miércoles, 1 de marzo de 2017

ELECTRICITAT SENSE CABLES

Encara que les primeres bases teòriques de l'electricitat sense fils procedeixen de principis del segle XIX, amb la demostració dels camps magnètics generats a partir de la corrent o la formulació de la llei de la inducció, va ser Nikola Tesla el primer en aplicar aquests coneixements, donant vida a experiments on l'energia es transportava sense cables.
Es va anomenar a aquesta tecnologia, que ha sobreviscut al pas del temps com un mite, com l'efecte Tesla. La seva manifestació més utòpica en el pensament de l'inventor d'origen serbi plantejava la possibilitat de subministrar energia a tot el planeta com si es tractés d'una xarxa wifi universal. La falta de finançament va acabar amb aquell colossal projecte però el somni de Tesla s'ha mantingut viu des de llavors, generant al llarg del segle XX una bibliografia científica inabastable que en els últims anys ha començat a aparèixer en aplicacions reals.

Potser la innovació més popular és l'anomenat estàndard Qi, una tecnologia patrocinada per Wireless Power Consortium que ha donat lloc a una generació de carregadors d'inducció que, encara que de moment compten amb una potència limitada (5W) que impedeix la càrrega de dispositius amb altes necessitats energètiques, funciona amb èxit.
No obstant, l'aplicació de Qi fa necessari el contacte entre el dispositiu i una base de càrrega, igual que passa amb l'estàndard A4WP desenvolupat pel consorci Alliance for Wireless Power del que formen part, entre molts d'altres, Samsung, Broadcom o Qualcomm i, que en el seu cas aplica la tecnologia de ressonància magnètica de camp proper.



Científics xinesos inventen un paper resistent a l'aigua i al foc

Un equip de científics xinesos ha desenvolupat un nou paper resistent a l'aigua i al foc, un producte que estarà al mercat previsiblement d'aquí a tres anys, informa el diari local South China Morning Post.
El país on es va inventar el paper al segle II és ara també el lloc de naixement d'un nou producte, que s'obté en afegir a la pasta del paper hidroxiapatita (un tipus de calci).
Aquesta es troba en l'esmalt de les dents dels animals i en els ossos, i fa que l'estructura del paper canviï i tingui propietats especials. Així, aquest nou producte descobert per l'Institut de Ceràmica de Xangai li permet al paper repel·lir no només aigua sinó també altres substàncies líquides com cafè, suc o te, i aguantar temperatures de fins a 200 graus celsius.
Resultat d'imatges de papel resistente al fuego

Una premsa hidràulica augmenta el patrimoni del museu Safont



El museu de la rajola Manolo Safont d'Onda ha incorporat una premsa hidràulica a la seva col·lecció de maquinàries relacionades amb l'etnologia industrial, fruit de les donacions de les empreses del sector ceràmic.

La premsa de rajoles ha estat lliurada per la firma taulellera Peronda, que ara ha deixat de fabricar les peces del format adequat a la màquina. El director del museu, Vicent Estall, ha explicat que la funció d'aquesta màquina era fabricar pa de pessic amb argila molturada per via seca en molins de barrots, "i substituir les premses anteriors de fricció. En créixer les mesures de les peces de taulelleria fins 45 x 45 i 33 x 60, la màquina es quedava curta de potència i va passar a treballar amb altres de 20 x 33 fins a la seva donació al museu ".

La peça s'ha integrat en un espai exterior de l'edifici al costat d'una premsa de boles molt més antiga.

El museu mostra una projecció en la qual es contemplen els processos de fabricació actuals per contrastar-los amb els artesanals de fa quatre dècades.


