El boligrafs inteligent (historia de la tecnologia)

El primer ministre xinès, deu considerar que ha començat l’any 2017 amb bon peu, ja que ha rebut fa uns dies la notícia que un equip d’enginyers xinesos ha aconseguit desenvolupar la tecnologia necessària per fabricar puntes de bolígraf. Un èxit que permetrà, en pocs anys, que el gegant asiàtic posi fi a la llarga dependència de les importacions per produir bolígrafs de qualitat.

Un retard provocat per la falta de domini dels enginyers xinesos en la complexa tecnologia que es necessita per fabricar les boletes que porten les puntes de bolígrafs, encarregades de dosificar l’arribada de la tinta en el moment d’escriure.

Aquest va ser el cas del mateix que el desembre del 2015 es va lamentar en un seminari econòmic del fracàs del seu ­país a l’hora de produir bolígrafs de bona qualitat.

Aquesta situació, però, va pel camí de canviar després que l’empresa TISCO a anunciar fa dues setmanes que, després de cinc anys d’investigació, ha trobat la fórmula per fabricar les puntes de bolígraf, amb les seves corresponents boletes, de tan bona qualitat com les que han estat important durant anys.

“Són resistents al desgast, permeten una escriptura excel·lent i poden substituir les importades”

L’empresa TISCO ha aconseguit aquest èxit després d’afegir-se al pla d’investigació que el Govern xinès va llançar el 2011

La xina diu que es molt important perquè les empreses anualment es gasten molts milions amb bolígrafs

Sembla molt simple però es molt important i molt innovador i que aquí uns anys el gegant asiàtic serà el més potent de tot el món

Preu i queixa de la llum

Tothom es queixa del preu de la llum 

però ningú sap del cert quant gasta

Afirmacions certes:

Van néixer just després de la mort de Franco.

Van fer-se forts amb les bateries de condensadors però, de mica en mica, es van anar diversificant.

Preguntes resoltes, que donen a que pensar...

Ben bé, quines empreses poden utilitzar els seus productes?

Per què creu que aquí no han arrelat aquests sistemes?

Quant facturen?

Per mes informació, podeu consultar aquesta pagina web:

http://emprenem.ara.cat/talent/Jacint-Lopez-ValeroTothom-queixa-del_0_1757824322.html?_ga=1.51067566.60551344.1490900748

Noticia sobre la electricitat

           Espanya torna a mirar a les ronovables

Jo crec que espanya ha fet bé en torna a posar energia renovable, com en el parc eòlic en la Serra del Tallat. Avans, fa una dècada espanya era el líder mundial en energia renovable però va pasar per una mala racha. Entre el 2013 i 2015 a Europa va augmentar un 20% la potència eòlica, un 36% en Ásia  i un 24% en Nort Amèrica, on en aquell període aquí va augmentar un 0,07%, que és lo equivalent en posar dos aerogeneradors en dos anys, o sigui res. Jo crec que Espanya tindria que tornar a posar més energies ronovables ja que així no contamina el medi ambient, o no agota recursos i a part és més barata. En canvi en la potència fotovoltaica en Europa augmenta un 15%, un 58% en Ásia i un 52% en Nort Amèrica, o sigui que Europa és la que menys. En conclusio crec que tindrien que posa més poténcies renovables i deixarse de gastar els diners en energia d'altres paisos o nuclear.

Història de la tecno (Joel Orozco)

HISTÒRIA DE LA TECNOLOGIA.

Un equip d'investigadors d'IBM Research ha publicat un treball a la revista Nature sobre la lectura i enregistrament d'informació en àtoms individuals, una cosa que podria considerar-se en certa manera equivalent a l'emmagatzematge de dades en un disc dur però en una escala atòmica molt més petita que la que s'utilitza avui dia.

Per a les proves van utilitzar un microscopi d'efecte túnel, un dels inventors treballa per als laboratoris d'IBM i va guanyar el premi Nobel de física el 1986. Es tracta d'un dispositiu capaç de prendre imatges d'estructures entre 0,1 i 0,01 nanòmetres (milionèsimes de mil·límetre), una escala a la qual els àtoms individuals són perfectament visibles. L'efecte túnel empra corrent elèctric per mesurar les propietats dels àtoms que passen al costat d'una punta conductora, i al revés, també pot utilitzar-se per manipular els àtoms o, com ara, per gravar informació en àtoms individuals de certs materials. 

