«Tomó una piedra, miró al cielo y vio dónde estaba el Sol»:

Segons nombrosos mites, els mariners es deia que creien que la Terra era plana, tot i que nombrosos estudis s'han adonat que no era totalment cert, sinó que molts aventurers com ara els vikings, eren conscients de la esferitat del planeta, aixòva explicar Jeffrey Burton Russell basant-se en el seu estudi.
Aquest coneixement provenia dels grecs, que acceptaven la rodondesa de la Terra com a fet establert per la cosmologia.

Segons Jay Gould, si els marins no havien arribat abans a Amèrica és per el fet de que s'utilitzava la línea de la costa per orientar-se en lloc d'altresestris o mètodes més precisos, i sense un fort corrent i unidireccional, Colón no haguès estat capaç d'arribar al seu destí.

Llavors, com és possible que els vikings arribessin a llocs com Islandia, Groenlandia, i hipoteticament a Amèrica? La resposta és gràcies al ús de les anomenades "pedres de sol", considerades durant molt de temps mitologia fins que al 1967 l'arqueòleg Thorkild Ramskou va suggerir que aquestes pedres podrien estar formades per cristall de turmalina,calcita o cordierita.
Es creu això perquè aquestes pedres produeixen una divisió en la llum, fent que l'efecte que produeixen aquestes pedres al rebre la llum del sol podrien aconseguir orientar a qualsevol nau.

El descobriment d'aquest tipus de cristalls en algunes naus enfonsats, afirmaria aquesta teoria.

Adriana Cervera Carreño.

Un gos robot??

Un equip d'investigadors de la universitat de Cornell a Nova York ha desemvolupat un model d'aprenentatge que es basa en el comportament dels gossos.


Per això van haber de relacionar-se amb l'entorn però des d'un altre punt de perspectiva, des de la dels gossos. Per això aquests estudiants van estar estudiant els gossos, posant sensors sobre d'ell, i una càmara que grabés tot el que feia el gos.

Els investigadors segons aquestes conclusions van aprendre a actuar, i prendre desicions com un gos.

Amb això es preten crear un gos robot millor i més eficient, igual que un de normal.

LA CLASE DE ROBÒTICA MÉS GRAN (RÉCORD GUINESS)

L'altre dia 5 d'abril del 2018 es va restablir un récord Guinnes, que consistia en fer la classe de robòtica amb més alumnes possibles.

L'anterior récord va ser fet per estudiants colombians amb 880 alumnes, cosa que els mexicans van superar amb 971 alumnes.
Els alumnes es van sentar en més de 300 escriptoris , el que havien de fer és montar un robot i fer-lo funcionar, programant-lo.
Per  fer-ho van haver de fer moltes coses desde facils com posar una pila, fins a aconseguir programar-lo.

El canvi climàtic i la generació d'electricitat

El canvi climàtic amenaça la generació d'electricitat

La disminució de l'aigua disponible i la seva major temperatura reduirà la capacitat de les centrals tèrmiques i hidroelèctriques fins a en un 30%

A mesura que avanci el segle, els rius del planeta portaran menor quantitat d'aigua que serà cada vegada més calenta. Tots dos fenòmens no li vénen bé a la generació d'electricitat. Un estudi amb més de 25.000 centrals tèrmiques i hidroelèctriques mostra que la seva dependència de l'aigua per moure les seves turbines les fa vulnerables a l'escalfament global. Per quan acabi la centúria més de tres quartes parts de les centrals estudiades sofriran minvaments en la seva capacitat de produir watts-hora que podrien superar el 30%. 

Encara que l'aportació de les energies eòlica i fotovoltaica no deixa de créixer, el 98% de l'electricitat generada al planeta en 2012 (últimes dades disponibles) la van produir centrals hidroelèctriques (17%) o termoelèctriques (81%). En total, una producció elèctrica de 21.532 megavats-hora (MWh), segons les autoritats energètiques d'EUA. Les primeres aprofiten els salts d'aigua per moure una turbina com en el passat movien molins. En les segones, per diferent que sigui el combustible que utilitzin, totes tenen alguna cosa en comú: necessiten aigua que escalfar per moure la turbina. Per aquest motiu la gran majoria de les centrals, i no solament les hidràuliques, estiguin al costat d'un riu o el mar.

