equip de l'enginyer aeroespacial Scott White, l'enginyera i experta en ciència dels materials Nancy Sottos i el químic Jeffrey Moore.
En comptes d'haver d'incloure circuits de reserva en el xip, o un sistema de detecció i diagnòstic de fallades, el nou material per a circuits està dissenyat per a resoldre per si mateix el problema d'un trencament en un circuit.
En els xips convencionals, un trencament en qualsevol punt d'un circuit pot arribar a deixar inactiu al xip complet.
En general, no resulta pràctic reparar de manera manual un circuit d'un xip. De vegades, el punt del desperfecte ni tan sols accessible, com succeeix en un circuit multicapa. Normalment, es reemplaça al xip complet. El mateix succeeix amb una pila elèctrica. No resulta pràctic desmuntar i intentar trobar la font de la decisió.
A diferència d'altres dispositius electrònics, la majoria dels aparells electrònics domèstics no estan dissenyats per durar molt de temps, el que obliga el consumidor a reemplaçar sovint, augmentant així amb més rapidesa el volum de les escombraries electròniques, i agreujant les dificultats per processar-la . Sí estan dissenyats per suportar avaries als dispositius d'altres classes, com els que van a bord de vehicles espacials o formen part d'equipament militar amb alt valor estratègic. Aquests aparells han de funcionar en perfectes condicions fins al final del seu període de servei, i la manera d'aconseguir-ho és recórrer a la redundància. Amb els suficients circuits de recanvi, si un té un trencament, un altre o altres assumeixen la seva feina. Això, per descomptat, encareix de manera notable el dispositiu.
Però si els circuits poguessin autoreparar, i tan ràpid que l'usuari mai sabés que hi va haver un problema, el dispositiu veuria augmentada la seva longevitat de manera espectacular. Aquest concepte, que fins no fa gaire temps era exclusiu de la ciència-ficció, ara compta amb un disseny que acaba de ser provat amb èxit.
Un equip d'enginyers de la Universitat d'Illinois ha desenvolupat un sistema d'autoreparació que restaura la conductivitat elèctrica d'un circuit que ha patit un trencament. A més, el sistema ho fa en un termini molt breu, de l'ordre de milionèsimes de segon.
El treball l'ha realitzat l'equip de l'enginyer aeroespacial Scott White, l'enginyera i experta en ciència dels materials Nancy Sottos i el químic Jeffrey Moore.
En comptes d'haver d'incloure circuits de reserva en el xip, o un sistema de detecció i diagnòstic de fallades, el nou material per a circuits està dissenyat per a resoldre per si mateix el problema d'un trencament en un circuit.
En els xips convencionals, un trencament en qualsevol punt d'un circuit pot arribar a deixar inactiu al xip complet.
En general, no resulta pràctic reparar de manera manual un circuit d'un xip. De vegades, el punt del desperfecte ni tan sols accessible, com succeeix en un circuit multicapa. Normalment, es reemplaça al xip complet. El mateix succeeix amb una pila elèctrica. No resulta pràctic desmuntar i intentar trobar la font de la decisió.
A diferència d'altres dispositius electrònics, la majoria dels aparells electrònics domèstics no estan dissenyats per durar molt de temps, el que obliga el consumidor a reemplaçar sovint, augmentant així amb més rapidesa el volum de les escombraries electròniques, i agreujant les dificultats per processar-la . Sí estan dissenyats per suportar avaries als dispositius d'altres classes, com els que van a bord de vehicles espacials o formen part d'equipament militar amb alt valor estratègic. Aquests aparells han de funcionar en perfectes condicions fins al final del seu període de servei, i la manera d'aconseguir-ho és recórrer a la redundància. Amb els suficients circuits de recanvi, si un té un trencament, un altre o altres assumeixen la seva feina. Això, per descomptat, encareix de manera notable el dispositiu.
jueves, 20 de abril de 2017
La línea eléctrica más alta del mundo
Sent Tibet el 'sostre del món', qualsevol infraestructura que es construeixi en el seu altiplà aconsegueix fàcilment el reconeixement de ser la més alta del planeta: ha passat amb vies de tren o autopistes, i ara amb una nova línia elèctrica d'alta tensió.
