Aquest és el blog mantingut pels PETITS PROJECTES de CIENTÍFICS de l'escola.
En aquest blog podreu trobar-hi curiositats, anècdotes i tot allò que ens flipa i al·lucina del magnètic món de la ciència...
I és que a Sant Ramon Nonat estem bojos per ella!
L'ESCALFAMENT GLOBAL POT AFECTAR A LA GENERACIÓ D'ELECTRICITAT
La presa de les Tres Gorges, a la Xina.
A mesura que avanci el segle, els rius del planeta portaran menor quantitat d'una aigua que serà més calent. Tots dos fenòmens no li vénen bé a la generació d'electricitat. Un estudi amb més de 25.000 centrals tèrmiques i hidroelèctriques mostra que la seva dependència de l'aigua per moure les seves turbines les fa vulnerables a l'escalfament global. Per quan acabi la centúria més de tres quartes parts de les centrals estudiades patiran minves en la seva capacitat de produir watts - hora que podrien superar el 30 %.
" Les centrals hidroelèctriques i les termoelèctriques , on estan tant les nuclears com les que fan servir combustibles fòssils o biomassa , necessiten l'aigua dels rius i corrents " , recorda la investigadora de l' Institut Internacional per a l'Anàlisi de Sistemes Aplicats ( IIASA ) i coautora del estudi , Michelle Van Vliet . " Aquestes tecnologies de generació elèctrica depenen fortament de la disponibilitat d'aigua i la temperatura de l'aigua per a refrigeració també té un paper clau en la producció d'energia termoelèctrica " , afegeix en una nota.
El despertador és, uns dels objectes més odiats pels éssers humans. Ningú vol sentir el soroll que lleva als matins. Normalment intentem triar sons aleatoris, sense significat per a nosaltres, amb l'objectiu de no acabar odiant una melodia o cançó que abans apreciàvem.
Però aixo pot acabar amb el despertador amb olors.
El francès Guillaume Rolland és l'inventor de la idea que ajudarà a aixecar-nos del llit sense problemes. Aquests rellotge que emet aromes a cafè entre d'altres per aixecar al dormilega que portem dins.
Aquest despertador té un funcionament similar a una torradora, però amb càpsules d'aroma reutilitzables que s'insereixen en una ranura situada en la vora superior del rellotge. Cada càpsula té una durada de 30 despertessis, la qual cosa significa que una mateixa olor dura un mes i després haurà de ser reemplaçat per un altre (o pel mateix, segons el gust del consumidor).
El client pot triar entre diverses olors diferents: cafè express, platja, selva, croissant, menta i xocolata. Les càpsules disposen de 30 usos, per la qual cosa després d'un mes d'utilització s'han de substituir per unes altres.
Sensorwake va ser testat per un gran nombre de persones i el 99% d'elles es van despertar després d'aquests dos minuts, per la qual cosa la seva utilitat està assegurada. Si després d'aquest temps d'espera la persona no es desperta, el rellotge disposa d'un so d'emergència que s'activa als tres minuts.
És un mecanisme format per vasos comunicants impulsats per pistons de diferent àrea que, mitjançant petites forces, permet obtenir altres grans. Els pistons són anomenats pistons d'aigua, perquè són hidràulics. Aquests fan funcionar conjuntament a les premses hidràuliques per mitjà de motors 2.1.
Pacal va començar una investigació referent al principi mitjançant el qual la pressió aplicada a un líquid contingut en un recipient es transmet amb la mateixa intensitat en totes direccions. Gràcies a aquest principi es poden obtenir forces molt grans utilitzant altres relativament petites. Un dels aparells més comuns per assolir el que s'ha esmentat és la premsa hidràulica, la qual està basada en "el principi de Pascal".
El rendiment de la premsa hidràulica guarda similituds amb el de la palanca, ja que s'obtenen pressions majors que les exercides però es minora la velocitat i la longitud de desplaçament, en similar proporció.
Els enginyers de General Elèctric van anunciar l'èxit en les proves amb la seva innovadora tecnologia compacta de generació d'energia, coneguda com "Hydrogenie". La tecnologia permet una major generació d'electricitat a partir de recursos renovables, com l'aigua i el vent, utilitzant superconductors que funcionen a temperatures relativament altes. El generador Hydrogenie d'1,7 MW a 214 rpm fa ús de superconductors d'alta temperatura (HTS), en lloc de coure per als enrotllaments rotóricos al motor. Hydrogenie compta amb un sistema de refrigeració criogènica, aïllament tèrmic i un rotor situat dins d'una càmera. Com a resultat, l'avanç podria conduir al desenvolupament de generadors superconductors més eficients, així com una reducció en la mida i el pes de fins a un 70% en comparació amb els sistemes tradicionals, millorant a més la viabilitat de l'energia hidroelèctrica i eòlica.
CEL·LES
SOLARS A LA LLUNA, REALITAT O FICCIÓ?
En ocasions, vam rebre notícies que semblen sorgir de les pàgines de les millors històries de ciència ficció. Això em va passar quan vaig llegir aquesta informació: construiran una gegantesca planta generadora d'energia solar a La Lluna. Potser, la idea, a grans trets, sembla desgavellada, però cal preguntar-se com planegen fer possible aquest megaprojecte, que per a molts només és una idea absurda i utòpica. Lluna Ring, una gegantesca planta d'energia solar:
La responsable d'aquesta idea és Shimizu Corporation, una companyia japonesa d'enginyeria civil i construcció, que ja compta amb un masterplan per a la construcció de Lluna Ring.