Tots els escenaris dibuixats pels informes de l'ONU sobre el canvi climàtic diuen que aquesta aigua es va a tornar cada vegada més escassa, irregular i calenta. Sobre aquesta base, un grup d'investigadors ha estudiat com afectarà l'escalfament global a la producció d'energia elèctrica que depèn de l'aigua. Per a això, van comptar amb les dades d'ubicació, capacitat, potència o tecnologia utilitzat de 24.515 centrals hidroelèctriques i altres 1.427 termoelèctriques, que tenen el 78% i el 28% respectivament de la capacitat instal·lada al món.

Primera planta flotant d'energia solar

Holanda construeix la primera planta flotant d'energia solar

El parc, situat a 15 quilòmetres de la costa en el Mar del Nord, pot generar fins a un 15% més d'electricitat que els situats en terra

La primera planta flotant d'energia solar, instal·lada en el Mar del Nord, acaba de ser presentada a Holanda per sis empreses amb el suport del Govern. Situada a 15 quilòmetres de Scheveningen, el districte costaner de l'Haia , Oceans of Energy, la signatura on va sorgir la idea, i la Universitat de Utrecht, que investiga aquest tipus de producció elèctrica, calculen que pot generar fins a un 15% més que l'obtinguda en terra amb panells similars. La plataforma tardarà tres anys de treballs per estar llista. 

Allard van Hoeken, director executiu de Oceans of Energy i triat enginyer de l'any a Holanda en 2015, ha assenyalat la necessitat de buscar alternatives energètiques quan la terra no hi hagi més. Però també que el mar no és com l'aigua quieta d'un embassament, on ja hi ha instal·lacions d'aquest tipus. A Xina, per exemple, una divisió de la Corporació de les Tres Goles, especialitzada en projectes hidroelèctrics, ha construït una a la província de Anhui "安徽" (aquest del país) en el llac format en una antiga mina de carbó inundada. Van Hoeken va dir: “En aigües obertes, no obstant això, no s'havia intentat abans pels efectes del vent i l'onatge. Però amb els coneixements dels nostres socis i l'experiència holandesa en plataformes marines, tirarem endavant”.

Els panells fotovoltaics utilitzats seran com els de terra, i es provarà la seva resistència a l'aigua salada i les inclemències del temps. Si tot va bé, els experts del consorci sostenen que aquest tipus de plataformes pot aprofitar-se de les aigües tranquil·les creades entre els parcs de molins d'energia eòlica ja existents, connectats a la xarxa general.Per la seva banda, la Universitat de Utrecht, que supervisarà els treballs juntament amb Oceans of Energy, calcula que l'energia solar així produïda “podria cobrir fins al 75% de la necessitada al país”. Fa tres anys, Van Hoeken ja va rebre el premi d'enginyeria com a responsable d'una plataforma flotant que generava energia a partir de les marees del Mar de Wadden (Mar de Frisia). Situat entre les illes Frisones i el Mar del Nord, d'un costat, i les costes d'Holanda, Alemanya i Dinamarca, de l'altre, és un lloc poc profund i amb bancs de sorra. El complex es va connectar a la xarxa elèctrica de la illa holandesa de Texel. El ministeri holandès de Medi ambient i Infraestructures va anunciar en 2017 l'ús de les aigües superficials sota el seu control per a plans que incloguin energies renovables, entre elles, plantes solars flotants. D'altra banda, els problemes derivats de l'extracció de gas natural a la província de Groningen (norteste del país), han obligat a replantejar-se les fonts d'energia que ho nodreixen. Allí es troba el major jaciment europeu, però la seva obtenció intensiva provoca terratrèmols que podrien aconseguir fins als 4,5 graus en l'escala de Richter. El gas cobreix prop del 40% de les necessitats energètiques nacionals, i el Govern ha promès reduir la seva explotació a 12.000 milions de metre cúbics anuals, és a dir, la meitat de la xifra actual, per evitar mals majors.

SoFi, el peix que vigila l'oceà

Primer peix robòtic, fet de silicona, que pot nedar independentment amb peixos reals.