Drons taxis


El Show De La Prensa

La febre de YouTube cada vegada s'està fent més gran. Però una de les modes més recents ha estat els videos de prenses hidràuliques aplastant objectes.
Potser ja ho coneguis però si no és el cas, t'explico que des de fa uns pocs mesos a YouTube hi ha un canal anomenat Hydraulic Press Channel, dirigit per un misteriós usuari que es dedica a aixafar coses amb una premsa hidràulica. Plantejat així podria resultar-una activitat bastant ximple i simple, però, només cal donar-li una oportunitat a alguna de les seves gravacions per caure atrapat en aquesta estranya fascinació que sentim els humans per veure com diferents objectes quotidians són destruïts lentament.
Entre ells podem trobar des d'una Barbie a un indestructible Nokia 3300, passant possiblement per un dels més curiosos mostrats fins ara: un paper. Sí, el que estàs llegint. I és que segur que hauràs escoltat més d'una vegada l'afirmació que un paper no pot doblegar-se per la meitat més de set vegades es tracta d'un fals mite estès, una teoria que aquest YouTuber va decidir posar a prova amb la seva premsa com aliada. 
Resultat d'imatges de Hydraulic press channelResultat d'imatges de Hydraulic press channel

Charles Macintosh va inventar l'impermeable ... o potser no


Tant és que li diguis impermeable o impermeable perquè aquesta peça, abans que es fes de pur plàstic, la va inventar l'escocès Charles Macintosh , que res té a veure amb els ordinadors. Aquest químic nascut a Glasgow (Escòcia) tal dia com avui, 29 de desembre, però de 1766, es va treure de la màniga una solució química que barrejava el cautxú indi amb un hidrocarbur lleuger que, ficat en forma de sandvitx entre dues teles, funcionava com roba impermeable. Una curiosa solució que científics espanyols havien inventat abans que ell (però que només van aplicar per crear taps antifuites) i que un cirurgià d'Edimburg coetani de Macintosh  sempre va assegurar que havia descobert abans.

Charles Macintosh , com tants altres, va arribar al seu invent per pura observació. Mentre feia una ullada als subproductes del carbó, va descobrir una capa llimac que va posar entre dues draps. D'aquesta manera va néixer la primera tela impermeable (amb permís del cirurgià James Syme) . Però fins que no es va unir al també químic George Hancock no va aconseguir la solució impermeable ideal, molt apreciada en un territori com el britànic, on el paraigua era un complement gairebé imprescindible (però de classe mitjana alta). L'aspecte original era com el dels capots verds que ha popularitzat la signatura Barbour.

El cas és que l'invent el va fer famós, tot i que va tenir els seus enemics. El gremi dels sastres d'Escòcia, per exemple, no va voler saber res de la seva nova tela engomada (encara que amb el temps va claudicar). Per això, Charles Macintosh (ja casat amb Mary Fisher i pare d'un fill, Alexander) va fundar la seva pròpia fàbrica a Glasgow, que al final va haver de traslladar a Manchester. No obstant això, va tenir la sort que l'Exèrcit britànic la va adoptar per a la seva impedimenta. L'empresa és ara propietat del gegant químic Dunlop. 

El robot facial

Eric Aguiló Soler


El robot policía que identifica criminales con reconocimiento facial

El E-Patrol Sheriff, un robot de 1.6 metros que se mueve autónomamente gracias a un sistema de cámaras que tiene incorporado, es ahora un nuevo miembro de la policía que ayudará a garantizar la seguridad en una estación de tren en Zhengzhou en la provincia de Henan, en China.


El robot es capaz de seguir y rastrear potenciales criminales utilizando reconocimiento facial, lo que significa que enviará una alerta cuando identifique el rostro de alguien que esté en los registros de personas buscadas por cometer algún delito.
Pero no solo eso, puede monitorear la calidad del aire y la temperatura y por lo tanto detectar cuando se presenten posibles incendios en la zona.

De hecho, según The Economic Daily el robot encontró un pequeño incendio en su primer ‘día de trabajo’, el pasado 12 de febrero, luego de lanzar una advertencia de humo. Cuando los policías llegaron al lugar encontraron la conflagración que se había formado en un espacio con basura.