El projecte implica la construcció d'un gegantesc anell o cinta de panells solars, de gairebé 400 quilòmetres d'ample, al voltant de l'equador de la Lluna, arribant a cobrir una extensió de 11000 quilòmetres de llarg.
El que sembla encara més inconcebible és la quantitat d'energia que serà produïda i enviada al nostre planeta: aproximadament, uns 13000 terawatts continus d'energia. Perquè puguis comparar i tenir una idea més acabada del que això significa, la producció total d'energia als Estats Units durant l'estiu arriba als 1050 gigawatts. Gairebé res, oi?
Com funcionarà la planta d'energia ?
Lluna Ring està pensada de tal manera que emeti energia solar cap a la Terra de manera constant, sempre des del costat visible i més proper de la Lluna, mentre que el costat ocult és el que rebrà la llum solar que serà transformada en energia solar mitjançant els panells.
Els cables instal·lats en el cinturó de panells solars estaran connectat a plantes d'energia, des d'on serà emesa cap a la Terra. La transmissió d'aquesta energia cap al nostre planeta es farà mitjançant microones i làser. Per a això, hi haurà antenes d'aproximadament 20 quilòmetres de diàmetre que enviaran l'energia des de la Lluna a altres antenes similars, instal·lades en diferents punts de la Terra i posteriorment transformada en energia elèctrica i hidrogen, que al seu torn serà emmagatzemat o utilitzat com a combustible.
Com serà construïda Lluna Ring ?
D'acord a Shimizu Corporation, la construcció de Lluna Ring serà possible mitjançant la utilització de recursos obtinguts de la pròpia escorça lunar, incloent la possibilitat d'obtenir aigua. Pel que sembla, mitjançant diferents processos s'obtindrà els components necessaris per fabricar concret i construir les estructures necessàries per muntar els panells.
No menys interessant és el fet que els encarregats d'extreure i construir Lluna Ring seran robots. Al seu torn, el procés d'acoblament de la maquinària i equipament seran realitzat en unitats d'acoblament espacials, per després dipositar-los en la Lluna.
Bé, la veritat és que aquest projecte, llunyà i en una etapa menys que embrionària, és una idea molt bona, ja que es proposa oferir energia renovable accessible per a tothom per igual, si bé em sembla un pla gairebé irrealitzable, més enllà de les proeses tecnològiques i científiques a les que estem cada vegada més acostumats. Això sí, no hi ha dubte que si algun dia es porta a terme, serà una de les coses més curioses sobre la Lluna que puguem imaginar.
Serà possible que aquesta gegantina planta d'energia solar a la Lluna es torni realitat? ¿El següent pas serà viure a la Lluna?
Quan ens preguntem si ja està tot inventat respecte a la tecnologia, descobrim invents tan revolucionaris com: Un robot que pot invertir de manera intel·ligent a borsa, sí sí, heu llegit bé, a borsa. Fins ara tasques de gran importància econòmica havien estat realitzades pels humans per prevenir qualsevol tipus de contratemps o malifeta que poguessin fer les màquines, però això ara ja s'ha acabat, no només perquè grans avenços de la tecnologia hagin estat aplicats a tasques de nivell humà, sinó perquè fins i tot, el fet de l'instint humà ha sigut substituït per intel·ligència artificial. Aquest projecte que imminentment estarà disponible per els grans "brokers" de borsa (òbviament a un cost molt alt) es diu Indexa Capital.
El funcionament de Indexa Capital es basa en la gestió passiva de la inversió, és a dir, l'empresa inverteix en fons indexats (tant de renda fixa com variable) i cobra comissions un 80% inferiors a les exigides pel sector financer, al reemplaçar la intervenció d'un assessor personal per un algoritme artificial.
És la màquina qui assigna les carteres, de manera automàtica, en funció dels objectius de rendiment, edat, ingressos i aversió al risc dels usuaris. En reduir costos, la rendibilitat promesa és un 3,1% superior a la de la mitjana de bancs i fons. Tot està automatitzat, des de la inversió fins al cobrament de dividends o els ajustaments per desviament. El punt de partida d'Indexa Capital és que la gestió activa, portada per un assessor. Es tracta d'un avenç que modernitzarà encara més el sector financer substituint l'instint humà per les matemàtiques pures, ja que la intel·ligència artificial tan sols farà el que realment dictin els numeros i el que realment tingui un futur econòmic estable per la persona que està invertint. Esperem que estigui d'aquí poc disponible al públic i a un cost econòmic no gaire elevat. Signat: Pol Nieto
Open Ispilu, és una
innovació tecnològica la qual consisteix en un mirall que t'informa de
qualsevol noticia d’última hora o fins i tot del temps que
farà d'entre altres coses.
Els creadors del
mirall, les dues empreses Irontec i The makery, són les guanyadores del concurs
Basc Open Data Euskadi en primera posició amb un premi de 3000 Euros.