Aquest és un gran pas, a l'història de la tecnologia, podriem parlar d'un avançament, bastant important.

ATT: Joel Orozco

Font d'informació:

http://tecnologia.elpais.com/tecnologia/2017/03/23/actualidad/1490274725_990893.html

(El país)

Premses hidràuliques

Fa anys les premses mecàniques eren les més usades. Aquestes consistien en la utilització d'un cigonyal que rotava. Fa aproximadament 30 anys són les premses hidràuliques les preferides a nivell mundial, tot això a causa de la seva rapidesa i fiabilitat. El principi de la premsa hidràulica és la d'un got comunicant. Aquests vasos comunicants són impulsats per diferents pistons, que mitjançant petites forces, permet assolir forces majors. Els pistons són anomenats pistons d'aigua, ja que són del tipus hidràulic.

Les diferents premses hidràuliques son:

•       Premses per aglomerar: poden aglomerar.
•             Premsa per deformació de materials
•             Premsa per treballar productes en làmines o laminats
•            Premsa per treballar els plàstics
•           Premsa per controls o verificacions
•           etc.
  

Els orígens del sistema binari:

L'aparició de la tecnologia digital, amb els seus símbols definits, va anul·lar aquesta afirmació. Moltes vegades no ens aturem a pensar en el gran salt que va constituir per a la ciència el desenvolupament d'aquests dos sistemes en l'electrònica.

Tots els sistemes electrònics mouen dues classes d'informació. Magnituds i valors variables i definits.

Encara que ja en textos antics de l'Índia i la Xina s'esmentaven els primers sistemes binaris del la història, no va ser sinó fins al segle XVII quan el filòsof alemany i matemàtic Gottfried Leibniz (1646-1716) sistematitza i explica el mètode utilitzat pels antics matemàtics de la Xina, pel qual va deduir que era possible assignar valors diferents per mitjà de dos símbols que representen estats determinats, 0 i 1, fórmula que fins al dia d'avui, és àmpliament usada en els processaments lògics dels nostres equips electrònics més sofisticats .

Aquest va ser un petit pas per la ciència però que va desencadenar una sèrie de descobriments que han arribat fins a avui en dia.

El sistema binari forma part de la nostra vida en molt àmbits. Cada dia s’envia informació i cada dia s’utilitzen ordinador i mòbils que es mouen per aquest sistema. Gràcies a descobriments tant simples com aquest, la ciència avança cada dia més.

Energia hidraulica

Energia hidràulica es basa a aprofitar la caiguda de l'aigua d'una alçada. Energia potencial, durant la tardor, es converteix en cinètica. L'aigua passa a través de les turbines a gran velocitat, provocant un moviment de rotació, que en última instància, es transforma en energia elèctrica per generadors. És un recurs natural disponible a les zones que tenen prou aigua i utilitza un cop retornat aigües avall. Seu desenvolupament, construcció de pantans, embassaments, canals de desviament i la instal·lació de grans turbines i equips per generar energia elèctrica. Això implica la inversió de grans sumes de diners, així que no és competitiva en àrees on el carbó o el petroli són barats. No obstant això, el pes de consideracions ambientals i el baix manteniment requereix una vegada estan en funcionament centrar l'atenció en aquesta font d'energia.

La força de l'aigua ha estat utilitzada durant molt de temps per moldre blat, però va ser amb la Revolució Industrial, i especialment a partir del segle XIX, quan va començar a tenir gran importància amb l'aparició de les rodes hidràuliques per a la producció d'energia elèctrica. A poc a poc la demanda d'electricitat va ser en augment. El baix cabal de l'estiu i tardor, unit als gels de l'hivern feien necessària la construcció de grans preses de contenció, de manera que les rodes hidràuliques van ser substituïdes per màquines de vapor amb quan es va poder disposar de carbó.

