El canvi climàtic AMENAÇA la generació d'electricitat!!!

A mesura que avanci el segle, els rius del planeta portaràn menor quantitat d'una aigua (que a sobre, serà més calenta), i pel que sembla, aquests fenòmens no li vindràn bé a la futura generació d'electricitat...

Un estudi amb més de 25.000 centrals tèrmiques i hidroelèctriques mostra que la seva dependència de l'aigua per moure les seves turbines les fa molt vulnerables a l'escalfament global. Per quan acabi la centúria més de tres quartes parts de les centrals estudiades patiran minves en la seva capacitat de produir watts-hora que podrien superar el 30%.

Encara que l'aportació de les energies eòlica i fotovoltaica no deixa de créixer, el 98% de l'electricitat generada al planeta el 2012 (últimes dades disponibles) la van produir centrals hidroelèctriques (17%) o termoelèctriques (81%). En total, una producció elèctrica de 21.532 megawatts-hora (MWh).

Les primeres aprofiten els salts d'aigua per moure una turbina com en el passat movien molins.
En les segones, per diferent que sigui el combustible que facin servir, totes tenen alguna cosa en comú: necessiten aigua que escalfar amb la qual moure la turbina. D'aquí que la gran majoria de les centrals, i no només les hidràuliques, estiguin a la ribera d'un riu o al mar.

Tots els escenaris dibuixats pels informes de l'ONU sobre el canvi climàtic sostenen que aquesta aigua es tornarà cada vegada més escassa, irregular i calenta. Sobre aquesta base, un grup d'investigadors ha estudiat com afectarà l'escalfament global a la producció d'energia elèctrica que depèn de l'aigua.

L'estudi inclou unes 25.000 centrals hidroelèctriques i termoelèctriques

 "Aquestes tecnologies de generació elèctrica depenen fortament de la disponibilitat d'aigua i la temperatura de l'aigua per a refrigeració també té un paper clau en la producció d'energia termoelèctrica",recorda la investigadora de l'Institut Internacional per a l'Anàlisi de Sistemes Aplicats (IIASA) i coautora del estudi, Michelle Van Vliet. "

Sobre els mapes mundials amb les centrals elèctriques, els investigadors van córrer un model climàtic amb els diferents escenaris previstos per al 2030, 2050 i 2080. En particular van tenir en compte l'afectació dels recursos hídrics i la variació de la temperatura de l'aigua.

Les centrals ubicades a les latituds més altes, com les de Canadà i el nord dels EUA i les de l'Europa del nord veuran augmentar el cabal dels rius dels quals depenen. Al centre d'Àfrica i el sud d'Àsia, tampoc es reduirà l'aportació d'aigua. Per contra, a la resta d'EUA, Europa central, la conca mediterrània i grans zones del sud d'Amèrica Llatina, Àfrica i el superpoblat sud-est asiàtic, l'aportació net d'aigua als cabals serà menor i la seva aportació al llarg del any més irregular.

El mapa mostra les zones amb augment (blau) o reducció (vermell) de la llera dels rius.
El mapa mostra les zones amb augment (blau) o reducció (vermell) de la llera dels rius.


En termes absoluts, hi haurà més aigua disponible en els sistemes hídrics del 25% de la superfície terrestre del planeta i menys en a penes un 8% de l'àrea global. Sembla un bon balanç, però el problema és que el 74% de les centrals hidroelèctriques es troben en les zones on l'aigua que necessiten serà més escassa. Amb les termoelèctriques la cosa empitjora, l'estudi, publicat a Nature Climate Change, estima que el 86% de les centrals analitzades veurà reduïda la seva disponibilitat d'aigua i, per tant, la seva capacitat de generació.

Tenint en compte la variació per zones geogràfiques i estacional, l'estudi sosté que en tots els escenaris dibuixats pels experts climàtics, les centrals hidroelèctriques perdran de mitjana fins a un 24% de la seva capacitat de generació elèctrica. Pel que fa a les termoelèctriques, tres quartes parts d'elles patiran una minva de més del 30% en la seva capacitat per al 2050.