La nova connexió tindrà més de 2.700 quilòmetres de llarg, passant per tres ciutats i deu comtats del centre i sud-est del Tibet. L'altitud mitjana del recorregut és d'uns 4.000 metres sobre el nivell del mar, encara que la torre més alta se situarà en els 5.300 metres.
La complicada orografia del terreny provoca que només hi hagi tres línies per moure l'electricitat en un territori en el qual, si bé viu poca població en comparació amb altres zones de la Xina, té una superfície de 1,23 milions de quilòmetres quadrats. L'única gran xarxa elèctrica és la que cobreix la capital, Lhasa, i els seus voltants, mentre dos més petites donen servei a l'est i l'oest. No obstant això, un 20% dels comtats al Tibet segueixen sense estar connectats a la xarxa elèctrica principal.
La nova connexió unirà la xarxa central amb l'oriental amb l'objectiu de reforçar aquesta última. A més, una de les seves variants permetrà garantir el subministrament elèctric del tren que enllaçarà Lhasa amb Nyingchi, actualment en construcció. L'empresa assegura que la construcció és de les més complicades que s'han fet perquè part de la connexió discorrerà per una zona de gran activitat sísmica, on el clima canvia amb freqüència i en la qual només és possible treballar sis mesos a l'any.
La nova connexió tindrà més de 2.700 quilòmetres de llarg, passant per tres ciutats i deu comtats del centre i sud-est del Tibet. L'altitud mitjana del recorregut és d'uns 4.000 metres sobre el nivell del mar, encara que la torre més alta se situarà en els 5.300 metres.
La complicada orografia del terreny provoca que només hi hagi tres línies per moure l'electricitat en un territori en el qual, si bé viu poca població en comparació amb altres zones de la Xina, té una superfície de 1,23 milions de quilòmetres quadrats. L'única gran xarxa elèctrica és la que cobreix la capital, Lhasa, i els seus voltants, mentre dos més petites donen servei a l'est i l'oest. No obstant això, un 20% dels comtats al Tibet segueixen sense estar connectats a la xarxa elèctrica principal.
La nova connexió unirà la xarxa central amb l'oriental amb l'objectiu de reforçar aquesta última. A més, una de les seves variants permetrà garantir el subministrament elèctric del tren que enllaçarà Lhasa amb Nyingchi, actualment en construcció. L'empresa assegura que la construcció és de les més complicades que s'han fet perquè part de la connexió discorrerà per una zona de gran activitat sísmica, on el clima canvia amb freqüència i en la qual només és possible treballar sis mesos a l'any.
domingo, 2 de abril de 2017
Hidraulica: Noticies del Institut d'Hidraulica de Cantabria - El Gran Tanc.
L'Institut d'Hidràulica ha captat 80 milions per a investigació en els seus deu anys de vida:
-Amb 142 investigadors en plantilla i un miler de projectes realitzats en 95 països, és avui en dia un centre de referència mundial en el seu camp i compleix una dècada com a punta de llança de la investigació càntabra.
Quan el Govern de Qatar va decidir adaptar als nous temps els seus mil quilòmetres de costa un litoral castigat pel creixement desmesurat que va començar després de trobar una de les reserves de gas més gran del planeta no va reparar en despeses i va convocar un concurs internacional, 33 institucions i empreses de diferents països van enviar les seves propostes, entre les quals es trobava la de l'Institut d'Hidràulica Ambiental.
El seu pla de costes va passar el primer tall i una delegació del IH va viatjar a l'emirat del golf Pèrsic per defensar el projecte davant d'un comitè d'experts arribats d'arreu del món.