La primera central hidroelèctrica moderna es va construir en 1880 a Northumberland, Gran Bretanya. El renaixement de l'energia hidràulica es va produir pel desenvolupament del generador elèctric, seguit del perfeccionament de la turbina hidràulica ia causa de l'augment de la demanda d'electricitat a principis del segle XX. El 1920 les centrals hidroelèctriques generaven ja una part important de la producció total d'electricitat.

història

Els antics romans i grecs aprofitaven ia l'energia de l'aigua; utilitzaven rodes hidràuliques per a moldre blat. No obstant això, la possibilitat d'emprar esclaus i animals de càrrega va retardar la seva aplicació generalitzada fins al segle XII. Durant l'edat mitjana, les grans rodes hidràuliques de fusta desenvolupaven una potència màxima de cinquanta cavalls. L'energia hidroelèctrica deu el seu major desenvolupament a l'enginyer civil britànic John Smeaton, que va construir per primera vegada grans rodes hidràuliques de ferro colat

Desenvolupament de l'energia hidroelèctrica

La primera central hidroelèctrica es va construir en 1880 a Northumberland, Gran Bretanya. El renaixement de l'energia hidràulica es va produir pel desenvolupament del generador elèctric, seguit del perfeccionament de la turbina hidràulica ia causa de l'augment de la demanda d'electricitat a principis del segle XX. El 1920 les centrals hidroelèctriques generaven ja una part important de la producció total d'electricitat.

La tecnologia de les principals instal·lacions s'ha mantingut igual durant el segle XX. Les centrals depenen d'un gran embassament d'aigua contingut per una presa. El cabal d'aigua es controla i es pot mantenir gairebé constant. L'aigua es transporta per uns conductes o canonades forçades, controlats amb vàlvules i turbines per adequar el flux d'aigua pel que fa a la demanda d'electricitat. L'aigua que entra a la turbina surt pels canals de descàrrega. Els generadors estan situats just a sobre de les turbines i connectats amb arbres verticals. El disseny de les turbines depèn del cabal d'aigua; les turbines Francis s'utilitzen per cabals grans i salts mitjans i baixos, i les turninas Pelton per grans salts i petits cabals.

A més de les centrals situades en preses de contenció, que depenen de l'embassament de grans quantitats d'aigua, hi ha algunes centrals que es basen en la caiguda natural de l'aigua, quan el cabal és uniforme. Aquestes instal·lacions es diuen d'aigua fluent. Una d'elles és la de les Cascades del Niàgara, situada a la frontera entre els Estats Units i Canadà.

A principis de la dècada dels noranta, les primeres potències productores d'hidroelectricitat eren Canadà i els Estats Units. Canadà obté un 60% de la seva electricitat de centrals hidràuliques. A tot el món, la hidroelectricitat representa aproximadament la quarta part de la producció total d'electricitat, i la seva importància segueix en augment. Els països en què constitueix font d'electricitat més important són Noruega (99%), Zaire (97%) i el Brasil (96%). La central d'Itaipú, al riu Paraná, està situada entre el Brasil i Paraguai; es va inaugurar el 1982 i té la major capacitat generadora del món. Com a referència, la presa Grand Coulee, als Estats Units, genera uns 6.500 Mw i és una de les més grans.

En alguns països s'han instal·lat centrals petites, amb capacitat per generar entre un quilowatt i un megawatt. En moltes regions de la Xina, per exemple, aquestes petites preses són la principal font d'electricitat. Altres nacions en vies de desenvolupament estan utilitzant aquest sistema amb bons resultats.

QUÈ COMPORTARAN ELS ORDINADORS QUÀNTICS

Segons les lleis quàntiques, que regeixen el món microscòpic, quan ningú observa una partícula, aquesta no té característiques definides i pot presentar tots els valors de les propietats a la vegada. Una estranya particularitat que constitueix la base de la computació quàntica i, per tant, del funcionament dels ordinadors quàntics. Gràcies a ella podem fer coses que no són possibles amb els ordinadors normals.

El primer pas per entrar en el món dels ordinadors quàntics és saber que encara no existeixen ordinadors quàntics. En la teoria tot està molt clar: els científics saben com construir-los, com han de funcionar i quins programes executar. El problema és que es necessiten unes condicions molt especials i en l'actualitat només hi ha petits prototips.

La rapidesa dels ordinadors quàntics permetria completar algunes tasques en un període de temps raonable. Hi ha problemes que els superordinadors trigarien l'edat de l'univers en resoldre i que un ordinador quàntic faria en una hora.