No obstant això, amb una mica de voluntat i un molta tecnologia, els autors creuen que es poden "suavitzar" les amenaces a la producció d'electricitat. Entre les mesures que suggereixen estàn la millora de l'eficiència de les centrals ja en funcionament, la substitució del carbó per gas a les centrals tèrmiques convencionals o l'ús d'aigua de mar o aire per a la refrigeració.

Han creat un robot ingerible.

Científics de l'Institut de Tecnologia han creat un robot ingerible.

El científics de l’Institut de Massachusetts han aconseguit fer un robot doblegable de la mida d’una ungla congelat per introduir-lo dintre del cos.

El seu objectiu és, una vegada dintre de l’estómac, descongelar-se i aconseguir extreure mitjançant imants petits objectes, aplicar medicaments en punts específics o inclòs sanar ferides internes. 

Podran els robots substituir els metges?

Aquest mes de maig uns científics dels Estats Units han realitzat un robot que sutura ferides a animals sense un metge què ho manegui i en un futur podria suturar-nos a nosaltres les ferides.

En un principi els metges no s'apartarien del pacient: suposant que han de supervisar, i ells realitzarien la resta de la cirurgia. I el dispositiu tampoc està llest per a les sales d'operacions.

Però el resultat en proves petites amb porcs, el braç robòtic va realitzar una sutura de teixit intestinal millor que alguns cirurgians que van competir amb el dispositiu, van reportar investigadors en la revista Science Translational Medicine.

"El propòsit no era reemplaçar a cirurgians", va dir el doctor Peter C. W. Kim, de l'hospital Children's National Health System a Washington, un cirurgià pediatre que va encapçalar el projecte. "Si es té una eina intel·ligent que treballa amb un cirurgià, pot millorar el resultat? Això és el que hem fet".

Actualment molts hospitals ofereixen cirurgies assistides per robot en les quals els cirurgians utilitzen la maquinària com a eina que ells controlen manualment. Però la cirurgia assistida per robot ha estat polèmic, ja que alguns estudis han mostrat que pot generar majors costos sense millors resultats.

Llavors, per què l'esforç per robots autònoms de nova generació? Els que ho proposen pensen que existeixen casos en els quals la precisió d'una màquina pot superar a la d'una mà humana.

Però no esperin veure als metges deixar les operacions completes en mans d'un robot, va advertir.

Humanoide que explora les profunditats dels oceans nedant con una sirena

OceanOne és el nom del robot humanoide dissenyat i construït per Oussama Khatib i su equip d'investigadors de la Universitat de Stanford (EUA). És tracta del primer robot dedicat a explorar les profunditats marines que reprodueix parcialment la forma humana, incloent la incorporació de dos braços artificials.

A diferència dels humans, l'humanoide OceanOne no fa servir a els braços per impulsar-se per l'aigua; els utilitza com a eines amb les que agafar i manipular objectes sota l'aigua. OceanOne, en canvi, renúncia a l'ús de les extremitats inferiors, els quals es substitueixen per un sistema de propulsió amb hèlixs i estafar similar als utilitzats a els minisubmarins d'exploració oceanogràfica. La Combinació li atorga 1 inconfusible aspecte de sirena.

És veritat que l'anatomia humana no pot competir amb la dels animals marins.

La seva capacitat i la seva eficiència a l'hora de moure i desplaçar-se sota l'aigua és molt inferior a la que exhibeix qualsevol tipu de peix o ratlla, per esmentar uns quants exemples. No obstant això, la forma humanoide del robot OceanOne te com a propòsit connectar al robot al seu pilot de manera "natural".

"OceanOne és un avatar", explica Oussama Khatib, "la finalitat és que una persona bussegi a través d'ell de forma virtual, allunyat de qualsevol possible risc. Que la màquina tingui característiques humanes contribueix a traslladar al pilot una sensació més profunda d'estar allà ".

Per connectar amb el pilot, OceanOne recorre a la tecnologia hàptica que torna a pilot determinades sensacions relacionades amb el maneig del robot i pròpies de bussejar, a partir de les dades obtingudes pèls sensors instal·lats a l'OceanOne.