L’objectiu de l’invent
era innovar el típic mirall que tothom té a la seva casa fent que sigui màgic,
afegint-hi un Software el qual et pugui dir totes les noticies que hi ha a l’actualitat,
si tens algun Tweet o el temps sense cap problema mentre et vesteixes o et
mires al mirall al dematí. Però un simple invent com afegir-hi les noticies al
mirall de l’habitació de la teva casa, en un futur pot arribar a ser molt més.
També s'està
estudiant com dotar Open Ispilu d'interactivitat gestual mitjançant la inclusió
d'un sensor de detecció 3D de profunditat. Altres camps de millora contemplats
són: Sistema d'alertes per ubicació, antivandalisme, Auto Selfie / Photocall i
Pantalla tàctil, entre altres.
A Roquetes de Mar, s’instal·larà als carrers un nou servei que permetrà als ciutadans carregar els mòbils en plena via pública.
Aquesta serà la primera ciutat Andalusa on s’instal·larà aquest servei, però no serà el primer a Espanya, ja que a Tarragona (a la Rambla Nova) ja s’ha posat un carregador hidràulic. Aquest ha estat dissenyat per Suez Water Spain, amb la col·laboració de la EMATSA (Empresa Municipal Mixta d’aigües de Tarragona)
picoturbina
Però com funciona aquest carregador hidràulic? El dispositiu es carrega mitjançant l’energia generada pel pas de l’aigua a la xarxa del municipi. S'aprofita el caudal i la pressió, que aquestes generen electricitat mitjançant una picoturbina. I quin servei ofereix aquesta energia? En aquest cas, que el ciutadà pugui carregar un dispositiu electrònic al carrer A més a més, el funcionament d’aquest carregador és totalment renovable i segur. La picoturbina que s’encarrega de generar l’electricitat, serà de 100-150 W. I l’energia que es generi servirà tant com per carregar el dispositiu mòbil com l’aparell en si, és a dir: la pantalla d’informació, i l’accés al WiFi.
Aquest nou desenvolupament que han presentat uns estudiants de la Universitat Autònoma de Barcelona, consisteix en un sistema format per plantes capaç de produir electricitat.
Aquest ambiciós projecte pretén cobrir les necessitats d'electricitat d'una família estàndard. El sistema s'ha anomenat Bioo, i el conformen uns panells de 10 × 10 metres de vegetació.
Com funciona
Segons han explicat, el sistema genera una potència d'1 a 50 watts per metre quadrat. Ho fa mitjançant uns panells vegetals i una bateria biològica que aprofita els residus energètics. Això fa, que el sistema pugui produir electricitat de forma constant, ja que, no deixa de retroalimentar-se.
El primer prototip creat està pensant per carregar bateries d'entre 2000 a 3000 mAh.
Encara que l'objectiu és que aquests panells es facin servir en espais més amplis del que pot ser un entorn domèstic i que fins i tot arribi a l'àmbit industrial...
El 24/03/2016 Iberdrola va tancar la seva central a las 16:00 el dijous, la central térmica de carbo Longannet, ubicada en Escocia, tenia 2400 megawatts de potencia.
Va ser la major instalació electrica espanyola del mon. Aquesta central va estar funcionant durant 46 anys, en el hogars escocesos, al voltant de 2 millons, pero el alt cost de transport cap a altres llocs d'Inglaterra i els impostos medioambientals per les emisions han provocat el seu tancament.
El tancament es va produir per una polèmica en el Regne Unit per la garantía del suminsitro electric en les illes despres de l'anunci de la secretaria d'energia britanica, Amber Rudd.
Per ScottishPower, la filial de Iberdrola en el Regne Unit, el tancament de Longannet representa el fi d'una era i del avanç en l'aposta per un sistema energetic més net. Longannet va contribuir més electricitat per la red nacional que per qualsevol altra central electrica en l'historia d'Escocia.
Per els treballadors, un total de 236 va ser un impacte ja que els van deixar sense treball.
A principis de l’any 2015 la producció d’energia hidroelèctrica,
generada pels rius va ser molt baixa. Ja que a gener només va
representar un 11% del total, i altres dies d’aquest mateix mes només va representar
un 6%, com per exemple el dia 11 i el 25 de gener. A partir del mes de febrer, que ja van començar a haver les
grans nevades al Pirineu i al nort de la Península Ibèria van haver pluges que van provocar l’augment
de la producció i el 7 de febrer va aconseguir el 20%, la primera vegada el
2015.
L'energia renovable des del 22 de gener fins el 3 de març de 2015
estava superant les energies no renovablesen produccióelèctrica, gràcies a dos energies, la eòlica i la hidràulica. I el 23 i 24 de febrer, les energies renovables van assolir el
seumàxim amb un
61%de la
producciótotal, de la qual un
41% procedia de l'eòlica i un 16% de la hidràulica. Un factor que ha ajudat a aquest augment de la producció de
l’electricitat ha sigut gràcies a que el riu Ebre
ha tingut un gran cabal d’aigua.
El dilluns 2 de març de 2015 l’energia hidràulica va arribar al punt més
alt, fins el 22%. I les energies renovables van arribar fins el 51%. A la següent gràfica es presenta com va evolucionar la producció hidroelèctrica durant l'any passat.