En quant a l'aspecte és impossible saber com seran quan es construeixin dintre de vint o trenta anys, igual que fa cinquanta anys era impossible saber com serien els presents. Serien complicats de fer ja que en els grans laboratoris, on estan els prototips, aquests estan envoltats d'altres aparells i equips làser i on a més, els polsos de llum han de ser perfectes perquè sinó no funcionen bé.

Personalment crec que els ordinadors quàntics seran d'una gran utilitat una vegada estiguin construïts. La quantitat de funcions i amb la rapidesa que es podrien realitzar és gairebé inimaginable i sembla mentida que es pugui aconseguir en tan sols trenta anys. Seria interessant saber quin aspecte tindran però, és del tot impossible. Si ens baséssim en les condicions i característiques que els ordinadors quàntics necessiten avui en dia podríem pensar que farà falta un laboratori ben gran per encabir tots els equips electrònics i làser que requereixen. A més, perquè els models siguin eficients, actualment és necessari que els àtoms que constitueixen els bits quàntics estiguin levitant i mantenint-se aïllats en condicions de buit. Per fer que tot això plegat es pugui convertir en un "senzill" model portàtil faran falta molts anys però mai se sap, tan aviat es poden trobar amb una fita que acceleri el procés com amb unes complicacions que impedeixin avançar.

El exercit es modernitza

-Els Sistemes Aeris pilotats de forma Remota (RPAS, en les seves sigles en anglès) de l'Exèrcit de Terra han fet el salt a l'era digital amb la recepció administrativa d'una desena de sistemes Raven RQ11B DDL (digital data link), adquirits mitjançant un contracte amb l'Exèrcit nord-americà.

-Els nous sistemes consten de tres avions, dues estacions de control i dues càmeres giroestabilizadas amb òptica electrònica i infrarojos Gimball, que permeten l'explotació al màxim de les capacitats del nou enllaç digital. Entre elles, destaquen les comunicacions encriptades, el vol relé amb dues aeronaus duplicant seu abast, o el vol Loiter, en què la càmera Gimball estableix el seguiment constant d'un objectiu designat per l'operador (mantenint altitud, posició i graus).

Acte sexual amb robots?

Si un passeja per un carrer comercial pot delectar amb cert atractiu físíc d'alguns maniquís. Pits ben tornejats, ventres ferms, musculatura, paquetones. La idea de mantenir relacions sexuals amb maniquins, aquesta idea dels anys 80, és fàcil que es coli en les ments més febroses. No obstant això, de tornada als codis propis del segle XXI, ja es comença a parlar de mantenir sexe amb robots , ara que sembla que els robots dominaràn el món,no només aquest també aquest que transcorre entre els llençols.

Floreixen ja les iniciatives que convertiran als robots en companys sexuals. No només no només l' enamorament que pateix Joaquin Phoenix en la pel·lícula Her, quan es deleix per una intel·ligència artificial tipus Siri que té la capacitat d'estimar a milers de persones alhora ,sinó també el sexe pur i dur , l'evolució robòtica de la decebedora dona inflable de sex shop de tota la vida.
Al Regne Unit fa dos anys que es celebra el Congrés Internacional d'Amor i Sexe amb Robots (el 2017 caurà el 19 i 20 de desembre, a Londres,), en el qual es tracten tota una temes que van des de la roboética fins la telemasturbación amb consoladors (teledildònica), passant per altres disciplines com les emocions robòtiques, les aproximacions de gènere o filosòfiques o el maquinari sexual intel·ligent.
L'expert en intel·ligència artificial David Levy, exposa que els matrimonis amb robots seran realitat abans de 2050. Hi ha qui veu els robots com una alternativa ètica a la prostitució, una forma d'eliminar l'explotació sexual. Hi ha també, és clar, qui s'oposa a tot aquest moviment, altres que ho veuen com una solució. Moltes persones pensen que l'existència dels robots, farà imposible el treball humà.

Els experts en robòtica i els empresaris tecnològics diuen, que no ens preocupem: ja hi ha hagut altres revolucions tecnològiques i al final la humanitat ha acabat per adaptar-se Argumenten que, encara que desapareguin treballs, apareixeran altres de nous, que encara no podem ni imaginar, precisament relacionats amb l'accelerada tecnològic, cosa que tampoc està clar és que les noves ocupacions vagin a ser tan nombrosos com els destruïts.