Un equip del Laboratori de Ciències de la Computació i Intel·ligència Artificial (CSAIL) de l'Massachusetts Institute of Technology (MIT) ha desenvolupat un peix artificial amb l'objectiu de la documentació de la vida marina, que es mou ondulant la seva cua i controlant la seva profunditat. Pot nedar en línia recta, voltejar, anar cap amunt o avall...

En les proves en l'escull Rainbow a Fiji, Sofi va nedar a més de 15 metres de profunditat durant 40 minuts, amb fortes corrents i fent fotos d'alta resolució, així com vídeos del fons marí.

Aquest luxos apararell compte amb un dispositiu simple i lleuger, amb una sola càmera, un motor i la mateixa bateria de liti que s'usa en els telèfons intel·ligents.

Perquè nedi, el motor bombeja aigua en una de les càmeres de la cua actuant com a pistons d'una màquina. Quan la càmera s'expandeix, es doblega i flexibilitza en l'altra direcció. Aquestes accions que s'alternen creen un moviment de costat a costat que imita el dels peixos reals.

Per canviar els patrons de flux, un sistema hidràulic facilita diferents maniobres de la cua que produeixen diferents velocitats de natació.

"Pel que coneixem, aquest és el primer peix robot que pot nedar sense cables en tres dimensions per prolongats períodes de temps", va explicar Robert Katzschmann, autor principal de l'article publicat a Science Robotics.

La major infraestructura hidràulica de Galicia

Avui ha estat inagurada la mayor infraestructura hidràulica (depuradora) a Galicia, Vigo.  La depuradora a estat feta per donar servei a uns 800.000 habitants i amb una durabilitat d'uns 50 anys.
Aquesta obra va ser iniciada al 2012 i ya ha estat finalitzada amb un cost total d'uns 208 milions d'euros.

El seu funcionament actualment es de prova, i al maig començara la seva posada en marcha. La depuradora esta dotada amb la biofiltració més gran d'España, cosa que redueix les impureses organiques, això a fet que que la central tinguès com a problema les males olors, cosa que Junta de Vigo esta tractant de solucionar.

L'objectiu principal d'aquesta central hidràulica va ser la millorar la qualitat de l'aigua, per afavorir el bany i la cria de mol·luscs, i la recuperació del paratge natural Junquera de Lagares.

Generar electricitat movent un dit

Una pestanya d'or i polímer adherida al cos pot fer capaç de generar electricitat gràcies a l'energia mecànica que obtenim només doblegant un dit o fent algun altre moviment simple.

Aquesta idea va néixer a la Universitat de Buffalo i l'Institut de semiconductors (IoP) de l'Acadèmia Xinesa de Ciències (CAS), com a un projecte d'investigació col·laboratiu. 

"A ningú li agrada estar lligat a una prrsa de corrent o portar a sobre un carregador portàtil. El cos humà és una font abundant d'energia. I vam pensar: Per què no aprofitar-ho per produir la nostra pròpia energia?", diu l'autor principal Qiaoqiang Gan professor associat d'enginyeria elèctrica a la Facultat d'Enginyeria i Ciències Aplicades de la UB.

Els investigadors han proposat nombrosos nanogeneradors que utilitzen l'efecte triboelèctric. La càrrega triboelèctrica passa quan certs materials es carreguen elèctricament després d'entrar en contacte amb un material diferent. La majoria són complicats de fabricar o no són rendibles.

La clau per al dispositiu és que una capa d'or s'estira, cosa que fa que s'arrugui en deixar-la anar i crear el que sembla una cresta en miniatura. Quan es torna a aplicar aquesta força, per exemple, en doblegar els dits, el moviment produeix fricció entre les capes d'or i el PDMS. «Això fa que els electrons flueixin cap endavant i cap enrere entre les capes d'or. Com més fricció, més gran és la quantitat d'energia produïda», diu un altre autor principal, Yun Xu, professor del IoP al CAS.

SoftBank crearà la planta fotovoltaica més gran del món a Aràbia

L'empresa japonesa invertirà més de 200 mil mdd per crear el projecte d'energia solar a Aràbia Saudita amb la capacitat de fins a 200 GV en 2030.

La decisió anunciada el passat dimarts 27 suposa el compromís del príncep hereu saudita, Mohammed bin Sultan, per transformar l'economia del país. La inversió final total per 200 gigawatts de generació, incloent-hi els panells solars, emmagatzematge de bateries i instal·lacions industrials a l'Aràbia Saudita, arribarà a prop de 200,000 milions de dòlars, va dir el president executiu de SoftBank, Masayoshi Son.