Una
energia indispensable per a la nostra vida diària és l’electricitat. I si
aquesta energia prové d’un origen renovable, molt millor tant pel medi ambient
com per nosaltres. La gestió dels recursos hidroelèctrics cal que sigui controlada, responsable i sensible amb el territori, on sigui compatible la
generació d'electricitat i desenvolupament normal de les activitats humanes.
Com tots sabem, la nit d'ahir, del disssabte 26 de març al diumenge 27 del mateix mes va tenir lloc el canvi horari, l'avançament d'una hora a les dues de la matinada. Aquesta directriu es va fer obligatòria a nivell europeu l'any 2001 i té com a principal finalitat l'estalvi d'energia elèctrica. Però realment estalviem energia pel canvi d'hora?
Tot això va començar el 1784, quan Benjamin Franklin va pensar que, si tothom es llevés més aviat, s'estalviaria oli (utilitzat per encendre el llum en l'època). Molts anys més tard, el 1916, Alemanya va decidir aplicar el canvi horari per reduir l'us del carbó. Dos anys més tard, Espanya i els Estats Units van començar a aplicar aquesta mesura. Però no va ser fins el 1981 que es va popularitzar a tota Europa.
El canvi horari provoca conseqüències que afecten el dia a dia de les persones. A l'hivern, es fa de dia abans, però per la tarda no triga en fer-se de nit. En canvi, a l'estiu, passa el cas contrari: triga més en fer-se de dia i es fa de nit molt més tard.
L'estalvi energètic que provoca aquesta mesura és ínfim a nivell individual (cada persona estalvia de mitja 6€ cada any) però a nivell nacional, s'estalvien 144 milions d'euros a nivell espanyol.
Hi ha gent que pensa que una cosa important per estalviar energia de veritat a nivell espanyol seria l'endarreriment d'una hora, l'adaptació a l'horari canari. Això és perquè només Catalunya està a la franja horària que li pertoca i, especialment a l'oest de l'estat, hi ha un gran desequilibri horari.
Jo personalment penso que s'hauria de dividir Espanya en dues franges horàries: que les comunitats de l'oest endarrerissin 1 hora i que les de l'est mantinguessin l'hora actual. Així es corregirien els problemes horaris i sí que s'estalviaria energia millor que simplement canviant l'hora.
Roomba és un robot aspirador domèstic fabricat per l’empresa iRobot. Va
sortir al mercat l’any 2002, una segona generació l’any 2004, i la tercera i
última generació l’any 2007.
L’aparell és un disc que consta de 34 cm de diàmetre i menys de 9 cm d’alt.
Té uns sensors de contacte i d’infrarojos per les parets i els mobles. Els dos últims models (2a i 3a generació)
porten un sensor de brutícia que els permet concentrar-se en els racons més
bruts de la casa.
En el cas de que els sensors detectin que el dispositiu s’ha quedat
encallat, per exemple en un pas estret, el robot emet un soroll d’alarma, cosa
que fa més fàcil l’alliberament.
¿S'atreviria a esbrinar, de manera aproximada, fins a quina edat viurà i les malalties que tindrà amb els anys? No parlem d'endevins o tarotistes, sinó de matemàtiques. Només amb confessar el sexe, l'ètnia a la qual es pertany i l'edat, sabrà aproximadament quan i per què infausta causa deixarà aquest món, gràcies al simulador d'esperança de vida Flowing Data.
El que ha fet Nathan Yau, expert en estadística i creador d'aquest peculiar algoritme, és recol·lectar la informació que proporcionen diverses institucions, com la CDC Wonder, encarregada de recopilar informació sobre el control i la prevenció de malalties en Estats Units, i l'Organització Mundial de la Salut, que difon les causes de mortalitat en cada continent. A partir d'aquí dibuixa una taula de probabilitats.
Segons aquest gràfic interactiu, una dona blanca que avui tingui 44 anys podria complir 100 anys i seria més factible que morís per problemes circulatoris (un 44% de probabilitats) que per les conseqüències d'un càncer (20%) o una afecció respiratòria (6 %). En canvi, una nativa-indígena nord-americà, de la mateixa edat, també arribaria a ser centenària, però els percentatges de les malalties més freqüents serien diferents (34%, problemes circulatoris; 15%, càncer; 12%, temes respiratoris; 8% , causes endocrines i 7%, malalties nervioses). I un home blanc d'idèntica edat? El risc que pateixi problemes circulatoris és del 39% i les morts per algun tipus de càncer ascendeixen, en aquest cas, al 27%.
Les dades que donen lloc a aquestes prediccions estan basats en les diferents estadístiques sobre la població, que durant segles, s'han publicat a través d'organismes oficials, nacionals i internacionals.
La doctora Aitana Calvo, oncòloga de l'Hospital Gregorio Marañón de Madrid diu que, converteix aquestes dades en un instrument molt pràctic, però cal mirar-los amb cautela. "Per exemple, per establir un pronòstic de morts per càncer per a una població, en un any concret, es parteix de dos indicadors: el nombre de casos esdevinguts i ajustats per edat en un període establert i, de l'altra, la població estimada per a aquest moment futur ". L'experta explica que aquests mesuraments no inclouen els canvis en els hàbits de la població.