Els sindicats ja demanen que els robots paguin impostos per col·laborar amb la majoria i els menys optimistes prediuen un desastre, ja que cada vegada hi han més persones i menys treball.És a dirun augment de la precarietat, la pobresa i la desigualtat. Així que, dominaran el robots el món? Ens faràn fora de banda per posar-se al nostre lloc a fer totes les coses que feiem els humans? ¿Es quedarà la humanitat com una mena espectadora de l'activitat de les màquines i robots? És aviat per saber-ho, tot i que potser ho sapiguem abans del previst.
Encara tenint aquests problemes la gent segueix pensant en fer l'acte sexual amb els robots.

Està clar que els robots cada vegada evolucionaren més i ens ajudaren o podràn arribar a fer la nostra feina. Però jo ara mateix no m'imagino poder fer l'acte sexual amb els robots ja que són màquines i em dòna una mica respecte. És per això que em sembla una barbaritat que els científics es preocupin per això, en compte de preocupar-se per altres problemes molt més greus que patim día a día. El benefici dels robots en el meu punt de vista, sería poder substituïr els treballs que requereixen molt d'esforç per els robots.

Els robots han de pagar impostos?

Els sindicats espanyols, els candidats francesos i, recentment Bill Gates i altres experts han proposat  en el seu llibre “El proper pas, la vida exponencial”que els robots han de pagar impostos.

Bill Gates diu:

Si els robots van a treure l'ocupació a milions de persones hauran de contribuir al fisc com ara fem les seves futures víctimes de carn.

Aquests ingressos d'Hisenda s'haurien de dedicar a reciclar als treballadors per a noves tasques no automatitzables (en el cas que hi hagi alguna), i a estimular sectors d'automatització improbable, com l'educació i la sanitat.

Els economistes s’oposen a Gates,ells diuen que els robots no van a treure’ns els llocs de treball , sinó a ajudar-nos a treballar millor; també diuen que l'automatització baixarà els preus i això beneficiarà a tothom.

En la meva opinió, és excessiu fer que els robots “paguin impostos”, ja que els robots ajudaran a les persones a fer els seus treballs, malgrat que pot ser que facin que algunes persones perdin els seus treballs.

Cotxes solars

El World Solar Challenge és una competició de vehicles solars que es realitza a través de 3.021 km al desert d'Austràlia, des de Darwin fins a Adelaide. La cursa atrau equips de tot el món, molts dels quals estan fundats amb el suport d'universitats, empreses o fins i tot instituts, i es desenvolupa des de fa més de 20 anys al llarg de 9 edicions, havent-se celebrat la primera a 1987. l'objectiu de la competició és la promoció en el desenvolupament de vehicles solars el 2005, 22 equips de 11 països van participar en la mateixa.

Robots ocuparían 30 por ciento de empleos en Reino Unido para 2030

La investigació, realitzada per PricewaterhouseCoopers LLP, va trobar que el 30 per cent dels llocs de treball britànics podrien ser automatitzats, comparat amb el 38 per cent als Estats Units, el 35 per cent a Alemanya i el 21 per cent al Japó.

No obstant això, els autors de l'informe van indicar que això no generarà necessàriament una caiguda de l'ocupació, ja que els treballs podrien canviar en comptes de desaparèixer. No obstant això, la distinció entre homes i dones és clara, ja que PwC va estimar que corre risc el 35 per cent dels treballs masculins, comparat amb el 26 per cent dels femenins, a causa de l'alt nombre de dones en sectors que requereixen aptituds socials , com educació i salut.

Així mateix, ha afirmat que això podria convertir-se en una oportunitat perquè homes i dones trenquin amb les tradicionals bretxes de gènere i progressin en les seves carreres, a condició que puguin millorar la seva capacitació i accedir a oportunitats de formació. No obstant això, no va quedar clar si aquests canvis tindran impacte en la bretxa salarial entre gèneres. Xifres de l'Oficina Nacional d'Estadístiques del Regne Unit van mostrar que, de mitjana, les dones van cobrar prop d'un 18 per cent menys que els homes al país el 2016.

En la meva opinió tot això acabarà succeïnt ja que els robots són el futur de la nostre civilització, i acabarant dominan i colonitzen a terra i eléssers humans serem una espècie inferior a la seva, i controlaran el món senser.