I després d'una dura pugna amb vuit delegacions internacionals, Qatar va triar als càntabres perquè dissenyessin un pla integral que permeti canviar la cara del litoral de Qatar abans de l'any 2020.
El projecte Ànim va tenir la seva pedra de toc al Gran Tanc, on aquest projecte internacional va tractar de respondre, per què hi ha tanta corrent de ressaca en algunes platges i per què l'onatge és tan particular en els arenals encaixats entre sortints rocosos, totes les teories s'havien posat a prova en petits laboratoris d'enginyeria hidràulica, però l'escala era tan reduïda que els resultats no es podien traslladar amb garanties a la realitat, però la platja artificial de 320 metres quadrats que es va construir al Gran Tanc va permetre provar les teories a l'escala necessària per garantir la qualitat dels resultats.
EL GRAN TANC:
Van centrar la seva intervenció al Gran Tanc d'Enginyeria Marítima de Cantàbria, que acaba de fer cinc anys, temps en què ha captat externament més de nou milions d'euros en projectes, s'ha realitzat al Gran Tanc una exhibició experimental del projecte Mermaid, en el qual s'ha mostrat com es generen ones artificialment.
El Ministeri d'Economia, Indústria i Competitivitat ha estat representat per Juan María Vázquez Rojas, secretari general de Ciència i Innovació, que ha recordat que Cantàbria compta amb dues ICTS (infraestructura científica i tècnica singular) de les 29 existents a l'Estat: el Node Altamira de Supercomputació i el Gran Tanc.
-Amb 142 investigadors en plantilla i un miler de projectes realitzats en 95 països, és avui en dia un centre de referència mundial en el seu camp i compleix una dècada com a punta de llança de la investigació càntabra.
Quan el Govern de Qatar va decidir adaptar als nous temps els seus mil quilòmetres de costa un litoral castigat pel creixement desmesurat que va començar després de trobar una de les reserves de gas més gran del planeta no va reparar en despeses i va convocar un concurs internacional, 33 institucions i empreses de diferents països van enviar les seves propostes, entre les quals es trobava la de l'Institut d'Hidràulica Ambiental.
El seu pla de costes va passar el primer tall i una delegació del IH va viatjar a l'emirat del golf Pèrsic per defensar el projecte davant d'un comitè d'experts arribats d'arreu del món.
I després d'una dura pugna amb vuit delegacions internacionals, Qatar va triar als càntabres perquè dissenyessin un pla integral que permeti canviar la cara del litoral de Qatar abans de l'any 2020.
El projecte Ànim va tenir la seva pedra de toc al Gran Tanc, on aquest projecte internacional va tractar de respondre, per què hi ha tanta corrent de ressaca en algunes platges i per què l'onatge és tan particular en els arenals encaixats entre sortints rocosos, totes les teories s'havien posat a prova en petits laboratoris d'enginyeria hidràulica, però l'escala era tan reduïda que els resultats no es podien traslladar amb garanties a la realitat, però la platja artificial de 320 metres quadrats que es va construir al Gran Tanc va permetre provar les teories a l'escala necessària per garantir la qualitat dels resultats.
EL GRAN TANC:
Van centrar la seva intervenció al Gran Tanc d'Enginyeria Marítima de Cantàbria, que acaba de fer cinc anys, temps en què ha captat externament més de nou milions d'euros en projectes, s'ha realitzat al Gran Tanc una exhibició experimental del projecte Mermaid, en el qual s'ha mostrat com es generen ones artificialment.
El Ministeri d'Economia, Indústria i Competitivitat ha estat representat per Juan María Vázquez Rojas, secretari general de Ciència i Innovació, que ha recordat que Cantàbria compta amb dues ICTS (infraestructura científica i tècnica singular) de les 29 existents a l'Estat: el Node Altamira de Supercomputació i el Gran Tanc.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)