ELECTRICITAT SENSE CABLES

Encara que les primeres bases teòriques de l'electricitat sense fils procedeixen de principis del segle XIX, amb la demostració dels camps magnètics generats a partir de la corrent o la formulació de la llei de la inducció, va ser Nikola Tesla el primer en aplicar aquests coneixements, donant vida a experiments on l'energia es transportava sense cables.

Es va anomenar a aquesta tecnologia, que ha sobreviscut al pas del temps com un mite, com l'efecte Tesla. La seva manifestació més utòpica en el pensament de l'inventor d'origen serbi plantejava la possibilitat de subministrar energia a tot el planeta com si es tractés d'una xarxa wifi universal. La falta de finançament va acabar amb aquell colossal projecte però el somni de Tesla s'ha mantingut viu des de llavors, generant al llarg del segle XX una bibliografia científica inabastable que en els últims anys ha començat a aparèixer en aplicacions reals.

Potser la innovació més popular és l'anomenat estàndard Qi, una tecnologia patrocinada per Wireless Power Consortium que ha donat lloc a una generació de carregadors d'inducció que, encara que de moment compten amb una potència limitada (5W) que impedeix la càrrega de dispositius amb altes necessitats energètiques, funciona amb èxit.

No obstant, l'aplicació de Qi fa necessari el contacte entre el dispositiu i una base de càrrega, igual que passa amb l'estàndard A4WP desenvolupat pel consorci Alliance for Wireless Power del que formen part, entre molts d'altres, Samsung, Broadcom o Qualcomm i, que en el seu cas aplica la tecnologia de ressonància magnètica de camp proper.