Suïssa amb una economía robotitzada

En un país amb un atur de poc més del 3% dels treballadors no s'inquieten massa pel seu futur professional. Però Suïssa accelera la seva conversió a una economia robotitzada.

Segons un estudi de la consultora Deloitte, fins al 50% dels llocs de treball actuals podrien ser automatitzats, començant pels llocs de treball menys qualificats en sectors industrials i de manufactura. Donada la major capacitat dels algoritmes, fins i tot els treballs complexos comencen a ser reemplaçables per màquines. 
Un suís que sembla tenir una resposta al respecte és Xavier Oberson, professor de la Universitat de Ginebra i especialista en qüestions fiscals. Aquest reconegut expert advoca perquè els robots paguin impostos. El seu argument és que, atès que aquests ocuparan cada vegada més llocs en els sectors industrials, hi haurà una caiguda en els ingressos a les arques de la seguretat social. Cobrar impostos a aquests robots serà l'única manera de cobrir el desequilibri pressupostari.

El problema és que només una política global pot ser eficaç. "Si una sola nació aplica aquests principis, es veurà escombrada per la competència", analitza el fiscalista en conversa amb la ràdio nacional. Oberson pensa que els llocs de treball que impliquen creativitat, interacció humana i de servei al client no corren tant risc. Tot i que no creu possible que els llocs de treball perduts per culpa dels robots puguin ser ja mai recuperats.


Està clar que els robots en un futur molt pròxim seran gran part de les nostres vides. Ocuparen els nostres treballs i cases, i encarà que no deixin en atur a totes les persones, està clar que pujarà l'atur. 
Suïssa pot presumir de tenir un dels percentatges més baixos en l'atur, però amb l'arribada del robots, aquest percentatge pujarà.
Cobrar impostos als robots pot ser una mica extrany, però si que vigilaría amb la quantitat de robots que surten al carrer.
En un futur els països menys desenvolupats seran aquells que tinguin menys robòtica a la seva disposició.

Disc dur del tamany d'un àtom

 La multinacional informàtica IBM ha aconseguit escriure dades binàries en un àtom, la unitat més petita de la matèria que l'ésser humà pot manipular, batent així tots els rècords en aquesta àrea i obrint un nou camp de possibilitats de desenvolupament tecnològic. Segons la companyia en un futur proper gràcies a aquesta tècnica serà possible guardar 35.000 cançons en un dispositiu de la mida d'una targeta de crèdit. 


Actualment, els sistemes d'emmagatzematge informàtic necessiten aproximadament 100.000 àtoms per conservar un bit d'informació.


Crec que aquest descubriment podrà aconseguir moltes troballes en tots els sentits. No només en el camp de la ciència, sino en els camps més íntims per el dia a dia

Immortus El primer cotxe deportiu solar?

El cotxe solar que sempre està en marxa es diu Immortus .La companyia EVX Venture ha desenvolupat aquest cotxe sostenible capaç d'assolir els 60 km / h amb tan sol la llum del sol . Compta amb una bateria de 10 kWh i un controlador light-footed. EVX ha manifestat que "Immortus està dissenyat per demostrar la tenacitat que cap altre cotxe té". 

El cotxe solar de EVX pesa 549 quilograms i té capacitat per a dues persones. Mesura uns cinc metres de llarg i al voltant de dos metres d'ample. El preu de venda de Immortus sera de  330.000 euros . EVX pretén que es converteixi en el primer cotxe esportiu solar del món .

La companyia del cotxe solar ha manifestat que pretén  desenvolupar tecnologies de les que es beneficiaran flotes comercials i vehicles.

s'espera que surtin a la venda no més de 100 unitats que costaran uns 330.000 euros. El prototip té panells solars que ocupen vuit metres quadrats de superfície i un disseny molt aerodinàmic.

     Jordi Fornós Cascales   
       Plaques solars no estan il·legalitzades

Potser molts dels que llegiu aquestes ratlles penseu que les plaques solars estan prohibides. Doncs no. Les plaques solars no estan prohibides, ni per produir aigua calenta ni per produir electricitat. Les que serveixen per produir electricitat són les anomenades fotovoltaiques. Les plaques solars fotovoltaiques inferiors a 10 kW, per a vivendes unifamiliars o per a comunitats de veïns, no paguen impostos, necessiten molt poca burocràcia i són perfectament legals. En el cas de camps solars amb generació solar superior als 10 kW, sí que instal·lar-les suposa un veritable viacrucis.