Per Exemple, els mans del robot en disposen sensors de força en cada articulacions principal, de manera que, quan 1 mà del robot toca o recull 1 objecte, la resistència captada per aquests sensors és trasllada al control remot del pilot. Així és com la persona que el fa anar vaig sentir si el robot està tocant una superfície dura o tova o si està agafant alguna cosa lleugera o pesat. "En el futur els dits estaran Coberts amb sensors tàctils", explica Oussama.

Fa uns dies el robot OceanOne va completar su immersió inaugural visitant els restes del Navili La Lune. El Vaixell insígnia del rei Lluís XIV jeu a 100 metres d'Profunditat sota les aigües de la Mediterrània des que és va enfonsar el 1664-30 quilómetres de la costa francesa. Des de Llavors, cap humà ha tocat els Seves restes.

Robots de Lego que desperten vocacions científiques.

Tenerife acull a 1.200 joves de més de 40 països en una peculiar competició "la final internacional de la First Lego League". Aquest esdeveniment compta amb 114 equips (19 espanyols), té com a propòsit el despertar les vocacions científiques i tecnològiques entre joves de 10 a 16 anys. I tota l'acció que se li suposa a un torneig amb robots competint contra rellotge.

Els joves participants han passat mesos preparant les proves i superant fases fins reunir-se en la gran final del torneig. El més vistós són els robots de Lego mostrant totes les capacitats que els han proporcionat els participants: han de dissenyar-los i programar-los per finalitzar les missions establertes en dos minuts i mig. Però a més, els equips han de desenvolupar un projecte científic que investigui i identifiqui respostes per a la gestió de residus a través de solucions innovadores.

Després de superar les proves regionals i nacionals, els equips barallaran pels premis al Recinte Firal de Santa Creu de Tenerife, on els equips hauran de demostrar la seva habilitat a l'hora de programar els seus robots i on exposaran els seus projectes científics davant els jutges, investigadors i experts d'universitats de tot el món.

L'auricular que tradueix a temps real

Waverly Labs creuen haver aconseguit un auricular que tradueix conversacions de manera instantània. S’anomena Pilot i el podem portar a l’orella.

El preu està al voltant dels 129 o 179 dòlars durant la campanya de comercialització, però el preu de venta al públic és de 300 dòlars.

Per a què el Pilot funcioni es necessita que els dos interlcutors d’una conversació el portin, per aquest motiu es venen en parelles. Perquè funcioni hem de parlar el nostre idioma i les frases seran traduïdes per l’auricular i l’altra persona les escoltarà en el seu idioma. 

Per exemple si et trobes a un turista i demana alguna direcció pots deixar-li un dels auriculars i facilitar les relacions entre diferents nacionalitats.

Waverly Labs encara no ha explicat com funciona aquest traductor instantani, però no és el primer, ja que a principis de l’any van inventar un nou traductor anomenat Star Trek i Skype que tradueix a temps real les trucades.

Això significa que la traducció intastània no es nova. Però mai s’havia vist d’una manera tan senzilla com un auricular tot i que té uns certes desavantatges com que les dos han de portar-lo i no serveix per entendre discursos.

Turbina que genera electricitat en l'aigua

El dissenyador alemany Andreas Zeiselmair, en col·laboració amb la Universitat de Munic, ha desenvolupat Rotor, una turbina low cost que té la capacitat de generar electricitat amb només submergir-se en l'aigua. 

Aquest dispositiu hidroelèctric va ser concebut per garantir l'accés a l'electricitat a bona part de la població mundial que no disposa d'aquesta font d'energia.

Rotor és un generador hidroelèctric que es compon d'una estructura de turbina similar a la d'un ventilador i que té la capacitat d'aprofitar l'energia cinètica de l'aigua per obtenir electricitat. Perquè pugui surar en l'aigua s'uneix un pneumàtic a l'estructura i després es fixa en algun punt del curs del riu utilitzant cordes de subjecció.