L'objectiu d'aquestes previsions, en qualsevol cas, el d'ajudar, no pas el d'avivar la por. Aquest còmput permet conèixer amb antelació l'abast d'una malaltia determinada en una població concreta per tal de planificar els recursos que seran necessaris.
I per finalitzar cal reconèixer que saber per endavant la data de la pròpia mort resulta desagradable, però saber els riscos de salut als que s'enfronta per pertànyer a un grup poblacional o per les seves pròpies característiques físiques pot ser-li molt útil.
Un equipo de investigadores logra crear un dispositivo que puede estirarse hasta seis veces su tamaño original y emitir diferentes tipos de luz y de color
La nueva 'piel' estirable y luminosa puede aplicarse en varios campos de la robótica.Universidad de Cornel
Un grupo de investigadores de la Universidad de Cornell (Estados Unidos) ha logrado crear un material luminiscente que puede estirarse más de seis veces su tamaño original y aun así seguir emitiendo luz. El ingenio podría aplicarse especialmente en robótica (para dotar de una piel a robots que necesiten mostrar información luminosa), pero también en el desarrollo de nuevos wearables que precisen adaptar su forma al cuerpo humano.
"Este material puede estirarse a la par que el cuerpo del robot", señala el líder del proyecto, el profesor de ingeniería mecánica Rob Shepherd, quien destaca otras dos propiedades del ingenio: la posibilidad de que los robots cambien de color (la piel lo permite) y lograr una especie de "pantalla estirable". Además, la piel es sensible a la presión interna y externa.
Los investigadores se inspiraron en la piel de cefalópodos, como el pulpo, que son muy flexibles y contienen células capaces de cambiar de color que les facilitan su camuflaje para crear el dispositivo, al que han bautizado como HLEC (siglas inglesas de condensador emisor de luz e hipereslático). Aunque ya se habían creado dispositivos similares, nunca hasta ahora se habían conseguido que se estirasen más de doble de su tamaño original. El artículo que recoge el trabajo ha aparecido publicada en la revista Science.
En plena ressaca per la polèmica puntada de Valentino Rossi a Marc Márquez, Yamaha, l'empresa que fabrica les motos tant de Rossi com de Jorge Lorenzo (els dos aspirants a guanyar el mundial de Moto GP) ha presentat aquest dimecres al saló del motor de Tòquio un robot amb un únic objectiu proclamat: Arribar a ser més ràpid que "il Dottore"!!!
A diferència d'altres vehicles autònoms, l'anomenat "Motobot", és un humanoide capaç de conduir una moto normal, gairebé sense modificacions a la pròpia motocicleta.
"En general, els robots es desenvolupen per especialitzar-se en una tasca específica i això els permet normalment superar la capacitat dels humans per a aquesta tasca. Amb aquest avantatge, l'objectiu final de Motobot és arribar a ser capaç de competir contra els temps de les voltes de Valentino Rossi en una pista de carreres ", assenyala Yamaha en la presentació del vehicle.
La millora de les habilitats conductores del pilot robot serà progressiva. En l'actualitat condueix en línia recta en camp obert a velocitats d'uns 100 quilòmetres per hora i és capaç de fer girs. L'objectiu és que el 2017 sigui capaç de córrer per un circuit a velocitats superiors als 200 quilòmetres per hora. L'empresa Yamaha s'espera que en un futur aquestes dades permetin millorar la tecnologia de control dels seus vehicles.
El robot fa servir 6 controls: direcció, accelerador, fre davanter, fre del darrere, embragatge i pedal de canvi de marxes. El robot processa dades de velocitat, revolucions per minut i, en un futur, GPS d'alta precisió i altres sensors avançats, permetran Motobot prendre les seves pròpies decisions sobre la traçada en un circuit i els límits de rendiment de la moto de manera que pugui anar millorant els seus temps.
¿Veurem algun dia a Motobot fer una carrera amb Rossi?
Hi ha vegades que els «hackers» fracassen en els seus intents de robatori. Bé perquè l'estructura que pretenen atacar és més robusta del que esperaven o per imprevistos. No obstant això, hi ha vegades que l'ortografia pot jugar una mala passada. I això és el que li ha passat a un d'aquests ciberdelinqüents...
Un error ortogràfic en la instrucció a l'hora d'ordenar la transferència bancària va ajudar a les autoritats a evitar el robatori de prop de mil milions de dòlars al Banc Central Bangladesh el mes passat. Així ho ha revelat un dels funcionaris de la banca, el atac es va produir des del seu compte a la Fed, és a dir, el Banc de la Reserva Federal de Nova York.
I és que el ciberdelinqüent, que havia de ordenar la transferència a la Fundació Shalika, que s'escriu
en anglès «Foundation Shalika», va escriure «Fandation Shalika».
Malgrat l'error, els «hackers» sí que van aconseguir robar prop de 100 milions de dòlars, el que suposa un dels majors robatoris bancaris de la història. No ha estat fins aquesta setmana quan el Banc de Bangla Desh ha denunciat el fet de què va ser víctima el passat 5 de febrer.