En invertir en energia solar, Aràbia Saudita, el major exportador mundial de petroli, podrà reduir la quantitat de cru per generar electricitat i incrementar les seves exportacions.

El pla de reformes de l'Aràbia Saudita Vision 2030 busca reduir la dependència econòmica del país sobre el petroli ja que és un dels països que rep més llum solar del món. I coincideix amb l'estratègia de Vision Fund, d'innovació en el llarg termini.

DIGITAL

EL SISTEMA BINARI

El sistema binari, com altres grans invents que fem servir en l'actualitat, no és obra d'una sola persona. Podem dir que el projecte va començar per l'any 1679 quan Gottfried Wilhelm Leibniz va mostrar la seva "numeració diàdica" amb la qual tot nombre tenia la possibilitat de ser expressat mitjançant una sèrie formada per zeros i uns. Després, diversos aportacions li van donar la seva aplicació pràctica que avui és imprescindible.

Representación del sistema binario.

L'any 1847 el matemàtic anglès George Boole el va utilitzar en equacions algebraiques, establint els fonaments dels que seria la lògica de les computadores.

Historia de la tecno

Invents para la vida quaotidiana


Minimed 670g:

A nivell de ciència, aquest equip de Medtronic es va robar les mirades de tots per funcionar com un "pàncrees artificial". És de la mida d'un iPod i pot mesurar els nivells de sucre del pacient cada 5 minuts i lliurant insulina si cal.


IKO:

les pròtesis també van tenir el seu moment aquest any, gràcies al colombià Carlos Arturo Torres. El seu invent està pensat per a nens, especialment perquè puguin jugar amb aquests accessoris i fins i tot integrar joguines, com és el cas de Lego.

Energia solar

Energia solar tèrmica

Definirem l'energia solar tèrmica o energia termosolar com l'aprofitament de l'energia del Sol per generar calor mitjançant l'ús de col·lectors o panells solars tèrmics. Aquesta energia solar s'encarrega d'escalfar l'aigua o un altre tipus de fluids a temperatures que podran oscil·lar entre 40º i 50º, sense superar els 80º.

Aquesta aigua calenta es podrà usar posteriorment per cuinar o per a la producció d'aigua calenta destinada al consum d'aigua domèstic (ACS), ja sigui aigua calenta sanitària, calefacció, o per a producció d'energia mecànica i a partir d'ella, d'energia elèctrica. Actualment també tenim la possibilitat d'alimentar una màquina de refrigeració per absorció, que donarà feina aquesta energia solar tèrmica en lloc d'electricitat per produir fred com ho faria un aparell d'aire condicionat tradicional.

Sistema solar tèrmic per a ús domèstic:
1) Col · lector.
2) Dipòsit d'emmagatzematge.
3) Caldera.
4) Estació solar.

5) Consum de l'aigua (dutxa).

electricitat

Cel·les solars: energia de l'espai

Una manera intel·ligent -i òbviament per obtenir electricitat és a través de la nostra estrella més gran. El sol genera llum i calor, dues vies directes per generar energia elèctrica. Així doncs, els científics han ideat una tecnologia de cel·les solars que converteix les emissions lumíniques en electricitat. Aquestes estructures contenen semiconductors de silicona, quan el material absorbeix la llum, els electrons es desplacen.

Són portàtils i fàcils de col·locar. No obstant això, tenen la limitant que són només per als horaris diürns. Es tracta, doncs, de tecnologia complementària, però sense dubtes molt eficient i renovable.

UN AVENÇ TECNOLOGIC: LA RODA.

Una roda és un dispositiu en forma disc o torus. La seva operació fonamental és transmetre el moviment lineal en moviment angular. És una de les primeres i més simples màquines. 

L'aparició de la roda, cap al 3500 aC és considerada crucial per al desenvolupament de la civilització. Permeté als humans fer un ús més eficaç de la potència animal i resoldre la seva necessitat de desplaçar-se, així com el seu ús en altres aplicacions com les rodes de terrissaire o les dels molins. Tanmateix no totes les civilitzacions van incorporar inicialment aquest invent, per desconeixement o per voluntat pròpia.