La Generalitat, les administracions locals i el sector energètic han constituït, avui, la Taula d'Impuls a l'Autoconsum Fotovoltaic a Catalunya, un instrument que ha de servir per proposar solucions per resoldre les barreres que actualment dificulten la instal·lació de sistemes que permetin que els ciutadans generin la seva pròpia electricitat d'origen renovable.

La funció de la taula serà incentivar i facilitar que els propietaris dels subministraments elèctrics de menys de 10 kW –que són prop del 95% del total dels subministraments que hi ha a Catalunya, i que són els que estan exempts de l'anomenat peatge al Sol, incloen-t'hi gairebé tots els usuaris domèstics, comunitats de veïns i autònoms– puguin preveure l'autoconsum fotovoltaic com una opció més a l'hora de proveir-se d'energia.

La quarta revolució industrial del planeta passa per la democratització de l'energia.

NOTICIA DELS BINARIS

NOTICIAS: IBM PREPARA EL PRIMER ORDENADOR CUÁNTICO UNIVERSAL

La noticia es que IBM ha anunciado la aplicación de la física cuántica en la construcción de ordenadores para dar un paso exponencial en su capacidad, tanto en velocidad como en complejidad de cálculos.

Se pasa de la física clásica a la física cuántica, trasladando a la informática la llamada superposición cuántica, basada en la capacidad que tiene un electrón, de tener varios estados de forma simultánea.

Estos ordenadores son para operaciones distintas a los que realizan los ordenadores clásicos, son para problemas más complejos que no pueden ser resueltos por un ordenador normal.

Los ordenadores quánticos utilizan Bis quánticos que pueden contener los valores ceros o unos, encendido o apagado, a la vez, por lo que la suma de qubits eleva la capacidad no de forma línea sino de forma exponencial.

IBM quiere desarrollar un ordenador cuántico con 50 qubits en una primera fase, estos ordenadores son para grandes corporaciones o centros de investigación.

Los qubits son muy delicados, no soportan perturbaciones técnicas o electromagnéticas, por tanto, deben ser instalados y mantenerse a temperaturas cercanas al cero absoluto, por tanto, estos ordenadores no se pueden comercializar en tiendas, la idea es ofrecerlos a través de la nube.

Hay más empresas que persiguen la construcción de este tipo de ordenadores, Microsoft, Google, pero con enfoques distintos, también una empresa canadiense ha realizado un ordenador de unos 2.200 qbits, pero necesita un sistema muy complicado de refrigeración y está limitado a tareas muy específicas.

El ordenador de IBM, será el IBMQ y está previsto que sus usos se apliquen al descubrimiento de nuevos fármacos y materiales, el aprendizaje de las máquinas para la inteligencia artificial o la seguridad de los datos que viajan por la red.

La aplicación quántica nos hace entrar en una nueva dimensión con la utilización de nuevos estados simultáneos.

Quien sabe, hasta dónde llegaremos. 

Fent un exercici dels exercicis personals del rondo digital he descobert com fer un comptador del        0 al 9 gràcies a un circuit bastant complexe fet amb l'aplicació "cocodrile":



M'ha agradat molt ja que em sebla interesant com es pot aplicar a la realitat el que estem estudiant i treballant a tecno.

L'avió Solar Impulse 2

Una històrica volta al món propulsat únicament amb energia solar


Han estat exactament 505 dies. Són els que ha necessitat l'avió Solar Impulse II per donar la volta al món en un repte que va començar el 9 de març de 2015 a Abu Dhabi i que finalment ha culminat amb l'aterratge de l'aeronau a l'emirat gairebé un any i mig després . Enrere queda un viatge de més de 35.000 quilòmetres en 17 etapes en què el temps no ha estat l'important.

Si Phileas Fogg a la novel·la de Jules Verne 'La volta al món en 80 dies' va aconseguir la proesa en menys de tres mesos usant el tren o el vaixell com a mitjans de transport i en l'actualitat és possible completar el recorregut en avió en tot just unes hores, el que mou aquest prodigi tecnològic és que no necessita de combustible fòssil. Gràcies a l'energia solar ha estat capaç d'anar cobrint cadascuna de les etapes en un viatge que ha passat per Oman, Índia, Myanmar, Xina, Japó, Estats Units, Espanya -Sevilla ha estat la seva única parada a Europa- i Egipte.