Segons les primeres investigacions, l'atac dels pirates informàtics, possiblement de la Xina, consistia a realitzar diverses transferències a diferents comptes en diferents països asiàtics des del compte a la Fed per valor d'uns 100 milions de dòlars, dels quals 81 segueixen fora de control en comptes de Filipines.
Els ciberdelinqüents van violar els sistemes del Banc de Bangla Desh i van robar les seves credencials per poder realitzar les diferents transferències de pagament. A continuació, van bombardejar el Banc de la Reserva Federal de Nova York amb gairebé tres dotzenes de peticions per moure els diners del compte del Banc de Bangla Desh a les Filipines i Sri Lanka.
Després de quatre ordres, per un valor de 81 milions de dòlars, va arribar la cinquena per valor de 20 milions. En aquest moment, el hacker havia ordenar el traspado a l'ONG, però es va confondre en escriure malament el nom de la suposada organització sense ànim de lucre de Sri Lanka. Va ser quan van saltar totes les alarmes.
A partir d'aquest moment, els pirates es van adonar que ja no podien executar el seu pla al complet: encara els quedava per ordenar transferències per un import d'uns 870 milions de dòlars. Totes elles van ser avortades.
El Banc de Bangla Desh continua treballant per recuperar part dels diners robats encara que en realitat té poques esperances d'aconseguir-o de poder localitzar els «hackers» que s'amaguen després d'aquest atac.
Els autòmates i la inteligència artificial afectaran a 5 milions d'oficis pel 2020.
Així es va plantejar el futur en el "FORO ECONÓMICO MUNDIAL DE DAVOS":
Els robots entraran a l'era moderna tal i com ho va fer en el seu temps la màquina de vapor.
Moltes novetats faran modificar la societat tal i com la coneixem avui dia incloent-hi el món laboral amb l'ús de nanotecnologies, impresores 3D, drons...
S'ha presentat un estudi que diu que l'anomenada Quarta Revolució Industrial s'aproxima a uns 5 milions de treballs que seran dissolts en la societat als 15 països més industrialitzats del món.
Segons el panorama d'experts, analistes i economistes, diuen que els treballs manuals més repetitius es veuran més afectats que la resta.
Segons la UE es crearan 900.000 treballs nous aproximadament.
Totes les revolucions industrials han generat treball a la llarga.
La empresa dels EEUU Amazon ja utilitza als magatzems sistemes de robots programats per agafar i portar caixes.
El sector educatiu també quedarà afectat quan hi hagi educadors robòtics, assistents personals capaços d'adaptar-se a les possibilitats de la persona, etc...
Aquí un video dels 10 robots més avançats del món actualment i que podrien substituir el treball dels humans:
Xina va superar a Alemanya com major generador mundial d'energia solar, amb 43 gigawatts instal·lats a la fi de 2015, segons les dades publicades aquest dijous per l'Associació de la Indústria Fotovoltaica del gegant asiàtic.
El gegant asiàtic va afegir l'any passat 15 gigawatts de capacitat de generació d'energia, un 40% més dels que tenia en començar l'exercici. D'aquesta manera, s'avança a la major economia de l'eurozona, que té 40 gigawatts instal·lats segons les dades esmentades per l'agència oficial Xinhua.
Tot i que el carbó es manté com la seva principal font d'energia, la potència asiàtica compta amb ambiciosos plans per potenciar les energies renovables que preveuen que, per al 2020, un 15% de l'electricitat consumida procedeixi de fonts alternatives als combustibles fòssils.
El Consejo Europeo de Investigación (ERC) afirmó que actualmente “está suspendida” -no anulada- la ayuda de 1,86 millones de euros concedida a la bióloga molecular española Susana González, despedida el pasado febrero del Centro Nacional de Investigaciones Cardiovasculares
La oficina de prensa del ERC explicó a Efe que esta decisión se tomó porque González López ya no trabaja en la institución de acogida de su investigación, el CNIC.
Las fuentes indicaron que para optar a una de estas ayudas europeas debe haber una relación laboral entre la institución de acogida y el beneficiario de la ayuda.
Por otra parte, recalcaron que es todavía pronto para especular sobre una posible anulación, el reembolso o la transferencia a otra institución de la ayuda ya concedida, debido a que el ERC está “evaluando cuidadosamente todos los elementos” de la concesión de esta asistencia económica a la investigación.
González logró la financiación comunitaria por su proyecto de rejuvenecimiento cardiovascular, que comenzó el 1 de noviembre de 2015 y que ya recibió un primer tramo de ayuda de 372.382 euros, concedido al CNIC para el que trabajaba hasta ser despedida por supuesta conducta científica inadecuada.
El despido fue el 29 de febrero
La pasada semana, fuentes del CNIC relataron que el despedido de esta científica se hizo efectivo el pasado 29 de febrero, pero no especificaron las causas del mismo. Según una información del diario El País, el despido obedece a que la investigadora presuntamente cometió un fraude continuado en los resultados de sus trabajos.
Según González, la rescisión de contrato no obedece a un fraude o falsificación de los resultados de una investigación sino a “cuestiones laborales. En la carta de despido se me exime de fraude por falsificación de datos en publicaciones”, aseguró la pasada semana.
La UE está investigando el caso de la bióloga molecular.
NO!! No és una rosa amb superpoders. Es tracta d'una rosa amb un circuit electrònic introduït en seu sistema vascular.