La roda és considerada com un dels invents claus de la història de la humanitat, juntament amb el foc. Va ser inventada de manera independent per diverses cultures. És impossible saber a partir de quina idea va sorgir el primer desenvolupament de la roda, encara que és plausible teoritzar que va sorgir de l'observació directa i mimetisme de la natura. 

Molts autors situen la primera aparició vers el 4000 aC en les antigues cultures de Mesopotamia. Es coneix que els terrissaires de Sumer, al sud de Mesopotàmia, coneixien el moviment circular i en l'epoca calia produir més i millors peces de ceràmica. Aquesta necessitat hauria conduït al descobriment de la tècnica del torn, que efectivament va proporcionar més rapidesa i precisió en l’elaboració dels productes, a més d’una millora de la qualitat decorativa. Hom creu que el torn de terrissaire va ser l’inici d’una veritable revolució tecnològica que va culminar amb el descobriment de la roda primitiva”

Un agricultor inventa l'arada hidràulic.

Julio Santamaría ha consagrat la seva vida a una idea que promet transformar el concepte del treball al camp. Ho ha patentat als Estats Units, la Xina i Europa.



Julio Santamaría ha inventat un tipus d'arada que promet una revolució radical en el procés de sembra en termes de productivitat, estalvi energètic i respecte al medi ambient, al contrari que en la sembra directa, amb aquest arada es poden fer 5 tasques alhora, tot el procés de la sembra al mateix temps.



Diu ell:

"Necessito un petit finançament per invertir en la maquinària per al muntatge de les peces de l'arada. Estan començant a posar-se en contacte amb mi fabricants, però després de tant d'esforç, ho vull fabricar jo"

Sent Tibet el 'sostre del món', qualsevol infraestructura que es construeixi en el seu altiplà aconsegueix fàcilment el reconeixement de ser la més alta del planeta: ha passat amb vies de tren o autopistes, i ara amb una nova línia elèctrica d'alta tensió. El projecte, que es completarà l'any vinent, suposa una complexa obra d'enginyeria amb el doble objectiu de reforçar la cobertura de la xarxa elèctrica a la regió i facilitar la transmissió d'energia hidroelèctrica a altres parts de la Xina. La nova connexió tindrà més de 2.700 quilòmetres de llarg, passant per tres ciutats i deu comtats del centre i sud-est del Tibet. L'altitud mitjana del recorregut és d'uns 4.000 metres sobre el nivell del mar, encara que la torre més alta se situarà en els 5.300 metres. El cost del projecte puja a 16.200 milions de iuans, uns 2.200 milions d'euros, segons ha informat la companyia elèctrica del Tibet (propietat de la xinesa State Grid) en un comunicat.


La complicada orografia del terreny provoca que només hi hagi tres línies per moure l'electricitat en un territori en el qual, si bé viu poca població en comparació amb altres zones de la Xina, té una superfície de 1,23 milions de quilòmetres quadrats (més de dos vegades la mida d'Espanya). L'única gran xarxa elèctrica és la que cobreix la capital, Lhasa, i els seus voltants, mentre dos més petites donen servei a l'est i l'oest. No obstant això, un 20% dels comtats al Tibet segueixen sense estar connectats a la xarxa elèctrica principal. La nova connexió unirà la xarxa central amb l'oriental amb l'objectiu de reforçar aquesta última. A més, una de les seves variants permetrà garantir el subministrament elèctric del tren que enllaçarà Lhasa amb Nyingchi (una altra ciutat a uns 400 quilòmetres a l'est de la capital), actualment en construcció. L'empresa assegura que la construcció és de les més complicades que s'han fet perquè part de la connexió discorrerà per una zona de gran activitat sísmica, on el clima canvia amb freqüència i en la qual només és possible treballar sis mesos a l'any.

"Què passaria si els humans no tinguéssim tacte? Què significa tocar alguna cosa? Què vol dir que et toquin? ". El que llança les preguntes no és un filòsof, sinó l'enginyer Pau Lanillos, nascut a Madrid el 1981. Acaba de rebre una beca de 160.000 euros de la Unió Europea per intentar que els robots aprenguin a reconèixer el seu propi cos. El salt tecnològic seria brutal. En l'actualitat, una màquina humanoide pot veure com aixafa una persona amb el seu braç artificial, sense adonar-se del que està passant. La distinció del jo en els robots és essencial per a la futura interacció entre els éssers humans i els androides.

