El canvi climàtic AMENAÇA la generació d'electricitat!!!

A mesura que avanci el segle, els rius del planeta portaràn menor quantitat d'una aigua (que a sobre, serà més calenta), i pel que sembla, aquests fenòmens no li vindràn bé a la futura generació d'electricitat...

Un estudi amb més de 25.000 centrals tèrmiques i hidroelèctriques mostra que la seva dependència de l'aigua per moure les seves turbines les fa molt vulnerables a l'escalfament global. Per quan acabi la centúria més de tres quartes parts de les centrals estudiades patiran minves en la seva capacitat de produir watts-hora que podrien superar el 30%.

Encara que l'aportació de les energies eòlica i fotovoltaica no deixa de créixer, el 98% de l'electricitat generada al planeta el 2012 (últimes dades disponibles) la van produir centrals hidroelèctriques (17%) o termoelèctriques (81%). En total, una producció elèctrica de 21.532 megawatts-hora (MWh).

Les primeres aprofiten els salts d'aigua per moure una turbina com en el passat movien molins.
En les segones, per diferent que sigui el combustible que facin servir, totes tenen alguna cosa en comú: necessiten aigua que escalfar amb la qual moure la turbina. D'aquí que la gran majoria de les centrals, i no només les hidràuliques, estiguin a la ribera d'un riu o al mar.

Tots els escenaris dibuixats pels informes de l'ONU sobre el canvi climàtic sostenen que aquesta aigua es tornarà cada vegada més escassa, irregular i calenta. Sobre aquesta base, un grup d'investigadors ha estudiat com afectarà l'escalfament global a la producció d'energia elèctrica que depèn de l'aigua.

L'estudi inclou unes 25.000 centrals hidroelèctriques i termoelèctriques

 "Aquestes tecnologies de generació elèctrica depenen fortament de la disponibilitat d'aigua i la temperatura de l'aigua per a refrigeració també té un paper clau en la producció d'energia termoelèctrica",recorda la investigadora de l'Institut Internacional per a l'Anàlisi de Sistemes Aplicats (IIASA) i coautora del estudi, Michelle Van Vliet. "

Sobre els mapes mundials amb les centrals elèctriques, els investigadors van córrer un model climàtic amb els diferents escenaris previstos per al 2030, 2050 i 2080. En particular van tenir en compte l'afectació dels recursos hídrics i la variació de la temperatura de l'aigua.

Les centrals ubicades a les latituds més altes, com les de Canadà i el nord dels EUA i les de l'Europa del nord veuran augmentar el cabal dels rius dels quals depenen. Al centre d'Àfrica i el sud d'Àsia, tampoc es reduirà l'aportació d'aigua. Per contra, a la resta d'EUA, Europa central, la conca mediterrània i grans zones del sud d'Amèrica Llatina, Àfrica i el superpoblat sud-est asiàtic, l'aportació net d'aigua als cabals serà menor i la seva aportació al llarg del any més irregular.

El mapa mostra les zones amb augment (blau) o reducció (vermell) de la llera dels rius.
El mapa mostra les zones amb augment (blau) o reducció (vermell) de la llera dels rius.


En termes absoluts, hi haurà més aigua disponible en els sistemes hídrics del 25% de la superfície terrestre del planeta i menys en a penes un 8% de l'àrea global. Sembla un bon balanç, però el problema és que el 74% de les centrals hidroelèctriques es troben en les zones on l'aigua que necessiten serà més escassa. Amb les termoelèctriques la cosa empitjora, l'estudi, publicat a Nature Climate Change, estima que el 86% de les centrals analitzades veurà reduïda la seva disponibilitat d'aigua i, per tant, la seva capacitat de generació.

Tenint en compte la variació per zones geogràfiques i estacional, l'estudi sosté que en tots els escenaris dibuixats pels experts climàtics, les centrals hidroelèctriques perdran de mitjana fins a un 24% de la seva capacitat de generació elèctrica. Pel que fa a les termoelèctriques, tres quartes parts d'elles patiran una minva de més del 30% en la seva capacitat per al 2050.

No obstant això, amb una mica de voluntat i un molta tecnologia, els autors creuen que es poden "suavitzar" les amenaces a la producció d'electricitat. Entre les mesures que suggereixen estàn la millora de l'eficiència de les centrals ja en funcionament, la substitució del carbó per gas a les centrals tèrmiques convencionals o l'ús d'aigua de mar o aire per a la refrigeració.