Aquest projecte ha estat desenvolupat per un equip d'investigador de la Universitat de Linköpin (Suècia). La finalitat d'aquesta creació és vigilar i regular el creixement de les plantes o la posibilitat de utilitzar la fotosíntesi com un mitjà per generar energia.
Per aconseguir-ho, van utilitzar dos mètodes. El primer consisteix en submergir la tija de la rosa en un una solució anomenada PEDOT, un tipus de polímer conductor que s'utilitza en circuits electrònics. Seguidament el sistema vascular de la planta absorveix aquest polímer s'autosembla i es formen cables a dins fins a deu centímetres. Desprès s'introdueixen transistors coberts per PEDOT i s'engega el circuit electrònic.
Un altre mètode que empreen els expert és una tècnica que es coneix com infiltració de buit per tal de introduir el PEDOT, barrejat amb nanofibres de cel·lulosa en les fulles de la rosa.
També serà possible col·locar en elles sensors i transformar el sucre produïda mitjançant fotosíntesi en electricitat o fins i tot crear nous materials”, ha declarat *Berggren.
Es tracta de la primera vegada en la història que un equip de investigadors fusiona una plata amb un circuit electrònic, fet que ens obre moltes posibilitats en un futur.
El seu pròxim objectiu és aconseguir cèl·lules de biocombustibles combinades amb bateríes a dins de la planta viva, ja què fins ara l'experiment havia estat aplicat a roses tallades, què al cap dels dies es marcien.
Es un prototip encara, basat en el disseny d’un sistema de torres solars de 100 metres d’altura. On un camp de miralls, que reben el nom d’heliòstats, es troben al voltant d’una torre. Els heliòstats segueixen la trajectòria del sol i projecten sobre la torre la energia recollida en el camp de miralls. Per transportar aquesta energia s’utilitzen sals o olis calents, on més endavant aprofundirem que són.
En aquest projecte treballa un equip d’investigadors de la Universitat Nacional de La Plata, el Laboratori d’Óptica de la Facultat de Ciències Astronòmiques i Geofísiques de la UNLP, en conjunt de la Comissió d’investigacions Científiques de la Província de Buenos Aires, i amb l’assessorament i col·laboració de la Plataforma Solar d’Almeria
SALS O OLIS CALENTS
Aquests dos sistemes son molt importants avui dia ja que per primera vegada, sense l’ajuda d’una bateria, es pot emmagatzemar energia, i utilitzar aquesta per cobrir les demandes de consum elèctric per la nit.
Aquests sistemes de generació d’energia ja s’utilitzen en els països més desenvolupats. A més que son molt favorables pel medi ambient, ja que tenen un nivell molt baix de contaminació. Per projectes futurs, s’està treballant en uns concentradors parabòlics, que mitjançant un motor de cicle Stirling pugui transformar l’energia tèrmica en mecànica, i aquesta en elèctrica.
martes, 8 de marzo de 2016
Persones en un chip
Els investigadors
de la Universitat de Toronto Enginyeria han desenvolupat una nova forma de fer créixer
teixits humans fora del cos i que recreïn les seves funcions. El seu
"persona-en-un-xip", anomenat AngioChip, és una potent plataforma per
al descobriment i desenvolupament de nous fàrmacs, i amb el temps podria ser
utilitzat per reparar o reemplaçar òrgans danyats. Portant d’aquesta manera l’enginyeria
de teixits a un nivell completament nou.
Consisteix en una
espècie de chip que recrea els teixits humans.
El professor Milica
Radisic ho han aconseguit. desenvolupant mètodes únics per a la fabricació de
bastides (una mena de plataforma) petites i intricades on les cèl·lules puguin
crèixer.
L’equip també a
creat el BiowireTM que és un innovador mètode de fer créixer les cèl·lules del
cor al voltant d'una sutura de seda , així com una bastida per a les cèl·lules
del cor que s'ajusten juntes com fulles de Velcro. L’AngioChip és: "Una estructura
completament tridimensional completa de vasos sanguinis interns," diu Radisic.
"Es comporta igual que el sistema vascular, i al seu voltant hi ha altres
cèl·lules que s'adhereixen i hi creixen."
Han construït unes
bastides compostes de materials biodegradables i biocompatibles, fet per un
patrò de canals d’uns 50-100 micròcentimetres. Les capes s’assemblen als
microchips d’un ordinador. La llum UV s’utilitza per articular i muntar cada capa.
Quan l'estructura està acabada, es banya en un líquid que conté cèl·lules
vives. Les cèl·lules s'adhereixen ràpidament a l'interior i exterior dels
canals i comencen a créixer de la mateixa manera que ho farien en el cos humà.
Fent
ús d’això s’han recreat els teixits del cor i fetge i funcionen correctament i
es poden connectar els vasos sanguinis dels dos organs entre ells.
AngioChip té un
gran potencial en el camp de les proves farmacèutiques. mètodes d'anàlisi de
drogues actuals, com ara l'experimentació amb animals i assaigs clínics
controlats, són costosos i ple de preocupacions ètiques.
Els robots són una de les principals ajudes que tenim els éssers humans a l'hora de realitzar treballs pesants. Ho poden controlar gairebé tot, des de simples sensors fins a línies de metro senceres.