"Anem a cobrir un robot humanoide amb pell artificial", resumeix Lanillos, investigador de la Universitat Tecnològica de Munic, a Alemanya. La pell, desenvolupada en el seu laboratori, posseeix múltiples sensors per mesurar la pressió, la temperatura i fins i tot la proximitat d'un objecte, com faria una autèntica pell humana. En l'actualitat, els robots no tenen tacte. L'adquisició d'aquest nou sentit permetria als humanoides crear "un mapa sensorial", en paraules de Lanillos. "Vull que els robots entenguin la relació entre les accions que realitzen i les sensacions que reben, per saber on és el seu cos en cada moment", explica l'enginyer, armat amb algoritmes d'aprenentatge.

La Comissió Nacional de Mercats i Competència (CNMC) ha autoritzat a l'empresa alemanya Promosolar Juwi la instal·lació d'una planta fotovoltaica a localitat murciana de Mula (Múrcia), que es convertirà en la major instal·lació d'aquest tipus a Europa i la setena del món .


La planta tindrà una potència de 450 MW i ocuparà 1.088 hectàrees, un espai equivalent a prop de 1.000 camps de futbol, ​​amb una inversió de 450 milions d'euros, que permetrà generar més de 750 milions de quilowatts / hora a l'any, suficient per proveir a una ciutat com Múrcia.

Competència ha donat l'autorització definitiva a la planta, en una resolució del passat 26 d'abril, un cop que l'empresa ha aportat els documents que acrediten la seva solvència financera amb el compromís d'aportació solidària dels socis i la d'un préstec participatiu. La CNMC havia supeditat al permís el passat mes de novembre al fet que s'acredités l'equilibri econòmic de la societat, que va iniciar els tràmits per a l'autorització en 2012.

Aquest projecte no nomès dona beneficis economics si no que a més no fa malbé el medi ambient, no contamina.  #culturetaSRN

Un robot destrueix sis ocupacions de treball.

Un nou estudi a EUA evidència que la tecnologia impacta de manera negativa en el mercat laboral.

L'impacte que la robotització i la intel·ligència artificial estaven tenint en el mercat laboral del país, aquest va contestar que cap. "Això no està en el nostre radars. Els seus efectes com a molt es veuran d'aquí a 50 o fins i tot 100 anys ".

Però un nou estudi que es va realitzar va dir que per cada màquina que s'incorpora en un procés productiu es destrueixen sis llocs de treball i els salaris es devaluen fins a un màxim del 0,75%.

En la carrera per aconseguir un lloc de treball els robots ja estan guanyant, ja que el robot és una màquina controlada de forma automàtica, programable i multiús.  Doncs bé, n'hi ha prou amb la presència d'un robot cada 1.000 treballadors perquè es destrueixin l'equivalent a 5,6 llocs de treball.

En l'actualitat hi ha prop de 1,5 milions de robots industrials que operen en el món, la proporció és més elevada a Europa. Al 2025 els robots poden arribar a sis milions, de manera que si "el ritme prossegueix tal com s'espera, d'aquí a vint anys les implicacions per al mercat laboral seran molt superiors".

En l'actualitat hi ha prop de 1,5 milions de robots industrials que operen en el Els robots compten amb un gran avantatge per a l'empresa: el seu cost. #culturetaSRN

Rally de cotxes moguts per energia solar a Barcelona

La finalitat era incentivar  potenciaruna tecnologia amb més de cent anys d'existència.

Estava obert a qualsevol vehicle elèctric solar i van participar-hi trenta sofisticats models, que van recórrer un circuit urbà d'uns 30 quilòmetres a través dels deu districtes de la ciutat.

La finalitat d'aquesta cursa era afavorir, incentivar i potenciar una tecnologia amb més de cent anys d'existència. El dia del Sol és una celebració d'àmbit europeu que té com a objectiu central fomentar l'ús de les energies solars i d'estalvi energètic.
#culturetaSRN

Al final de la jornada, es va comptabilitzar el consum energètic realitzat pels vehicles participants.