André Borschberg ha estat l'altre pilot amb el qual Piccard s'ha anat alternant als comandaments del Solar Impulse II en tot aquest temps. Si va ser Borschberg l'encarregat de començar el viatge i va portar l'aeronau des Abu Dhabi a Masqat al març de 2015, ha estat ara Piccard el que ha recorregut els 2.763 quilòmetres que separen el Caire de la capital de l'emirat en una travessia que ha durat 2 dies exactes i que ha deixat les bateries al 42% en el moment de la seva arribada.


 L'avió arriba a una velocitat d'entre 45 i 55 quilòmetres per hora i és capaç d'arribar als 8.500 metres d'altitud. Pesa 2,3 tones i és molt sensible a les condicions climatològiques, encara que pot presumir amb orgull de garantir un "futur net", tal com va assegurar el mateix Borschberg en una entrevista a El Mundo. De fet, la seva única limitació és la del descans dels pilots perquè no necessita ni repostar ni cap tipus d'energia diferent a la de la llum del sol.

Finalment els dos pilots han aconseguit completar la seva volta al món, però hi va haver diversos moments al llarg del viatge en els quals va semblar que no ho anaven a aconseguir. Un dels més delicats va ser a Hawaii, lloc en el qual el Solar Impulse II va haver de romandre gairebé 300 dies després de la dura travessia pel Pacífic, que va deixar diverses avaries en l'aeronau. Després enlairar-se de Nagoya (Japó) el 28 de juny de 2015 i volar durant 5 dies (més de 117 hores) fins a l'arxipèlag nord-americà, van haver d'anunciar que calia posposar la resta del viatge fins a la primavera. Un dels principals problemes era que les bateries havien patit danys irreversibles, de manera que la parella va haver de renunciar a completar la seva gesta a l'any 2015.

Ara, amb la gesta completada, és el moment perquè Piccard i Borschberg descansin, encara que no per molt temps. Preparen ja el Comitè Internacional de les Tecnologies Netes, una ONG amb la qual busquen reunir els principals actors internacionals en el camp de les energies verdes per tal d'ajudar i assessorar els governs en les seves polítiques energètiques.

 "El món va en la direcció equivocada. Estem destruint el planeta, la natura i els recursos naturals. enverinem a milers de nens que respiren l'aire que no haurien. Hem de fer les coses diferent ", conclou Piccard.

ELECTRICITAT SENSE CABLES

Encara que les primeres bases teòriques de l'electricitat sense fils procedeixen de principis del segle XIX, amb la demostració dels camps magnètics generats a partir de la corrent o la formulació de la llei de la inducció, va ser Nikola Tesla el primer en aplicar aquests coneixements, donant vida a experiments on l'energia es transportava sense cables.

Es va anomenar a aquesta tecnologia, que ha sobreviscut al pas del temps com un mite, com l'efecte Tesla. La seva manifestació més utòpica en el pensament de l'inventor d'origen serbi plantejava la possibilitat de subministrar energia a tot el planeta com si es tractés d'una xarxa wifi universal. La falta de finançament va acabar amb aquell colossal projecte però el somni de Tesla s'ha mantingut viu des de llavors, generant al llarg del segle XX una bibliografia científica inabastable que en els últims anys ha començat a aparèixer en aplicacions reals.

Potser la innovació més popular és l'anomenat estàndard Qi, una tecnologia patrocinada per Wireless Power Consortium que ha donat lloc a una generació de carregadors d'inducció que, encara que de moment compten amb una potència limitada (5W) que impedeix la càrrega de dispositius amb altes necessitats energètiques, funciona amb èxit.

No obstant, l'aplicació de Qi fa necessari el contacte entre el dispositiu i una base de càrrega, igual que passa amb l'estàndard A4WP desenvolupat pel consorci Alliance for Wireless Power del que formen part, entre molts d'altres, Samsung, Broadcom o Qualcomm i, que en el seu cas aplica la tecnologia de ressonància magnètica de camp proper.