En canvi, el seu sentit del tacte és bastant dolent. Les persones tenim un sentit del tacte molt bo (podem percebre vibracions de fins a 17 nanòmetres {1.7·10^(-8)m}).
És en aquest camp on s'ha innovat. Investigadors de la Universitat Ithaca, la Univesitat de Cornell i de l'Institut Italià de Tecnologia han desenvolupat una pell artificial que té com a principal característica la hiperelasticitat. Aquesta pell pot estirar-se fins a sis vegades respecte la seva mida normal, pot detectar la pressió, i a més a més, emet llum.
La pell està feta amb un condensador hiperelàstic que emet llum, que està fet per dos electrodes d'hidrogel insertats en una matriu de silici. S'utilitza l'hidrogel perquè és un element capaç de conduir la electricitat, i a més és transparent i molt elàstic.
I això per què serveix?
La pell hiperelàstica servirà per ajudar el desenvolupament dels soft robots, ja que es millorarà la capacitat de manipular objectes. Aquests robots es focalitzen en millorar les relacions entre humans i robots. Però els components rígids amb els que estan fets els robots ordinaris no ajuden a això. És necessari que els robots siguin capaços de suportar una certa deformació per ser útils per a la funció que han de fer com a soft robots.
Hi ha dues altres possibilitats que interessen als científics sobre l'us de la pell hiperelàstica:
Desenvolupament de wereables de tot tipus: la gran elasticitat de la pell permet crear tot tipus de roba intel·ligent, samarretes, jaquetes, pantalons...
Interfície evanescent: útil per crear una interacció no visual amb les indicacions d'un automòbil.
Jo personalment penso que aquest és un gran avenç, tot i que potser està una mica infravalorat. La seva gran elasticitat podria ser útil en altres aspectes, com a les motlles (que adquiririen una major constant recuperadora [k] i serien més elàstiques i útils).
MACINTOSH En aquesta entrada
parlarem sobre el primer Mac. El Mac és un dels ordinadors d'Apple coneguts
avui dia. Encara així fins a arribar al que és avui, el Mac ha passat per
diferents etapes.
Apple havia llançat
diverses computadores abans de la primera Macintosh. L'experiència adquirida
amb els èxits i fracassos de lloa aparells anteriors d'Apple, van ajudar al fet
que la Macintosh 128K (anomenada així per la seva capacitat de memòria) fos un
èxit de vendes i al fet que va revolucionar el mercat de l'ordinador personal.
EL PROYECTO MACINTOSH
El projecte que desenvolupa la Macintosh va començar
al setembre de 1979 sota el comandament de Jef Raskin, un dels primers empleats
que va tenir Apple.
LA COMPUTADORA TUVO
UN LANZAMIENTO ESPECTACULAR
Va ser el 1984 quan Apple per fi va llançar la
Macintosh 128K, i ho va fer en gran, anunciant l'aparell el 22 de gener, durant
el tercer quatre de l'Super Bowl XVIII.
Com ho havien promès, l'ordinador va ser llançada el
24 de gener de 1984 amb un preu de $ 2.495 $.
LES NOVETATS QUE LA
PRIMERA MACINTOSH VA COMPORTAR
La primera Mac ha estat tan criticada com lloada. Guy
Kawasaky, un dels membres de la divisió Macintosh, ha dit que "(...)
Moltes coses fan que la Macintosh sigui un tros d'escombraries - Però és un
tros d'escombraries revolucionari".
Tot i les crítiques, la Macintosh tenia
característiques difícils de trobar en aquella època.
Per començar, el seu sistema operatiu tenia una
interfície gràfica. El programari era similar al d'Apple Lisa, un ordinador
llançada per Apple l'any anterior, però no venia directament d'aquest sinó que
prenia el que li va ser útil i rebutjava el que no, ja que el sistema operatiu
de Lisa no va ser molt ben acceptat a l'hora de comercialitzar l'ordinador.
Una altra de les novetats més importants que tenia la
primera Mac, va ser la inclusió d'un ratolí, que tampoc era comú en 1984 i que
va ser una idea que Apple també havia provat primer a Lisa.
La Macintosh 128K va ser també l'envàs en el qual es
va presentar per primera vegada el sistema operatiu d'escriptori d'Apple, Mac
OS.
Inicialment el sistema tenia el nom de System
Software, però després va ser tornat a nombrar per donar-li el nom que encara
té el sistema operatiu de les computadores d'Apple.
LES VENDES I LA FI DE
LA PRIMERA MAC
Per a setembre de 1985, un any i mig després del seu
llançament, l'Macintosh 128K tenia vendes per mig milió d'unitats, el que
representava una gran millora pel que fa a Lisa, que va tenir vendes per 100
mil unitats dos anys després del seu llançament.
LA PRIMERA MAC VA SER
UN ÈXIT
La Macintosh original va ser el primer ordinador amb
interfície gràfica que va ser un èxit comercial. El seu baix preu, la seva
campanya publicitària i la millora que representava respecte a Lisa la van
impulsar a revolucionar el mercat de les computadores personals, i també la van
col·locar com la primera d'una dinastia, una dinastia que ara creix tan
consistentment que es veu imparable.
